tag:blogger.com,1999:blog-38956156739134362472024-03-14T08:54:35.159+01:00Dies de carreteraRock n roll des de Mallorcadjxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.comBlogger200125tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-10306163717281729532023-12-31T18:45:00.009+01:002023-12-31T19:11:25.554+01:00Les 10 de 2023<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP8eM34zhtcD40PaRB2ts1_aF89xF8ivO09WAfkaO7sir-m7XrD8esBrlhgnOcZpUx2-_wmcXjmc_Iinzb4Zf_3A4X-dhfoeDPHAxAByh5WdoUDju1iquv4dowppXccnxFOsSeEEOxbr_S6NRthY5U47FYnK8AeigeAcP3P9VueaDL3OJbiSg5h1zX04rE/s640/2023.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="640" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP8eM34zhtcD40PaRB2ts1_aF89xF8ivO09WAfkaO7sir-m7XrD8esBrlhgnOcZpUx2-_wmcXjmc_Iinzb4Zf_3A4X-dhfoeDPHAxAByh5WdoUDju1iquv4dowppXccnxFOsSeEEOxbr_S6NRthY5U47FYnK8AeigeAcP3P9VueaDL3OJbiSg5h1zX04rE/s320/2023.jpg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">2023. Any on a Mallorca hem pogut seguir gaudint dels retornats Antònia Font i La Gran Orquesta Republicana, hem tornat a sentir la música de Boc, hem disfrutat tant del Mallorca Live Festival com del Mobofest, hem perseguit en Bruce Springsteen fins a un poble perdut del centre d'Europa, hem pogut veure a la fi dues bandes que teniem pendents, com son Wilco i Blink-182; mos hem passat l'estiu cantant Ánimos Parrec, la nova sensació mallorquina, mos hem despedit de Da Souza i, qui ho anava a dir, hem pogut gaudir de noves cançons de Rolling Stones i de Beatles. I es que el rock n roll mai mos deixarà de sorprendre. Aquí van les cançons que més han sonat aquest 2023 a Dies De Carretera: </div><p></p><div style="text-align: justify;"><b>The Rolling Stones - Angry</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Nou disc de la millor banda de rock n roll de la història i sensació total de que encara tenen corda per estona. Superen la mort del bateria Charlie Watts i arriben a la vuitantena amb un disc que sembla fet per musics, com a mínim, la meitat de joves. Sonen clàssics però sense por a a actualitzar-se, experimentant amb l'autotune i tot. I es claven cançons tan bones com el mig temps de Sweet Sounds of Heaven amb na Lady Gaga, la punkie Bite My Head Off amb el baix den Paul McCartney, la discotequera Mess It Up encara amb la percussió d'en Charlie o aquesta Angry plena de ràbia, amb genial riff d'en Keith Richards i espectacular videoclip de na Sydney Sweeney. Llarga vida a ses Satàniques Majestats.</div><p></p><p style="text-align: justify;"><b>Ánimos Parrec - Veniu a Es Pla</b></p><p style="text-align: justify;">El grup que Mallorca necessitava. Agafa lo millor del rock americà, mescla-ho amb l'humor d'Ossifar i tendràs com a resultat Ánimos Parrec. Veterans de l'escena santjoanera, enguany s'han donat a conèixer a tot Mallorca amb el seu primer disc, on trobam rock n roll en vena a Es turisme mos va salvar o Beneit, un homenatge a Creedence Clearwater Revival i al camp mallorquí a Ses Fites Netes, una barbaritat de versió de Cortez the Killer den Neil Young, reconvertida en Miquel Josep (Juniper The Killer) o Veniu a Es Pla, una cançó plena d'ironia i que es va convertir en la cançó de l'estiu.</p><p style="text-align: justify;"><b>Foo Fighters - Hearing Voices</b></p><p style="text-align: justify;">Una grata sorpresa veure que el grup segueix endavant, amb nou disc i gira, desprès de la mort l'any passat del seu bateria Taylor Hawkins. En Dave Grohl supera la tragèdia com millor ho sap fer, fent cançons. I sap greu dir-ho, però aquesta inspiració l'ha duit a treure el seu millor disc en anys. Un disc que roqueja amb Rescued o la power-poppie Under You, però on sobrevola constantment l'ombra d'en Taylor en cançons com Rest o aquesta genial Hearing Voices. "I've been hearing voices, none of them are you". Descansa en pau, Taylor.</p><p style="text-align: justify;"><b>Blink-182 - Dance With Me</b></p><p style="text-align: justify;">La reunió més esperada dels darrers anys. Si bé el grup havia continuat amb en Matt Skiba com a guitarrista i cantant, i havia tret discos bons com California, tothom sap que l'autèntic so de Blink necessitava del retorn den Tom DeLonge. Vàrem poder disfrutar d'ells en directe a Barcelona, en un concert ple de Greatests Hits, però també han presentat nou treball. Un One More Time, on hi trobam una Terrified de l'epoca Box Car Racer, la cançó homònima i el seu emotiu videoclip, una accelerada Turn This Off! de 23 segons, marca de la casa; o el punk-pop de tota la vida amb Anthen Part 3 o aquesta Dance With Me i els seus aferradissos "oles-oles".</p><p style="text-align: justify;"><b>The Beatles - Now And Then</b></p><p style="text-align: justify;">Sabíem que en Paul McCartney tenia en un calaix aquesta cançó des de la reunió a mitjans noranta dels Beatles per publicar amb els Antologies les precioses Free As A Bird i Real Love. Han hagut de passar uns anys, perquè amb l'absència d'en George Harrison, que s'oposava a publicar-la, i amb l'ajuda de intel·ligència artificial, que ha pogut separar la veu d'en John Lennon; en Paul i en Ringo l'hagin pogut acabar. S'ha criticat molt l'ús d'aquesta tecnologia, o el fet que el resultat sigui pitjor que la demo inicial d'en John. Jo no he fet cas a res d'això, senzillament he viscut emocionat el poder viure una nova publicació dels Beatles i he gaudit de la seva darrera cançó.</p><p style="text-align: justify;"><b>Joan Miquel Oliver - Siento Feelings</b></p><p style="text-align: justify;">El solleric segueix amb la seva incontinència creativa. Superada la trilogia Pegasus - Atlantis - Elektra, on pel meu gust ja s'estava repetint massa, i també el retorn discogràfic d'Antònia Font; en Joan Miquel retorna en solitari amb Electronic Devices. Un disc amb bones cançons, amb el toc d'experimentació sempre present (com Cinquanta euros) i temes que prometen convertir-se en clàssics als concerts com la ballable Robot Mayordomo o aquesta increïble Siento Feelings, on hem descobert lo bé que es mesclen el mallorquí i l'italià de na Stefania Luisini.</p><p style="text-align: justify;"><b>La Ludwig Band - El Meu Amor se n'ha Anat de Vacances</b></p><p style="text-align: justify;">Un dels darrers descobriments de l'any, gràcies al passacarrers del col·lectiu CRUI de fa unes setmanes. Grup que sembla una mescla dels primers Manel amb un cantant al més pur estil del Bob Dylan folkie primerenc. En el seu darrer disc dylanegen amb classe a Bon amic, vell amic o El dia que et perdoni. Manela, no vull currar per vostè sembla un homenatge a Maggie's Farm i també destaquen Contraban o aquesta animada El meu amor se n'ha anat de vacances. Amb ganes de tornar a veurer-los en directe.</p><p style="text-align: justify;"><b>Wilco - A Bowl and A Pudding</b></p><p style="text-align: justify;">A la fi enguany he pogut veure a Wilco en directe. Va ser a Alacant, on vaig poder gaudir de les cançons d'en Jeff Tweedy i de la guitarra den Nels Cline, en un concert on van defensar els Wilco actuals del darrer disc Cruel Country. I com que no poden aturar de treure discos, al poc temps ja teniem el nou Cousin, que si bé segueix enfora dels seus millors treballs, hi podem escoltar uns Wilco que tornen a l'experimentació a cançons com Infinite Surprise o també les melodies de guitarra marca de la casa en aquesta A Bowl and A Pudding.</p><p style="text-align: justify;"><b>Suasi - Dies Infinitament Feliços</b></p><p style="text-align: justify;">En Pep Suasi, segueix a la seva, fent discos senzills amb bones cançons. El darrer es diu Peces d'Antiquari, amb un so cada vegada més folk i acústic, amb aires Wilco, i amb cançons sobre temes quotidians i plenes de detalls com l'inici a lo David Bowie de És normal, l'inici acústic i final elècrtric de Som Peces d'Antiquari, o l'interludi guitarrer d'aquests Dies Infinitament Feliços.</p><p style="text-align: justify;"><b>Taylor Swift - I Can See You</b></p><p style="text-align: justify;">La reina del pop continua amb les seves regravacions d'antics àlbums amb les que pretén recuperar la seva pròpia música. Enguany ha tocat el torn a Speak Now i a 1989, que han arribat amb les seves pertinents noves cançons, com aquesta I Can See You que sembla la versió fosca de la lluminosa Mine. A més, ha tornat als escenaris amb el triomfal The Eras Tour, que també ha tret en versió pel·lícula als cinemes, convertint-se en la pel·lícula de concert més taquillera de la història. Un altre record per la reina de la industria musical.</p><p style="text-align: center;"><iframe allow="autoplay; clipboard-write; encrypted-media; fullscreen; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="352" loading="lazy" src="https://open.spotify.com/embed/playlist/7AnEui6xyYUduOV5v6wrkX?utm_source=generator" style="border-radius: 12px;" width="100%"></iframe></p>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-31002680716732173062022-12-29T16:21:00.013+01:002022-12-29T16:37:30.615+01:00Les 10 de 2022<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlov_xZyjYRaEpmmJt149bIkvIbYg-S8LQgMAiZw9HHnI07X1Fw9Qg_IgxEG-KfqrHQBzIIPXV5tR7iEHVd4qKbznX-Q5NCQKbuXKL5PPHrCN3vqy0AdwBsh3FLmxSQFclasUO0Gxdn9uGYqoylN1eiYVD7-fH7c7n6hpqYKZXj-sgFzpH_0yMT6orJA/s4069/2022.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2718" data-original-width="4069" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlov_xZyjYRaEpmmJt149bIkvIbYg-S8LQgMAiZw9HHnI07X1Fw9Qg_IgxEG-KfqrHQBzIIPXV5tR7iEHVd4qKbznX-Q5NCQKbuXKL5PPHrCN3vqy0AdwBsh3FLmxSQFclasUO0Gxdn9uGYqoylN1eiYVD7-fH7c7n6hpqYKZXj-sgFzpH_0yMT6orJA/s320/2022.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">2022, any en que per fi hem pogut recuperar la normalitat post-covid i hem tornat a anar de concerts i festivals sense restriccions. Provocant un estiu amb una allau d'oferta musical com no record mai a Mallorca. Mallorca Live Festival, Canet Rock, Mobofest, els concerts de Mallorca Live Summer i els de Son Fusteret. A més de les verbenes de tota la vida. I també any en Antònia Font i La Gran Orquesta Repúblicana, dos dels grups de les nostres vides, han tengut gloriosos retorns. En quant a discos, hem tengut un any interessant, que com sempre vos resumesc en 10 temes. Les 10 cançons que han sonat més a Dies de Carretera aquest 2002.</div><p></p><p style="text-align: justify;"><b>Antònia Font - Un Minut Estroboscòpica</b></p><p style="text-align: justify;">La veritat és que el seu primer disc en 10 anys em va sonar més a un disc en solitari d'en Joan Miquel Oliver cantat per en Pau, que no a un disc d'Antònia Font. I massa baix de revolucions pel meu gust. Així tot, si que vaig disfrutar aquest Minut Estroboscòpica, que sona als Antònia Font de tota la vida, i amb el qual van iniciar el seu <a href="http://diesdecarretera.blogspot.com/2022/06/antonia-font-inca-18-de-juny.html" target="_blank">gloriós retorn en directe aquest estiu a Inca</a>.</p><p style="text-align: justify;"><b>Eddie Vedder - Picture (feat. Elton John)</b></p><p style="text-align: justify;">Per fi surt del so de l'ukelele dels seus <a href="http://diesdecarretera.blogspot.com/2010/02/eddie-vedder-into-wild-2007.html" target="_blank">primers dos discos</a>, per oferir-mos ara sí un disc de rock. Un disc que no té res a envejar als darrers treballs de Pearl Jam, però del qual he gaudit sobretot de les genials col·laboracions que s'ha marcat a les darrers cançons, amb l'harmònica de n'Stevie Wonder a Try, la bateria d'en Ringo Starr a Mrs. Mills o aquest genial duet a Picture amb un Elton John acabant la cançó tornant-se loco al piano. Genial.</p><p style="text-align: justify;"><b>León Benavente - Canciones Para No Dormir</b></p><p style="text-align: justify;">Per fi els hem pogut veure <a href="http://diesdecarretera.blogspot.com/2022/11/leon-benavente-es-gremi-5-de-novembre.html">en directe enguany</a>, i comprovar que son un grupasso en viu. I l'any que ve al MLF, en tendrem una altra ració. El seu nou disc, ERA, confirma que la transició del rock a l'electrònica és un fet. Pel meu gust, no arriba al nivell del seu anterior disc Vamos a Volvernos Locos, peró té cançons molt disfrutables com aquesta Canciones Para No Dormir.</p><p style="text-align: justify;"><b>Liam Gallagher - Everything's Electric</b></p><p style="text-align: justify;">Es confirma que en Liam és l'autèntic guardià de l'essència Oasis, en un 2022 on s'ha clavat 2 concerts a Knebworth per celebrar el 25è aniversari de la mítica actuació de la banda el 1997. I amb un tercer disc, on ha intentant sortir de la seva zona de confort, oferint cançons diferents a lo que mos té acostumats. Algunes d'elles brillants, com aquesta Everything's Electric composta a mitges amb en Dave Grohl</p><p style="text-align: justify;"><b>Red Hot Chili Peppers - Black Summer</b></p><p style="text-align: justify;">El retorn del gran John Frusciante a la banda era motiu més que suficient per donar una oportunitat a les noves cançons dels californians. En un any en que han tres dos (!) discos nous en un atac de creativitat compulsiva que me recorda al doble album Stadium Arcadium que es van clavar el 2006. I com en aquell moment, me declar incapaç d'escoltar els dos discos al complet, però si de disfrutar de bons temes com aquest Black Summer</p><p style="text-align: justify;"><b>Weezer - A Litle Bit Of Love</b></p><p style="text-align: justify;">Soc fan de Weezer. Però soc totalment incapaç de seguir el seu ritme de publicació de nous discos. Ja me va venir just l'any passat on van treure dos discos. Però es que enguany han tret 4 EPs, la sèrie SZNZ amb un EP dedicat a cada estació de l'any. I de lo poc que he escoltat, si que he gaudit molt d'aquesta primaveral A Little Bit Of Love.</p><p style="text-align: justify;"><b>Muse - Won't Stand Down</b></p><p style="text-align: justify;">Encara se me posen els pèls de punta en recordar la majestuosa <a href="http://diesdecarretera.blogspot.com/2022/06/mallorca-live-festival-2022.html" target="_blank">actuació d'aquest estiu al Mallorca Live Festival</a>. Pentura per això, vaig estar tot l'estiu escoltant el seu darrer disc, Kill or Be Killed. Per això o perquè realment es tracta d'un molt bon disc, m'atreviria a dir que el millor que han tret des de Black Holes & Reveletions, i aquí esteim parlant de 2006. Sigui com sigui, un disc on tornen a les guitarres i al rock n roll, amb grans cançons com Compliance, You Make Me Feel Like is Halloween o aquesta tremenda Won't Stand Down</p><p style="text-align: justify;"><b>Els Pets - No t'escolto</b></p><p style="text-align: justify;">Un nou disc d'Els Pets sempre és una bona notícia. En Lluís Gavaldà, el meu gurú musical de capçalera que imparteix classes magistrals cada dia al seu programa El Celobert, segueix en la seva recerca del pop més pur, amb un disc anomenat 1963 que no només és l'any en que van néixer els tres de Constantí, si no que sona a clar homenatge al pop dels anys 60 i als seus estimats Beatles.</p><p style="text-align: justify;"><b>Da Souza - Bomba de fum</b></p><p style="text-align: justify;">Da Souza continua amb la seva regularitat de regalar-mos un disc cada dos anys. A Dies d'Attrezzo es confirma lo còmodes que se troben al pop que ja practicaven als <a href="http://diesdecarretera.blogspot.com/2020/08/da-souza-futbol-davantguarda.html">seus darrers treballs</a>. Aquí a més, guanyen protagonisme les cançons cantades per els diversos components del grup. Però personalment, jo me seguesc quedant amb la veu d'en Lluís Cabot, com en aquesta senzilla però efectiva bomba de fum, que tots hem fet alguna vegada a la vida.</p><p style="text-align: justify;"><b>Bruce Springsteen - Nightshift</b></p><p style="text-align: justify;">Vaig llegir crítiques dolentes quan va sortir aquest disc del Boss de versions del soul. Però sincerament, en ser un gènere que desconec totalment, per jo ha estat com si es tractés d'un disc nou d'en Bruce. I he disfrutat molt comprovant que continua amb la veu finíssima a temes com Soul Days o a Nightshift. Amb ganes de poder veure'l en directe l'any que vé!</p><iframe allow="autoplay; clipboard-write; encrypted-media; fullscreen; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="380" loading="lazy" src="https://open.spotify.com/embed/playlist/3N3Mm1mErEJj8NP6O0c7sL?utm_source=generator" style="border-radius: 12px;" width="100%"></iframe>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-65473114324675646102022-12-12T23:15:00.005+01:002022-12-12T23:19:14.575+01:00Airbourne, Gasometer Viena, 9 de desembre<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihU_dLj5NU6tHesL8dZA3O9Lzk9IyofRV35e02W1Tg13KasJ5wItL6HWeFZR1_Xr3FuImQJexLWHMbWI3mtRqAByWpuPuB67gG8Am-xVFT3nKwIkqo8OgFFaxVON7wjO6ilBexkUpSeAPpZ5NOkMbvq8nsp8j-CqZygPiOuGMeCwDyiVUKHq37mhuJEA/s4000/IMG_20221209_215920.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihU_dLj5NU6tHesL8dZA3O9Lzk9IyofRV35e02W1Tg13KasJ5wItL6HWeFZR1_Xr3FuImQJexLWHMbWI3mtRqAByWpuPuB67gG8Am-xVFT3nKwIkqo8OgFFaxVON7wjO6ilBexkUpSeAPpZ5NOkMbvq8nsp8j-CqZygPiOuGMeCwDyiVUKHq37mhuJEA/w400-h300/IMG_20221209_215920.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: justify;">Una inoportuna grip me va privar de poder veure Airbourne a Barcelona el passat dia 2 de desembre, <a href="http://diesdecarretera.blogspot.com/2010/06/airbourne-razzmatazz-23-de-juny.html" target="_blank">12 anys després de veurer-los per primer pic</a>. Així que mentre m'anaven arribant notícies del seu concert a la Sala Razzmatazz alhora que també me pujava la febre, <b>les ganes de vuere els australians van augmentar tant</b> que vaig repassar la resta de la seva gira a veure si alguna cita em quadrava. I en pocs minuts ja tenia entrada + bitllet d'avió + hotel per anar a Viena una setmana després. Cap virus em privaria de la meva dosi de hard rock! Back in The Game!</p><p style="text-align: justify;">I efectivament, va valer totalment la pena. I es que <b>Aribourne mos dona exactament el que necessitam, el pack complet de concert de rock</b>, amb tots els extres inclosos. Comença el concert amb Ready To Rock, amb el guitarista i el baixista corrent d'una banda a l'altra de l'escenari i ja saps que avui vespre ho donaran tot. Com quan es claven el solo de Too Much, Too Young, Too Fast movent els instruments en perfecta sincronia. Com quan a Girls in Black el cantant Joel O'Keeffe es passeja entre el públic damunt un segurata mentre obre una cervesa clavant-se cops de llauna al seu cap. O com quan a Burnout the Nitro es clava el solo de guitarra fent un Duck Walk al més pur estil Angus Young.</p><p style="text-align: justify;">I podem continuar, perquè a Breakin' Outta Hell es va dedicar a muntar un moshpit entre el públic, a It's All For Rock van treure una barra on es va dedicar a fer cubates de Jack Daniels pels seus companys, mentre anava presentant la banda. A Live It Up es va dedicar a tirar cerveses al públic, abans de arrancar la cançó que va comptar amb un solo esquizofrènic. I finalment, a Runnin Wild, literalment va desaperèixer entre el públic, per mostrar-se de cop a l'altra banda de la sala acabant el solo de guitarra, com si d'un truc de màgia es tractés. </p><p style="text-align: justify;">Lo dit, un concert de rock n roll amb tots els extres inclosos que hom pugui demanar. L'unic però, es que potser allarguen massa les cançons amb tot aquest show, i un es queda amb les ganes d'escoltar més cançons. Però dit això, un concertasso. Agafarem tots els vols que siguin necessaris per tornar-los a veure i seguir defensant el rock. Stand Up For Rock n Roll!</p>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-45779159621602756712022-11-06T21:33:00.003+01:002022-11-06T21:36:25.256+01:00Leon Benavente, Es Gremi, 5 de novembre<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgloKWuu88fCW_L7Ft3OJUqqzuRPklauLfOUQh6wzPLVgh-5RtGiGnzIM2Ii9yJJOXncZ4f2y2mKyWdl9AyryLJG_DTeX5L7Fc4Ri0A86hUX6sSoKd5M8drp8XKEs2vrD1X19Ttz8-WJnY9KV0n4vQ3QXWzrSCOtEeWb0lN-s7iRaaIyC_OL7J7Abrkag/s4000/IMG_20221106_000620%20copia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgloKWuu88fCW_L7Ft3OJUqqzuRPklauLfOUQh6wzPLVgh-5RtGiGnzIM2Ii9yJJOXncZ4f2y2mKyWdl9AyryLJG_DTeX5L7Fc4Ri0A86hUX6sSoKd5M8drp8XKEs2vrD1X19Ttz8-WJnY9KV0n4vQ3QXWzrSCOtEeWb0lN-s7iRaaIyC_OL7J7Abrkag/w400-h300/IMG_20221106_000620%20copia.jpg" width="400" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">Teniem moltes ganes de veure Leon Benavente i llevar-mos l'espina clavada d'aquella edició del 2020 del Mallorca Live Festival que es va suspendre per la COVID-19. Així que vàrem anar a Es Gremi sense saber molt bé que mos trobariem. <b>I mos vam trobar una sala plena a vessar, una banda amb un directe espectacular, uns músics superlatius i un cantant, n'Abraham Boba, que se va menjar, literalment, l'escenari.</b></div><p></p><p style="text-align: justify;">Arrancaren defensant el seu nou disc ERA, amb Librame del Mal y Di No a la Nostalgia. Un disc on s'han tirat de cap dins l'electrònica, i prova d'aixó és que no van treure la guitarra elèctrica fins al cap d'un parell de cançons. Però també sonaren molts temes del Vamos a Volvernos locos, <a href="http://diesdecarretera.blogspot.com/2019/12/les-10-de-2019.html" target="_blank">un dels discos que me van enamorar el 2019</a>, del qual caigueren temarros com Como la Piedra Que Flota, Amo o una genial La Canción del Daño. I també vaig poder conèixer <b>les seves cançons més antigues, més punkies i guitarreres</b>, i plenes d'energia com La Ribera, o Estado Provisional.</p><p style="text-align: justify;">Amb una Viejos Rockeros Viejos, que pareix dedicada directament als Stones, i l'elèctrica Ser Brigada, van arribar als bisos, tancant definitivament el concert amb Tipo D y una apoteòsica Ayer Salí amb n'Abraham Boba <b>fora de si, baixant de l'escenari i cantant entre el públic</b> mentre els tècnics de so lluitaven perquè no se li desconnectés el micròfon. Espectacular. Si no els heu vist en directe, no ho dubteu ni un segon. Jo repetiré segur!</p>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-17907097071724519422022-07-06T23:49:00.008+02:002022-07-06T23:56:41.699+02:00Sopa de Cabra + Anegats, Marratxí, 2 de juliol<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYx2Q9Mt_VQ-DrPnZOezc33U2APG_XRHCHlIHJR7i4sXSb26W9jYOJr03cWCWsDYdAULpXaXRRaxxnW8g60IsL1eQHrcQlTqVseUHv8xe3p9_o4KAfiUgh_hb8wlBzbuJU_x9X9lpz6hSThvbrkwQVHM9VnmWiTPtqySsOL2vtQJaHMOFNea9V8SILJA/s4000/IMG_20220703_003633.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYx2Q9Mt_VQ-DrPnZOezc33U2APG_XRHCHlIHJR7i4sXSb26W9jYOJr03cWCWsDYdAULpXaXRRaxxnW8g60IsL1eQHrcQlTqVseUHv8xe3p9_o4KAfiUgh_hb8wlBzbuJU_x9X9lpz6hSThvbrkwQVHM9VnmWiTPtqySsOL2vtQJaHMOFNea9V8SILJA/w400-h300/IMG_20220703_003633.jpg" width="400" /></a></div><p style="text-align: justify;">Nit de rock la que visquérem dissabte a Sa Cabaneta. En un concert emmarcat dins les festes de Sant Marçal, acudirem <b>fidels a la nostra cita anual amb Sopa de Cabra, un dels nostres grups de capçalera, que venien a tancar la gira de celebració dels 30 anys del seu disc més emblemàtic, Ben Endins.</b></p><p style="text-align: justify;"><b>Anegats van ser els encarregats d'encetar la nit.</b> Els hi tenia ganes als de Son Servera, ja que feia temps que no els veia en directe. I com sempre en ells, va ser un concert ple d'energia. <b>Mos van mostrar noves cançons del seu nou EP Retorn vol. II, però sobretot, tiraren de clàssics.</b> Començant amb Tic Tac, i caigueren entre d'altres Irreals, una Tramuntana amb molt de suspens, ja que no van aconseguir connectar bé el violí fins al solo, Paraula de Senyor cantada a mitges amb el públic, Avui va de bó o Corr entre d'altres. Em sorprengueren amb la per jo desconeguda Terra Americana, cançó animada d'aires celtes dedicada als emigrants serverins, per acabar, com sempre, amb Cada Nit.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt_fxw2GKxEZu--6oc7QwB9bGxutV_w7iAbQ13KTyjtdnZ442CTBNxqah9dkojDOIwHw2exX7kEcenW3COqX8S7q8TODVyy23kcAo4h0ZvQw3OucUIBM0n1scVByc7qP_1pvWgI2pjrCD0Ol-dEZnZLcGmnD9z0ZedMY5cV6P03mp4ub6F8x0dsCTmyA/s4000/IMG_20220702_231118.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt_fxw2GKxEZu--6oc7QwB9bGxutV_w7iAbQ13KTyjtdnZ442CTBNxqah9dkojDOIwHw2exX7kEcenW3COqX8S7q8TODVyy23kcAo4h0ZvQw3OucUIBM0n1scVByc7qP_1pvWgI2pjrCD0Ol-dEZnZLcGmnD9z0ZedMY5cV6P03mp4ub6F8x0dsCTmyA/w400-h300/IMG_20220702_231118.jpg" width="400" /></a></div><p style="text-align: justify;">A continuació pujaren els gironins a l'escenari per oferir un setlist molt similar al que van <a href="http://diesdecarretera.blogspot.com/2021/07/sopa-de-cabra-mallorca-live-summer-10.html" target="_blank">oferir l'any passat al Mallorca Live Summer</a>. <b>La millor notícia va ser comprovar que la banda continua en bona forma</b>, amb en Pep Bosch i el seu moment de glòria quan treu la pandereta al Boig de la Ciutat, en Peck que manté viva l'actitud de rock n roll d'en Ninyín tocant amb la guitarra amb un piti encès, en Cuco que aguanta estoicament les bromes d'en Gerard sobre la seva calvície, en Josep Thió dirigint el concert a la perfecció i en Gerard Quintana, impecable a la veu i que continua filant tan bé els seus discursos entre cançó i cançó.</p><p style="text-align: justify;">Obriren amb Tot Queda Igual i dedicaren la major part del concert a repassar Ben Endins, caiguent entre d'altres Bloquejats, Blujins Rock, Mai Trobaràs, l'Estació de França, el Boig de la Ciutat en versió acústica, <b>la versió de Guerra d'en Bob Marley, amb en Gerard reivindicant al jamaicà com el músic més important del s.XX</b>, L'Empordà, Sota una Estrella i Podré tornar enrere per acabar el set. I per finalitzar, tal i com van fer l'any passat, mos van regalar temes dels seus discos posteriors, com Seguirem Somiant, El Far del Sud, Farem que surti el Sol amb paraules dedicades a la recent tragèdia de Melilla, i Cercles. I després dels bisos, acabaren definitivament amb Si Et Va Bé i Camins.</p><p style="text-align: justify;">Com ja vaig comentar l'estiu passat, m'encantaria un concert dels gironins defensant <a href="http://diesdecarretera.blogspot.com/2020/04/sopa-de-cabra-la-gran-onada-2020.html">el seu darrer LP, la Gran Onada, que em va agradar molt en el seu moment</a>. <b>Però la veritat, és que Sopa de Cabra forma part de la meva vida i sigui quin sigui el disc que vulguin celebrar en directe, allà estarem fidels a la nostra cita. No pensis malament, només és rock n roll.</b></p>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-24315263799327793932022-06-27T22:58:00.000+02:002022-06-27T22:58:05.037+02:00Mallorca Live Festival 2022<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrDsXn0If_zH--V5rmHG7cO_TjAlvvYUDTmpzZyLOnMuw4lwj2cCpg9edWlDoGVcPJLJusd3BVbhDbpJereIhUSQyniQIdesCImljBO0xAl_2Mxq3Z98Gn4IcHvwvDhtbk93PgbGlfToqC-35AV5bZtRDGkqgYhRsf82-jq9bgfdIR3nai328PLRH0XA/s4000/IMG_20220626_014001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrDsXn0If_zH--V5rmHG7cO_TjAlvvYUDTmpzZyLOnMuw4lwj2cCpg9edWlDoGVcPJLJusd3BVbhDbpJereIhUSQyniQIdesCImljBO0xAl_2Mxq3Z98Gn4IcHvwvDhtbk93PgbGlfToqC-35AV5bZtRDGkqgYhRsf82-jq9bgfdIR3nai328PLRH0XA/w400-h300/IMG_20220626_014001.