Era dilluns, 19 de gener de 2004. Revetla de Sant Sebastià, patró de Ciutat. Una de les meves darreres revetles ja que des de que estodii a Barcelona, no n'he tornat a fer cap. Idò record que aquell dia em trobava amb els amics a la plaça Joan Carles I, o com es coneix popularment, la plaça de les Tortugues. La mateixa plaça on he celebrat sempre els èxits del meu estimat equip, el Mallorca. La mateixa plaça on alguns culés i merengons celebren els seus èxits, sense saber que aquella plaça és dels seguidors del Mallorca. Que se'n vagin a una altra banda a celebrar-ho! Si bé és cert que fa temps que els barralets no celebram res, tot fa pinta que aquesta temporada si que estirem de celebració.
Però be, tornant a la música... la qüestió és que aquell dia me trobava en aquella plaça. Resulta que aquella plaça era on tocaven els grups independents. Un oasi de bona música dins un desert musical dominat per dubtoses figures com Los del Río, Raul o El Canto del Loco. Els cap de cartell de la plaça eren els locals Sterling, un "supergrup mallorquí" compost per Adela ( cantant de Sunflowers) i Toni Toledo de Sexy Sadie. I jo vaig veure un grup que vaig disfrutar molt de escoltar: You Am I. Són un grup australià i veterà, amb un simpàtic líder, en Tim Rodgers, que no va deixar de mourer's i de fer girar el seu braç mentre tocava la guitarra. Si vos estic explicant tot això és perquè tan bon punt acabat el concert dels australians (que ja vos en parlaré un altre dia, tenen un disc, Hi Fi Way, excepcional) vam partir de la plaça. Varem partir sense sabre qui tocava després. I després tocava Cracker. Si aquell dia m'haguessin dit aquest nom no m'hagués dit res.
Però be, tornant a la música... la qüestió és que aquell dia me trobava en aquella plaça. Resulta que aquella plaça era on tocaven els grups independents. Un oasi de bona música dins un desert musical dominat per dubtoses figures com Los del Río, Raul o El Canto del Loco. Els cap de cartell de la plaça eren els locals Sterling, un "supergrup mallorquí" compost per Adela ( cantant de Sunflowers) i Toni Toledo de Sexy Sadie. I jo vaig veure un grup que vaig disfrutar molt de escoltar: You Am I. Són un grup australià i veterà, amb un simpàtic líder, en Tim Rodgers, que no va deixar de mourer's i de fer girar el seu braç mentre tocava la guitarra. Si vos estic explicant tot això és perquè tan bon punt acabat el concert dels australians (que ja vos en parlaré un altre dia, tenen un disc, Hi Fi Way, excepcional) vam partir de la plaça. Varem partir sense sabre qui tocava després. I després tocava Cracker. Si aquell dia m'haguessin dit aquest nom no m'hagués dit res.
Però qui anava a pensar que anys més tard descobriria aquest grup (gràcies al meu amic banyasegol) i que es convertirien en un dels meus grups capçalera. Poques vegades he disfrutat tant descobrint un grup com amb com quan vaig començar a escoltar les cançons del seu primer disc, Cracker. Avui Cracker es una de les meves bandes preferides. Ja sabeu que van ser disc de l'any 2009 en aquest humil bloc i tenia moltes ganes de veure'ls. I per fi podré fer-ho aquest divendres! De fet ja tenc l'entrada. Concert imprescindible a la Sala Apolo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada