dissabte, 29 de desembre de 2012

Antònia Font, Auditori de Manacor, 28 de desembre


Ganes teniem de poder veure com defensaven en directe aquest Vostè és Aquí es nostres estimats Antònia Font. Era la primera vegada que els veia dins un teatre, lluny del escenaris de verbenes que pareix que ja han abandonat definitivament. I em va sorprendre gratament el seu nou format, més intim, amb un gran decorat tot de bicicletes i un gran joc de llums. Això sí, es fa difícil aguantar el concert sense ballar i botar, aferrat a la butaca.

La banda formant un semi cercle i en Pau Debón al fons. Una darrera l'altra començaren a caure totes i cada una de les cançonetes de Vostè és Aquí, una experiència  gens pesada i ben diversa i original. Previsible, també,  només deixaren per al final el single Per Jo i tots es ciclistes, cantada per en Pau pedalejant damunt una bicicleta. Això si, una vegada acabada la presentació del darrer disc, tornaren a l'escenari dient que havien assajat unes cançons antigues, i l'auditori s'encengué: Canta o Fa Calor, cançons que feia anys que no sentíem en directe, feren aixecar el públic. Vos estim a tots iguals, Alpinistes-Samurais, Armando Rampas...

Cançons i emocions que t'arribaven a fer pensar: tanta originalitat en els darrers discos no els haurà fet perdre la frescura de les seves primeres cançons? Tancaren amb Batiskafo Katiuscas, però el públic volia més, ningú es movia.... i tornaren a sortir per intentar acabar amb Clint Eastwood. Però al públic li faltava una darrera peça de felicitat, i demanant tots junts un Viure Sense Tu, varem aconseguir que la toquessin tot i no tenir-la assajada, per acabar cantant-la tots junts amb la pell de gallina.