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: justify;">Desprès de dos anys ajornant el festival, amb unes entrades comprades en el seu dia per veure Marilyn Mason i Crystal Fighters, semblava que no arribaria mai el dia, però a la fi va arribar. El Mallorca Live Festival 2022 ja era aquí en la seva edició més ambiciosa, ampliant el festival a 3 dies, ampliant la superfície del recinte i el número d'escenaris, i ampliant també el nombre d'entrades venudes. Potser es van passar d'ambició els organitzadors perquè és evident que divendres van haver-hi massa problemes, amb el transport col·lapsat, els busos llançadora desaperaguts, una coa infinita per recollir la polsera i coes i més coes dins el recinte per poder consumir. Esperem que hagin après la lliçó i no es tornin a repetir aquests problemes, perquè la veritat, si només hem de jutjar la part musical, no es descabellat pensar que ha estat la millor edició de la història del festival.</p><p style="text-align: justify;">Divendres, després de sobreviure al caos organitzatiu, començarem amb na <b>Rigoberta Bandini</b>, que va fer ballar al públic amb el seus exitosos singles com In Spain we Call it Soledad, Perra, A Ver Que Pasa, dues versions de Ay Mamá, una primera diferent i una segona fidel a la eurovisiva amb topless reivindicatiu inclòs, per acabar amb Too Many Drugs. Desprès, girarem cap a l'escenari 3 per gaudir del garage-rock de <b>The Parrots</b>, mentre a l'escenari 1 es preparava el plat fort de la nit: <b>C. Tangana</b>. I el Madrileño no va defraudar. Amb una posada en escena espectacular, recreant la sobretaula del seu famós vídeo del Tiny Desk, amb l'escenari ple de músics i tot amb càmeres gravant l'espectacle, de manera que no sabies si veies un concert fet pel·lícula o una pel·lícula feta concert. La veritat és que mai havia vist una cosa així. I musicalment, va combinar les seves cançons del seu passat més trapero, amb les d'aire flamenc del seu darrer disc, com Los Tontos, Ingovernable o Tu Me Dejaste de Querer, homenatjant també clàssics espanyols com el No Estamos Lokos de Ketama. Una autèntica festa de concert. Seguidament, canviarem d'escenari, per veure el final de l'actuació de <b>Kase O.</b>, que recuperava el format amb banda de jazz del seu disc Jazz Magnetism, i poguérem gaudir entre d'altres de Mitad y Mitad, Ringui Dingui o Renacimiento. Finalment, amb la mescla de folklore i electrònica dels gallecs <b>Baiuca </b>vam donar per acabada la primera jornada del festival.</p><p style="text-align: justify;">Dissabte vam arrancar amb un dels grans descobriments del festival, <b>Temples </b>amb el seu rock psicodèlic i temes tan brillants com Certainty o Shelter Song. Seguidament, canviarem de zona per veure a <b>Rufus T. Firefly</b> o com m'havien comentat, els Tame Imapala espanyols. Bon concert i una autèntica crack a la bateria. En acabar, amb molta curiositat, vàrem anar a veure na <b>Christina Aguilera</b>, que va realitzar un concert irregular, començant amb retard i sense dissimular gens ni mica el play-back, cantant entre d'altres Genie in a Bottle o Lady Mermelade. De <b>Supergrass</b>, un dels grups supervivents del britpop dels anys 90, només vam poder veure el final de l'actuació i gaudir de temes com Alright o Pumping On Your Stereo. Passada la mitja nit, era el torn de <b>Franz Ferdinand</b>, que amb una posada en escena senzilla, deixaren que fossin les cançons les que parlessin, i mos van regalar un autèntic repàs als seus greatest hits, com The Dark of Matinee, Do You Want To, Take Me Out o la darrera This Fire, que van fer ballar a tothom. Per acabar, el grup d'electrònica <b>Cut Copy</b> va despedir la jornada amb temes tan ballables com Lights & Music.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4eg0V6CJc5n9P3x-Z-1XUWbZ0hARGVjx9P8ddxohbmCA5L4Zn4HwfzBvMDi_EHK-vwpNx45UjtmauGQLTpI5JkOCT9d4CiuZw1HcafrFqRY6eIxpRKsvfJnCzdLjU9Y7vOe_RReO_YgYWTcZ9VLrXlTfmB1-jK3ZSXQUHc-1o_TVd7jWuVVB2tmrqOA/s4000/IMG_20220626_012713.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4eg0V6CJc5n9P3x-Z-1XUWbZ0hARGVjx9P8ddxohbmCA5L4Zn4HwfzBvMDi_EHK-vwpNx45UjtmauGQLTpI5JkOCT9d4CiuZw1HcafrFqRY6eIxpRKsvfJnCzdLjU9Y7vOe_RReO_YgYWTcZ9VLrXlTfmB1-jK3ZSXQUHc-1o_TVd7jWuVVB2tmrqOA/w400-h300/IMG_20220626_012713.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Finalment, va arribar el diumenge, on segurament hi havia els grups més interessants. Començarem el dia descobrint el jove cantautor <b>Guitarricadelafuente</b>, destacant la seva versió del My Way de Frank Sinatra rebatejat com A Mi Manera. Seguidament, mos vam girar cap a l'escenari 3 per gaudir de una de les nostres autèntiques debilitats personals: <b>Mujeres</b>. Un grup que sempre garanteix energia amb el seu garage rock, i grans temes com Vete Con El, Besos o Un Sentimiento Importante. A continuació era el torn del rock eletrònic de <b>Metronomy</b>, que alternaren temes instrumentals amb temes cantats com Love Factory o The Look. Esperant els cap de cartell de la nit, mos vam entretenir amb <b>Parquesvr</b>, grup punki amb lletres àcides i divertides a lo Lendakaris Muertos com la dedicada a Lance Armstorng. Finalment arribà el torn de <b>Muse</b>, i van complir totalment les expectatives. Van demostrar que juguen una altra lliga, realitzant un concert d'estadi dins el festival. Demostrant el seu virtuosisme musical, amb un Matt Bellamy hiperactiu, fent de guitar hero per la pasarel·la que havien instal·lat. Però sobretot, amb amb un setlist imbatible, on presentaren cançons del seu nou disc que han de treure aquest 2022 (Will of The People), però sobretot amb aquest temassos que son Hysteria, Time is Running Out, Supermassive Black Hole, Uprising, Starlight o la darrera i èpica Knights Of Cydonia. Senzillament, espectacular.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I així va acabar la cinquena edició del Mallorca Live Festival, on més enllà dels problemes organitzatius del primer dia, la música va brillar per damunt de tot, especialment els cap de cartell de cada un dels dies, C.Tangana, Franz Ferdinad i Muse que, cadascú amb el seu estil, mos van regalar tres actuacions majúscules. L'any que vé, repetirem!</div>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-26789351481641291452022-06-20T23:38:00.001+02:002022-06-20T23:55:27.254+02:00Antònia Font, Inca, 18 de juny<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMkPM_4hNWNmJJSJIS8QUQoQAznFfx9qocxZlCXC_uRMYDwtJytBiwZ2y6YcMV3-59QVkY39lKFoEJuZUDK4JX3IRK5v9QoUSeM_ajfFJ23p9JseeFL_Lv1lItgh9L0TCKXf9GxECd3kbGPErKZ_EpqdU2tFhf2LJ1R5vSf6hjphXCzs7NRWaWk3vkQw/s4000/IMG_20220618_232822%20(2).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMkPM_4hNWNmJJSJIS8QUQoQAznFfx9qocxZlCXC_uRMYDwtJytBiwZ2y6YcMV3-59QVkY39lKFoEJuZUDK4JX3IRK5v9QoUSeM_ajfFJ23p9JseeFL_Lv1lItgh9L0TCKXf9GxECd3kbGPErKZ_EpqdU2tFhf2LJ1R5vSf6hjphXCzs7NRWaWk3vkQw/w400-h300/IMG_20220618_232822%20(2).jpg" width="400" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;">La veritat és que més enllà de festivals tipus Mallorca Live, <b>no record un concert tan massiu a la nostra illa com el que vam viure a Inca dissabte passat</b>. Poc acostumats que esteim a aquestes massificacions desprès de 2 anys de pandèmia, i acostumats també a veure tota la vida a Antònia Font tocant a verbenes davant 500 persones, veure aquell camp de futbol ple amb més de 12.000 persones no deixava d'impressionar. Amb una organització excel·lent per part de la gent del Primavera Sound, i un escenari a l'altura, tot feia indicar que viuríem una nit històrica, d'aquestes que recordes la resta de la teva vida.</p><p style="text-align: justify;">I així va ser, perquè Antònia Font<b> van ser molt generosos en el seu retorn en directe a Mallorca, regalant-mos un concert de 2h30, on tocaren fins a.... 37 cançons!</b> Hi havia moments que semblava que el concert no acabaria mai, i que el grup seguiria repassant la seva discografia durant tota la nit fins que surtis el sol. Hi hagué sorpreses molt agradables, com la defensa que van fer del disc Vostè és Aquí, del qual tocaren 5 temes, i que volgueren reivindicar donant-li estatus de un disc més de la seva discografia, a l'altura de qualsevol altre, i no com un experiment musical. De fet me va encantar que caigués Punyeta Món, on el grup mostra la seva versió més punki.</p><p style="text-align: justify;">Una altra sorpresa va ser la inclusió de un trosset de Fa Calor, cantada a capella entre en Pau i el públic, que tan adient era en plena ona de calor. <b>També va ser molt agradable comprovar com les cançons del nou disc sonaven molt bé en directe i que el públic se les sabia com si dels clàssics de tota la vida es tractessin.</b> D'altra banda, si alguna cosa me va faltar, pentura va ser algunes cançons més dels dos primers discs, però la veritat amb un repertori tan generós, de poques coses mos podem queixar.</p><p style="text-align: justify;">Començaren bastant puntals a les 21:30 al ritme de Un Minut Estroboscòpica, i seguiren amb Me Sobren Paraules i Darrera Una Revista. Anaren alternant temes del darrer disc, com Oh La La o Miquel Riera, amb clàssics com Love Song o Armando Rampas. I anaven per feina. <b>Acabava una cançó, i ja començava la següent. Se notava que volien aprofitar el temps.