diumenge, 31 de gener de 2016

Sopa de Cabra, Auditorium, 29 de gener


L'entrada era careta, i el seu darrer disc, Cercles, no em convenç. Tot i així va valer la pena anar a un Auditorium ple a vessar per veure que els Sopa han tornat, aquesta vegada per quedar-se i que en directe estan en plena forma. Un concertasso de més de dues hores on ho van donar tot i varem poder disfrutar de la qualitat de so espectacular que té l'auditori de la nostra ciutat. 

Van començar amb Dolços Plans i Sense Treva, i així van anar caiguent les 10 cançons del seu darrer treball, senyal que venien a defensar-lo a tota costa. Després d'escoltar-les en directe, segueixen sense estimular-me, però reconec que algunes com Sense treva, Eix de rotació o Cercles van sonar molt bé. Però també hi hagué lloc pels grans clàssics, que començaren amb Si et quedes amb mi, Tot queda igual i Hores Bruixes. Aquests temes si van fer aixecar el públic de les cadires per cantar i vibrar amb cada tema dels antics, un públic entregat que va fer emocionar la banda més d'una vegada. Una banda que en directe están espectaculars, amb un Gerard Quintana que sembla que ha fet un pacte amb el diable, rejovenit i hiperactiu al més pur estil Mick Jagger, i sempre amb les paraules precises per fer emocionar el públic entre cançó i cançó.

I quan per al final cauen seguits himnes com Camins, El far del Sud, El boig de la ciutat, Podré tornar enrera, una Mai trobaràs acústica amb en Gerard i en Josep Thió tots sols, i l'Empordà; només et pots deixar endur per l'espiral d'emoció i alegria que es va viure a l'Auditorium, on public i banda van arribar a ser un de sol.

Dia 12 d'agost tornen, a Porreres, amb la promesa de fer un concert rockanroller. Allà estarem!