</b> Després de Vitamina Sol, va caure la preciosa Portaavions, que va fer caure més d'una llàgrima entre el públic, per seguir amb Robot i Dins Aquest Iglú. Poc desprès va arribar un dels primers moments àlgids, el rap de l'Astronauta Rimador amb solo final d'en Joan Miquel Oliver.</p><p style="text-align: justify;">Després d'una Cartes de Ramiro cantada a capella per en Pau Debon i Ballarines de Ballet, seguiren amb Una d'aixona de Pols, Caramel·let, Holidays, Amants Perfectes, Tots Es Motors i Alegria, per acabar amb l'optimista Venc Amb Tu per fer la primera pausa. I és que estava clar que encara faltaven molts de hits per tocar, i en tornar mos deleitaren amb Bamboo, Sospitosos, Mecanismes, Batiskafo Katiuskas, unes genials i enllaçades Clint Eastwood i Icebergs i Gueisers, per acabar amb Alpinistes Samurais i Wa Yeah amb tot el poliesportiu amb les ulleres 3D posades i pegant bots de felicitat.</p><p style="text-align: justify;">Però encara hi havia temps per més, així que tornaren per cantar Islas Baleares, la corejada Calgary 88 i <b>el final de festa, com no podia ser d'altra manera, amb una Viure Sense Tu acompanyada de focs artificials.</b> La veritat és que mos van deixar ben saciats i feliços, de poder reunir-mos de nou amb la que ha estat i serà la banda sonora de la nostra generació. Benvinguts de nou, Antònia Font. I per favor, no mos torneu a abandonar mai més!</p>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-84238247833348229592022-01-15T20:54:00.004+01:002022-01-15T23:31:18.194+01:00Els Amics de Les Arts, Auditorium, 14 de gener<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgh-x5C5Koa28_OKkpjuvOm_HBFYaXpr_z7dLvIxEICArKnLqo54v9fy9bX5MGtDJReu4FHprCq_lTTdh1tp80Zv0s3gB4TSveETOEwy46l_X0kNW-TQOn9LjzEvIb-MnId8yXjRqCr3dgIOwCPLle9c4y4pFUmFKTMs_rwIavbaIOhLVBflBI_II6Bdw=s2800" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2100" data-original-width="2800" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgh-x5C5Koa28_OKkpjuvOm_HBFYaXpr_z7dLvIxEICArKnLqo54v9fy9bX5MGtDJReu4FHprCq_lTTdh1tp80Zv0s3gB4TSveETOEwy46l_X0kNW-TQOn9LjzEvIb-MnId8yXjRqCr3dgIOwCPLle9c4y4pFUmFKTMs_rwIavbaIOhLVBflBI_II6Bdw=w400-h300" width="400" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">Amb un any i mig d'espera, però per fi ahir vam poder veure Els Amics de les Arts defensant el seu nou disc, El Senyal que Esperaves. <b>Un disc que em va agradar en el seu moment, amb bones cançons,</b> on per primera vegada només hi trobàvem 3 veus, desprès que n'Eduard Costa abandonés el grup.</div><p></p><p style="text-align: justify;">El concert va començar de forma accidentada, amb un retard de 20 minuts i problemes tècnics que van interrompre la introducció que tenien preparada. Però tot això era igual, a la que van sonar els primers acords de Ciència-Ficció tothom es va posar a cantar i a gaudir de l'espectacle. <b>Un concert on alternaren cançons noves amb els hits de sempre.</b> Seguiren amb Les coses i Kokoschka, amb traca final amb en Joan Enric Barceló tocant els bongos i canons disparant cintes de colors. A continuació presentaren la banda, per regalar-mos el primer hit de la nit: Jaques Cousteau. El Senyal Que Esperaves va donar lloc a un dels moments més màgics de la nit, quan iniciaren Lousiana O Els Camps de Cotó amb en Joan Enric i en Ferran asseguts al vèrtex de l'escenari i el públic cantant els versos només acompanyats del piano d'en Dani, per després afegir-se la resta de la banda.</p><p style="text-align: justify;">El concert prosseguí amb Juliol 994, Et Vaig Dir i el seu inici amb autotune, i No ho Entens, per donar lloc a l'altre gran moment de la nit, <b>quan pujaren a l'escenari Amulet i en Pau Franch d'OR per cantar junts Apunto Shakespeare, tema que jo personalment desconeixia i que em va captivar.</b> Seguiren amb la discotequera El Teu Cos, i una versió actualitzada de 4-3-3 que fou de les mes corejades per l'auditori, per acabar amb el Matrimoni Arnolfini i No Sé Com T'ho Fas abans dels bisos. I ara sí, acabaren el concert amb Tots els Homes d'Escòcia, una Jean-Luc ja amb tot el públic aixecat i ballant, per seguir amb Ja No Ens Passa i acabar definitivament amb Semblava que Fossis Tu i noves canonades de cintes de colors.</p><p style="text-align: justify;"><b>Passen a la perfecció la prova de foc de tenir un membre menys,</b> i confirmen que encara mos poden fer riure amb les seves xerrades entre cançó i cançó, i també fer passar una bona estona amb els seus temes d'ahir i d'avui. Fins a la propera vegada. Per aquí, ja tenim ganes de repetir!</p>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-87381370619970984152021-12-28T19:29:00.000+01:002021-12-28T19:29:47.088+01:00Les 10 de 2021<p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #222222;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgqI1BxI8iqCsuiLUOIWXYd7HmLQluecQqStTIoot1sjTor_89J_zw1ABWvyo6MBF102cTh7P8sLp50Bft14pzIRbOlXzu6PvV4hkzbOu8oBfOw4TDs88BrywgGCc10ZiIjmFmg4_Cd9eRfwpNmbEQKNHVz9CraV_SDM2MYlUJkDFU5dALJW2HgcA2aiA=s6016" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4016" data-original-width="6016" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgqI1BxI8iqCsuiLUOIWXYd7HmLQluecQqStTIoot1sjTor_89J_zw1ABWvyo6MBF102cTh7P8sLp50Bft14pzIRbOlXzu6PvV4hkzbOu8oBfOw4TDs88BrywgGCc10ZiIjmFmg4_Cd9eRfwpNmbEQKNHVz9CraV_SDM2MYlUJkDFU5dALJW2HgcA2aiA=w400-h268" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">2021, l’any en que tot i seguir en pandèmia, poc a poc hem pogut tornar a
gaudir de la música en directe, primer d’asseguts, desprès de drets i esperem
que l’any que ve ja amb més graus de normalitat, en un any que promet molt amb
el retorn d’Antònia Font o el cartell de luxe que ha preparat el Mallorca Live
Festival, entre d'altres. Però abans de fer el canvi d’any, anem a recapitular i repassar que mos
han aportat musicalment aquest darrers 12 mesos. Aquí van les 10 cançons que més han sonat enguany a
Dies de Carretera:</span></div></span><p></p><p style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: inherit;">Foo Fighters - Medicine At Midnight</span></b></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">M'agrada que artistes consagrats surtin de la seva zona de confort i cerquin noves sonoritats. <a href="http://diesdecarretera.blogspot.com/2021/02/foo-fighters-medicine-at-midnight-2020.html">Això és el que han fet en Dave Grohl i companyia en aquest nou disc</a>, on si bé és cert que hi podem trobar els Foos de tota la vida, també hi trobam aquest nou so amb groove rítmic i més ballable, com en aquesta Medicine at Midnight i el seu descarat homenatge al Let's Dance d'en David Bowie.</span></p><p style="text-align: justify;"><b>Zoo - Avant</b></p><p style="text-align: justify;">Hi havia una gran expectació amb el retorn dels valencians. I tot i que aquest Llepolies no m'ha enganxat tant com els seus anteriors treballs, si que he acabat escoltant algunes cançons en bucle, com el banquet gastrosexual que dona títol al disc o el ritme trepidant d'aquest cant a l'alliberació que és Avant.</p><p style="text-align: justify;"><b>L.A - Judy (feat. Patricia de los Ángeles)</b></p><p style="text-align: justify;">Evergreen Oak és un disc diferent. Compost a Orient en plena pandèmia, amb cançons que sonen molt naturals, sense grans ornaments. Com aquesta Judy, cantada a mitges amb la seva dona. Una cançó que m'encanta, i <a href="http://diesdecarretera.blogspot.com/2021/07/la-acolliment-de-lluc-26-de-juny.html">que vam poder gaudir en directe aquest estiu en un lloc tan màgic com el Santuari de Lluc, en plena Serra de Tramuntana.</a></p><p style="text-align: justify;"><b>Royal Blood - Typhoons</b></p><p style="text-align: justify;">El duo britànic es bastava de baix i bateria per fer bones cançons. Però ara han afegit els sintetitzadors a l'equació, per fer un disc amb la clara intenció de fer moure l'esquelet al personal i rebentar les pistes de ball. I clarament ho han aconseguit. Impossible no contagiar-se del ritme del trio inicial del disc, Trouble's Coming, Oblivion o aquesta Typhoons.</p><p style="text-align: justify;"><b>Amulet - Gent Com Vos</b></p><p style="text-align: justify;">"Mumford & Sons a la mallorquina". Així definesc Amulet quan recoman a algú que escolti aquest jove santamarier, que agafant el folk com a referència ha gravat el seu primer disc, Un Desert De Colors. Un treball amb cançons animades a ritme de banjo, altres cantades a mitges amb Xanguito, OR o na Raquel Lúa, o aquesta Gent Com Vos, on demostra que a vegades, només es necessita veu i guitarra per fer una bona cançó. </p><p style="text-align: justify;"><b>Weezer - I Need Some of That</b></p><p style="text-align: justify;">Doble ració de Weezer la que hem tengut enguany, una <a href="http://diesdecarretera.blogspot.com/2021/04/weezer-ok-human-2021.html">(OK Human) amb un so més experimental</a>, i una altra (Van Weezer) que ja sabiem que seria un homenatge al hard rock. I és que és un estil que li encaixa a la perfecció a la banda de Los Angeles. Un disc que em va acompanyar tot l'estiu fent kms al cotxe, amb 10 pelotassos de rock i distorsió, i tornades per corejar a ple pulmó, com aquesta I Need Some of That i la seva aferradissa melodia.</p><p style="text-align: justify;"><b>C. Tangana - Los Tontos (feat. Kiko Veneno)</b></p><p style="text-align: justify;">He de reconèixer que tenia en C. Tangana creuat. Ni Mala Mujer ni el seu trap m'interessaven gens ni mica. Fins que em van recomanar que mirés el seu Tiny Desk Concert i vaig haver de reconèixer que era una autèntica genialitat. Trob que ha encertat al 100% amb aquest nou so de El Madrileño, que entronca amb la música espanyola dels anys 80-90, i s'ha sabut rodejar bé amb figures com en Kiko Veneno, Jorge Drexler o els Ketama. I sí, em vaig passar mig estiu cantussejant Me Maten o els na-na-na-na de Los Tontos.</p><p style="text-align: justify;"><b>Txarango - Una Lluna a l'aigua (feat. Zoo)</b></p><p style="text-align: justify;">El 7 d'octubre es confirmava el que tots temíem. Els membres de Txarango separen els seus camins sense haver pogut gaudir d'aquesta darrera gira en format circ que tan bona pinta feia. Però la part positiva és que mos han fet un darrer regal amb un disc, El Gran Ball, on recullen els seus millors temes acompanyats d'altres artistes. M'encanten la majoria de col·laboracions, però sobretot aquestes on els artistes convidats li donen una nova vida a les cançons, com en Joan Garriga a La Foguera, els Stay Homas a Som Foc o aquesta espectacular Una Lluna a l'Aigua amb Zoo.</p><p style="text-align: justify;"><b>Morgan - Alone</b></p><p style="text-align: justify;">El seu darrer disc em va encantar i en aquest continuen aportant autèntiques joies de cançons, com aquesta Alone: al més pur estil Kiwanuka i Pink Floyd, es va desenvolupant de manera progressiva i sense cap tipus de pressa, començant només amb uns coros, uns teclats i una guitarra, desencadenant poc a poc una autentica tempesta sonora, amb solo d'un minut inclòs, tot comandat per l'espectacular veu de la cantant Nina. Brutal.</p><p style="text-align: justify;"><b>Taylor Swift - All Too Weel (10 min. version)</b></p><p style="text-align: justify;">Com a bon Swiftie, estic ben pendent de les regravacions que està fent na Taylor Swift dels seus antics discos. Una jugada que no s'havia fet mai, i que demostra el poder que té aquesta artista dins la indústria musical. I a més a més, a cada disc regravat, mos regala noves cançons i videoclips. Però sense dubte, la que havia creat més expectació era aquesta versió original de All Too Well, de 10 minuts de durada. I va i es converteix en la cançó més llarga de la història en arribar al TOP 1 de la llista Billboard, prenent el relleu d'una tal 'American Pie' d'en Don McLean. I a més, ha compensat la injustícia històrica de no tenir video en el seu moment, i dedicant-li ara sí, no un videoclip, si no un curtmetratge! Taylor Swift is the music industry.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p></p><iframe allow="autoplay; clipboard-write; encrypted-media; fullscreen; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="380" src="https://open.spotify.com/embed/playlist/2DZaKZkZ2VgHnR4mePuwqx?utm_source=generator" width="100%"></iframe>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-88572065193946002742021-12-06T11:12:00.015+01:002021-12-06T20:33:35.982+01:00Cracker, Es Gremi, 28 de novembre<p></p><div style="text-align: center;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhYYUps-x5WYU0yWjSoT4vmEVGD65AQhzhxmTV91tPHDXbpVVfR5E7q2TGob3SDXtSkvsGJa3mzmDyi-TrReMVF9cnFyOH9TwuCygMo-3hMflK_nhpU62Es2DmnOqllUNI2pNurhjrcmfFkiEOJQ5NmPNIkZ3XNdycNYDHzmg_jh0fXNZNQVjiczGvcVA=s2048" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhYYUps-x5WYU0yWjSoT4vmEVGD65AQhzhxmTV91tPHDXbpVVfR5E7q2TGob3SDXtSkvsGJa3mzmDyi-TrReMVF9cnFyOH9TwuCygMo-3hMflK_nhpU62Es2DmnOqllUNI2pNurhjrcmfFkiEOJQ5NmPNIkZ3XNdycNYDHzmg_jh0fXNZNQVjiczGvcVA=w400-h300" width="400" /></a></div></div><div><br /></div>Quina<span style="text-align: justify;"> alegria vaig tenir en veure que la gira de Cracker passaria per Mallorca! Acostumat a </span><span style="text-align: justify;">que tants i tants de grups passin només per la península, es d'agrair a qui fes l'esforç de dur-mos als californians a la sala Es Gremi.</span><div><div><p style="text-align: justify;">Una sala, per cert, amb bastanta bona entrada per ser diumenge. En arribar vam poder escoltar les cançons country dels mallorquins Bad Shades, i encalentir motors fent una cervesa al bar d'Es Gremi, fins que vam sentir els primers acords mutejats de Seven Days. Pujada de serotonina pertinent, i mos dirigirem tots a la sala per gaudir de l'inici del concert, on seguiren amb The Good Life, Teen Angst i 100 Flower Power Maximum. <b>Tot d'una es va veure que la banda anava a per totes, amb un David Lowery cantant cada nota com si fos la darrera i encadenant les cançons una darrera l'altra sense miraments.</b> Una Sunrise on the Land Of Milk and Honey, amb un inici només amb guitarres i més acústica, fou de les pocs moments de calma del concert, que es tornar a accelerar de seguida. </p><p style="text-align: justify;">El setlist va ser bàsicament un Greatest Hits en tota regla, molt basat en els seus primers discos, tocant Someday, Get Off This o Waiting for You Girl. <b>Poc a poc, el gran guitarra solista, Johnny Hickman, va anar encalentint la seva munyeca per començar a mostrar-mos el seu virtuosisme a les 6 cordes</b> a Hey Brett, on també tocà l'harmònica. La nit continuà accelerada amb The World Is Mine, per prendre de nou un descans a Eurothrash Gril (amb festival de solos d'en Hickman) i Sweet Thsitle Pie. Seguiren amb Movie Star, Don't Fuck me Up, Show Me How This Thing Works, Time Machine, Low, una acústica Dr. Bernice i arribaren als bisos amb una genial Another Song About The Rain, amb en Johnny a les veus.</p><p style="text-align: justify;">I després dels bisos, la traca final de focs artificals de solos i puntejats d'en Johnny a One Fine Day, la perla amagada dins el seu disc Forever, i per acabar la versió dels Statuo Quo Pictures of Matchstick Men. Un concertasso. <b>La veritat, veure tocar a Cracker a Mallorca aquest estrany 2021, ha estat un regal inesperat. Des d'aquí, moltes gràcies a qui ho ha fet possible!</b></p></div></div>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-16591259343218237762021-10-15T11:20:00.009+02:002021-10-15T12:55:08.800+02:00Lluís Gavaldà, Teatre Mar i Terra, 14 d'octubre<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtXYGqZqML8o23Uyhyf5OSboZBOOu85-ceGuH7Yrpuv-bM1fIfSGg4jiayXSRKCHMHj5tPpOi8v1vYNKFYugN1t8z-8W_MzxOLVIZIzixzFdxEwTVMT6NXg2rZVGPH_3GpMb1jt-loPHYg/s2048/IMG_20211014_204343.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtXYGqZqML8o23Uyhyf5OSboZBOOu85-ceGuH7Yrpuv-bM1fIfSGg4jiayXSRKCHMHj5tPpOi8v1vYNKFYugN1t8z-8W_MzxOLVIZIzixzFdxEwTVMT6NXg2rZVGPH_3GpMb1jt-loPHYg/w400-h300/IMG_20211014_204343.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: justify;">Degut a la Covid-19, els mallorquins no hem pogut gaudir del directe d'Els Pets, durant la seva darrera gira. <b>Però per sort, a última hora, es va poder muntar el concert d'ahir vespre, d'en Lluís Gavaldà en solitari al Teatre Mar i Terra.</b> Un concert que m'imaginava íntim, acústic i acompanyat del ja conegut sentit de l'humor del cantant de Constantí. El que no m'esperava era que vingués acompanyat d'un monstre musical i multi instrumentista anomenat Joan Pau Chaves, un autèntic geni del piano, capaç també d'acompanyar els temes tocant el baix i fins i tot, fent beatboxing!</p><p style="text-align: justify;">Els primers temes els va tocar en Gavaldà tot sol a l'escenari, iniciant la funció amb Por i Núria. Però ben prest aparegué en Joan Pau al piano, per regalar-mos el riff als teclats de Jungleland d'en Bruce Springsteen, damunt la qual cantaren Pantalons Curts i Genolls Pelats. Seguidament, va sonar un Dimecres Qualsevol, per acabar explicant-mos que <b>originalment feien concerts a la carta, on el públic anava demanant cançons. Però que van acabar eliminant aquest sistema democràtic, </b>quan el públic va començar a demanar a crits Boig Per Tu, L'Empordà o Miami Beach. Bona cosa va dir, perquè tots els assistents vam començar a cantar el tema de Lax n Busto, i a n'en Lluís no li va quedar més remei que cantar-la amb noltros. I és que en Gavaldà mos va fer partícips del concert, ja fos fent-li els coros o marcant el ritme picant de mans.</p><p style="text-align: justify;">El concert continuà amb La Vida és Molt Avorrida Sense el Teu Cos, del seu darrer disc, però s'ha de dir que<b> la majoria de temes foren dels inicis de la banda, cosa que vaig agrair molt.</b> Seguidament, tocaren una gran Si la Mort Em Vé a Buscar, amb l'afegitó final del Heart Of Gold d'en Neil Young. I per a les següents, pujà a l'escenari l'ex-guitarrista d'Els Pets Marc Grasas, que als acompanyà a Agost i a Fàcil, que tocaren tots tres, sense micros ni amplis, asseguts a la part més propera de l'escenari.</p><p style="text-align: justify;">Per a la següent tanda, en Joan Pau va agafar el baix, per regalar-mos una Per Què No Vens acabada amb Wait In Vain d'en Bob Marley, Aquest Cony de Temps, una celebrada Quan més et Coneixo Més m'agrada el Teu Gos, i tornant a l'acompanyament al piano, No Vull Que T'agradi Aquesta Cançó, Blue Track, una animada Està Plovent i <b>Vespre, que vam cantar des del públic mentre en Lluís passejava entre les butaques.</b></p><p style="text-align: justify;">Però encara hi havia ganes de més, i en Joan Pau ens regalà tot sol al piano S'ha Acabat, per després venir en Lluís a cantar una preciosa Silencis, que jo no havia escoltat mai. I encara més, dues cançons que no figuraven al setlist, però que tots disfrutarem ja drets i ballant: Una Estona de Cel i una versió reduïda de Bon Dia.</p><p style="text-align: justify;">Un concert genial, ple de sorpreses i rialles. Per aquí ja érem fans d'Els Pets, i del programa de radio El Celobert. <b>Ara, també podem dir que som fans dels acústics d'en Lluís Gavaldà i en Joan Pau Chaves. </b></p>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-26561063671826482902021-07-16T11:10:00.001+02:002021-07-16T11:10:18.706+02:00Sopa de Cabra, Mallorca Live Summer, 10 de juliol<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeh5-pIe7cVGynWWNw24zrke0ZQ74pZC7S7uEeBH3xfDKZXYvWUm9nJU_t3by-EIAsxMuAvxYgQZUcN3kfqIzNHHP2_G_jo9iv2WxYN6AlTWVgdEbE_6d-1Leyo2nxEe8fvauYEpUxQp-Q/s2048/IMG_20210710_220838.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeh5-pIe7cVGynWWNw24zrke0ZQ74pZC7S7uEeBH3xfDKZXYvWUm9nJU_t3by-EIAsxMuAvxYgQZUcN3kfqIzNHHP2_G_jo9iv2WxYN6AlTWVgdEbE_6d-1Leyo2nxEe8fvauYEpUxQp-Q/w400-h300/IMG_20210710_220838.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: justify;"><b>La nostra cita de cada estiu amb Sopa de Cabra, mos va dur aquest pic a Calvià, al Mallorca Live Summer.</b> Un festival adaptat a les circumstàncies Covid, i on es nota que han fet un gran esforç organitzatiu amb el tema taules, comandes de beguda i pagament online. Esperem que l'any que ve, ja puguem viure el festival amb una mica més de normalitat.</p><p style="text-align: justify;"><b>El concert dels gironins tenia enguany l'al·licient de tractar-se de la gira de celebració dels 30 anys de Ben Endins.</b> I efectivament, es van dedicar a repassar per ordre, les cançons del seu disc més emblemàtic. I ens van permetre veure el seu repertori més rocker i juvenil, i gaudir de temes com El Sexo, Blujins Rock, No tinguis pressa o Sota una Estrella, que a les darreres gires ajuntaven fent medleys, i que aquí sonaren sencers i per separat. El "Bona Nit Malparits" va donar inici al concert que com no podia ser d'altra manera, va començar amb els acords de Tot Queda Igual. Bloquejats, Cardíaco y Acabado, El Carrer dels Torrats, anaren caient i <b>transportant a la gent de nou a 1991.</b> Oferiren una versió més lenta, amb inici de teclats, de l'Estació de França, un Boig de la Ciutat en acústic (amb el moment de glòria del bateria Pep Bosch a la pandereta); de les versions va caure Guerra d'en Bob Marley, amb speech previ d'en Gerard Quintana; amb l'Empordà van fer la presentació de la banda, per acabar el set de Ben Endins amb Sota una Estrella i Podré tornar Enrere.</p><p style="text-align: justify;">Però no només de Ben Endins viu la banda, i després dels bisos ens van oferir la cançó dedicada a nen Ninyín, Seguirem Somiant; Farem que surti el Sol, El Far del Sud, Cercles, Si Et Va Bé i una Camins que va tancar quasi 2 hores de concert. Un concert genial, tot i que per aquí mos va agradar molt el <a href="http://diesdecarretera.blogspot.com/2020/04/sopa-de-cabra-la-gran-onada-2020.html" target="_blank">darrer LP La Gran Onada</a>, i mos hem quedat amb ganes de veure els nous temes en directe. Pentura ho faran quan tornin l'any que ve? Qui sap. <b>Passi el que passi, seguirem fidels a la nostra cita de cada estiu. Fins l'any que ve Sopa!</b></p>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-16250000916018210002021-07-02T14:08:00.004+02:002021-07-02T14:10:25.964+02:00L.A., Acolliment de Lluc, 26 de juny<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgOzK69k42PDO2U_-4pBAnUf34Ko651Evmi5-3f4gxLMZVPbSKAfGWGmJGlhG4PgO3n9jrdJcAeiTBYH8BAJhTYhLSEfqeu7KGeOjDYgRFsf4kaBVFcwiAI8GaRiJ2OdoJtSHro_bte20o/s2048/IMG_20210626_210601.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgOzK69k42PDO2U_-4pBAnUf34Ko651Evmi5-3f4gxLMZVPbSKAfGWGmJGlhG4PgO3n9jrdJcAeiTBYH8BAJhTYhLSEfqeu7KGeOjDYgRFsf4kaBVFcwiAI8GaRiJ2OdoJtSHro_bte20o/w400-h300/IMG_20210626_210601.jpg" width="400" /></a></div><p style="text-align: justify;"><b>Qui millor que L.A. per a celebrar els 10 anys de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat.</b> I és que va ser enmig de la Serra, concretament a Orient, on en Lluís Albert Segura i la seva família van decidir passar alguns mesos de la pandèmia, component les cançons que han donat forma a aquest nou disc, anomenat Evergreen Oak (alzina en anglès). I a més a més, suposava el retorn de la banda als escenaris <a href="http://diesdecarretera.blogspot.com/2018/12/la-es-gremi-22-de-desembre.html" target="_blank">després de prop de 3 anys de parèntesi</a>. Així, que hi havia moltes ganes de veure'ls.</p><p style="text-align: justify;"><b>El concert va ser una mescla de grans èxits i presentació del nou disc.</b> Començaren amb Spend My Time, el primer single del nou CD, i tot d'una es dedicaren a recórrer la seva discografia, amb Leave It All Behind, Perfect Combination, Under Radar, Older, o In The Meadow. Fins que va arribar el moment de presentar aquest nou disc, moment que van anomenar l'Orient Set, on caigueren Where is the Fire, Old Enough, On the Moon, la preciosa Judy i Karma.</p><p style="text-align: justify;">I a partir d'aquí, seguiren amb els seus grans èxits, amb una brutal Dualize que empalmaren amb Rebel. Continuaren amb Oh Why?, Ringing the Bell, una versió allargada de Living by the Ocean, Storms i la que no podia faltar, una Stop The Clocks amb <b>el clàssic increscendo musical marca de la casa</b>, començant en Lluís Albert tot sol, per desprès afegir-se la resta de la banda. Finalment, després dels bisos, acabaren amb Ordinary Lies, Hands i l'elèctrica Outsider.</p><p style="text-align: justify;">Han tornat, i en bona forma. I des d'aquí, n'esteim encantats.</p><p></p>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-5029798641423069342021-04-26T17:17:00.004+02:002021-04-26T17:29:31.331+02:00Joan Miquel Oliver, Teatre Principal, 25 d'abril<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvgb5SrDck4v3rUsZ0qZJYwoC8WCX5WxFiR8bp7uoomQlRaXXMZnISHb5lDj38Ziy3T05K-FHWy9nPkZRXVbY7ze3WRx87xgYoAp6w5p5NCqwTIliI_YtdpL1J_A4ChHSRFjahAMlSSDIp/s2048/IMG_20210425_181722+%25282%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvgb5SrDck4v3rUsZ0qZJYwoC8WCX5WxFiR8bp7uoomQlRaXXMZnISHb5lDj38Ziy3T05K-FHWy9nPkZRXVbY7ze3WRx87xgYoAp6w5p5NCqwTIliI_YtdpL1J_A4ChHSRFjahAMlSSDIp/w320-h240/IMG_20210425_181722+%25282%2529.jpg" width="320" /></a></div><p style="text-align: justify;">M'agraden les gires d'aniversari de discos antics, <b>autèntics exercicis de nostàlgia i que te transporten a una altra època de la teva vida.</b> En aquest cas, Surfistes en Càmera Lenta, primer disc en solitari d'en Joan Miquel Oliver. Un disc que en aquell moment (2005) va semblar senzill, tímid i sense masses pretensions, publicat en el moment de major èxit d'Antònia Font (ni més ni manco que entre dues genialitats anomenades Taxi i Batiskafo Katiuskas!). Però un disc al qual li tenc molta estima i que me teletransporta als primers anys de vida universitària a Barcelona.</p><p style="text-align: justify;">Però bé, nostàlgies personals a banda, el d'ahir va ser concert genial. Amb un Joan Miquel vestit de amb un quimono estampat de flors, a conjunt amb els seus fidels escuders Jaume Manresa als teclats i Xarli Oliver a la bateria. Començaren amb el tic-tac de Rellotge i continuaren amb Emerson Fitipaldi, amb en Jaume jugant amb el sons del theremin. I a partir d'aquí, <b>van oferir el disc sencer, seguint l'ordre del CD, tot allargant les cançons originals amb els solos i atmosferes marca de la casa, que tant bé saben fer en directe.</b> Algunes d'elles van reconèixer que no les tocava des de feia 15 anys. Enmig de Molí de Vent, mos va intercalar el graciós Iventari del pis de Carrer de la Missió, i acabà amb la darrera del disc, la magnífica Foto.</p><p style="text-align: justify;">I una vegada acabada la part nostàlgica, van caure els seus hits més recents, com Hipotèrmia, Elektra, Flors de Cactus o les genials Final Feliç i Hansel i Gretel que van sonar seguides. <b>Com no, no faltà el toc d'humor del solleric entre cançó i cançó</b>, com quan abans d'Avió de Paper va explicar la decepció que s'endú el públic de la península en veure que ell no és el guapot actor que canta les seves línies al videoclip de 7 Días Juntos de la Bien Querida, on va col·laborar versionant la cançó en castellà. Finalment, després del bis, va tancar el concert amb Rumba del Temps i Lego. <b>En definitiva, un fantàstic concert.</b> Ja que hi som, en Joan Miquel podria mirar encara un poc més enrere i deleitar-mos amb un concert especial 20 anys del disc A Rússia amb la resta d'Antònia Font. No crec que passi, però jo deix la idea damunt la taula!</p><p></p>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-5943414453548315872021-04-22T19:24:00.002+02:002021-04-22T19:26:51.636+02:00Weezer - OK Human (2021)<div style="text-align: justify;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg5kKuNHREJFl976i4yg2V2DyvYFQme93jPwEpgwUtvqPTF_UmIFsgp7-d5VgqWuRCnnvs2UH4J_Y7vRhiMf0u6WQ9HQjqfj2uSgHDmEAl5j1Vti3A97vX0ZpOZol0IrkWccM8lN7q94-_/s300/Weezer_-_OK_Human.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg5kKuNHREJFl976i4yg2V2DyvYFQme93jPwEpgwUtvqPTF_UmIFsgp7-d5VgqWuRCnnvs2UH4J_Y7vRhiMf0u6WQ9HQjqfj2uSgHDmEAl5j1Vti3A97vX0ZpOZol0IrkWccM8lN7q94-_/s16000/Weezer_-_OK_Human.png" /></a></div><br />Cada vegada que en Rivers Cuomo anuncia nou disc de Weezer, me pos a tremolar.</b> No negaré que m'he queixat moltes vegades de lo molt que tarden els grups veterans en treure nous discos. Però també és cert, que "quien mucho abarca, poco aprireta", i en el cas de Weezer, això s'ha traduït en una gran quantitat de discos els darrers anys, però bastant irregulars. Record pensar en el seu moment que si el Red Album (2008), <a href="http://diesdecarretera.blogspot.com/2009/11/weezer-raditude-2009.html" target="_blank">Raditude (2009)</a> i Hurley (2010), haguessin sortit en un sol disc amb els millors temes, estaríem parlant d'un dels millors discos del grup, enlloc de tres discos normalets amb alguns temes destacables. Després, em va molar molt l'Everything will Be Allright at the End (2014) però a partir d'aquí, va tornar la incontinència creativa del grup i ja no els hi vaig seguir el ritme.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><div style="text-align: justify;">Però l'anunci a principi d'any d'un <b>nou disc rupturista, sense guitarres elèctriques, gravat de manera analògica i acompanyats per una orquestra</b>, em va provocar una curiositat tan gran que no m'hi vaig poder resistir. I puc dir, alleugerit, que es tracta d'un bon disc! Les guitarres distorsionades marca de la casa, no s'enyoren en cap moment. <b>La orquestra acompanya a la perfecció les melodies d'en Rivers</b>, en un disc que transmet molt bon rollo, i amb un títol que és una clara referència a l'OK Computer de Radiohead. I això es pot gaudir en cançons com All My Favourite Songs, single del disc, on canta sobre les contradiccions d'un mateix; la "rockera" Grapes of Wrath amb referències a 1984 i a Lord of The Rings; o la balada Playing My Piano que sembla escrita per un amant de música en ple confinament del 2020.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un nou disc de hard rock, Van Weezer, ja està en camí, i crec ja preparen nous projectes. Però bé, si han de mantenir el nivell d'aquest OK Human, tenen el meu permís per treure tots els discos que vulguin!</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/AGPdXYG1msg" title="YouTube video player" width="500"></iframe></div>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-60545389831705078382021-03-22T11:32:00.001+01:002021-03-22T11:36:32.179+01:00Mark Oliver Everett - Cosas que los nietos deberían saber (2009)<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvnzUBYrL-MLS4m40AqqZSOCdWKg39IWHZOSB35NFTtFzFMs2Fsfbr11JVW3gOyKajuZ0v5bzA2tE3FFkjlHSPj00sqYE4Z-mD7vidiBtlYFDmcHG0DQOtjZHWoEMi5O_e5YVJvm5vVP78/s1119/WhatsApp+Image+2021-03-22+at+11.17.31+%25283%2529.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1119" data-original-width="761" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvnzUBYrL-MLS4m40AqqZSOCdWKg39IWHZOSB35NFTtFzFMs2Fsfbr11JVW3gOyKajuZ0v5bzA2tE3FFkjlHSPj00sqYE4Z-mD7vidiBtlYFDmcHG0DQOtjZHWoEMi5O_e5YVJvm5vVP78/s320/WhatsApp+Image+2021-03-22+at+11.17.31+%25283%2529.jpeg" /></a></div><br />Fa estona que vaig descobrir que en qüestió de llibres, lo meu són les autobiografies de rock n roll. I feia temps que tenia aquest llibre en ment, ja que amics meus fans de Eels me l'havien recomanat i <b>sempre el veia situat a les llistes de millors autobiografies del rock</b>, amb el detall que no feia falta haver escoltat la seva música per disfrutar del llibre, el qual era el meu cas. I puc confirmar que es 100% cert.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Com s'explica al pròleg, basta entrar a la wikipedia d'en Mark Oliver Everett, i veure que hi ha un capítol titulat "tragèdies familiars"</b>; per fer-se una idea de tot el que ha hagut de superar l'autor. Son pare, amb qui havia tengut una relació mol freda, mort per un atac de cor. La seva germana, depressiva i amb varis intents de suïcidi, s'acaba matant amb una sobredosi. I quan millor li van les coses a nivell musical, també es queda sense mare degut a un càncer. I s'acaba quedant tot sol, l'únic de la seva família, i aquesta és una de les raons per les quals escriu aquest llibre, amb l'esperança que si mai té nets, coneguin la seva història.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però tot i això no és un llibre trist. Al contrari, <b>he rigut molt llegint-lo</b>, amb el toc d'humor que té n'Everett per a contar episodis i anècdotes de vida que li han anat passant. També és la història d'un músic caparrut, que a base de molt d'esforç ha pogut viure del que més li agrada, la música. I tot amb una filosofia de vida, que per un home que ha viscut tant d'aprop la mort, és molt vitalista i que fa que <b>en acabar el llibre, tenguis encara més ganes de viure i aprofitar el moment.</b></div><div style="text-align: justify;"><b><br /></b></div><div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/jtXV-A_IVdk" title="YouTube video player" width="500"></iframe></div>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-46119591856617821842021-03-02T19:33:00.004+01:002021-05-15T13:27:02.651+02:00Ryan Adams - 1989 (2015)<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7EsE_ZItLJPLG7r5hAT91K4XANr5UGmWmaM7dCQoFixNRVq2P2Y7ftct6BUjwheISMpc0DRZRfslpr3a6cxI4rdX3wVu2wgcVrf8lLIRf-c3uc-rUD9Hwv4Qfi8rK6rtWymG0wjpiMnkE/s300/RyanAdams1989cover.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7EsE_ZItLJPLG7r5hAT91K4XANr5UGmWmaM7dCQoFixNRVq2P2Y7ftct6BUjwheISMpc0DRZRfslpr3a6cxI4rdX3wVu2wgcVrf8lLIRf-c3uc-rUD9Hwv4Qfi8rK6rtWymG0wjpiMnkE/w320-h320/RyanAdams1989cover.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">D'acord, ho reconec, <b>m'he acabat fent Swiftie</b>. M'he escoltat tota la seva discografia i m'agraden tant els discos country com els discos pop. I una de les coses que més m'ha sorprès és aquest 1989, el disc amb el qual na Taylor Swift va abandonar el country per abraçar la música pop dels anys 80, que va suposar l'èxit més gran de la seva carrera, i que un any després <b>el va versionar sencer.... en Ryan Adams!</b></div><p></p><p style="text-align: justify;">No conec gaire de l'obra d'en Ryan Adams, però pel que he llegit sé que és un enamorat de versionar altres artistes. I en la meva opinió, en aquest disc ho borda. Quan desvesteixes una cançó del seu vestit original i segueix sonant genial, és quan es demostra que és una bona cançó. I en aquest disc <b>les cançons de na Taylor passen la prova amb nota</b>. I per altra banda, en Ryan aconsegueix endur-se els temes al seu terreny de manera encertada. Fins i tot, amb versions que pel meu gust milloren les originals. Estic parlant, per exemple de la folkie Out of the Woods i el seu genial final amb secció de vents, o de Bad Blood. Els mega hits Shake it Off i Blank Space es converteixen en cançons minimalistes de guitarra i poc més, mentre que Style es torna guitarrera i distorsionada. Genials també Wildest Dreams, I Know Places o el final amb Clean.</p><p style="text-align: justify;">Tots dos artistes surten guanyant. Es demostra la qualitat dels temes de na Taylor i el talent d'en Ryan. <b>Un win-win en tota regla.</b></p><p style="text-align: center;"><b><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/9V-8VP5dnrQ" width="500"></iframe></b></p>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-56749407192101282952021-02-17T19:15:00.013+01:002021-05-15T13:27:54.328+02:00Foo Fighters - Medicine At Midnight (2021)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJUHB-EmitCBNWmd7wLhb2q9XdiSo0gJG54cVq9h6SCFQPH7XNB-H-TFYqZ3YLWNkAzWBOwwQBujMuDqVgcm4d3GeTDE8sltnqZcYENBuGuajluw_aFwnUR9Ej2C0VR9dosGYGJOI7OdmE/s450/450x450bb+medicineee.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="450" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJUHB-EmitCBNWmd7wLhb2q9XdiSo0gJG54cVq9h6SCFQPH7XNB-H-TFYqZ3YLWNkAzWBOwwQBujMuDqVgcm4d3GeTDE8sltnqZcYENBuGuajluw_aFwnUR9Ej2C0VR9dosGYGJOI7OdmE/w400-h400/450x450bb+medicineee.jpg" width="400" /></a></div><p style="text-align: justify;">En Dave Grohl sap com crear expectatives pels seus nous discos. En aquest cas, fa mesos que que vaig llegir declaracions seves on deia que aquest Medicine At Midnight seria el disc de Foo Fighters més pop, amb groove rítimic, de ritmes ballables i inspirat amb clàssics com el Let's Dance de David Bowie o el Some Girls dels Stones ...</p><p style="text-align: justify;">I això és cert a mitges. Si que es cert que en alguns temes la banda s'endinsa en una nova sonoritat. Arranca el disc amb Making A Fire, amb un ritme de bateria i uns genials coros femenins amb un toc gospel que ja sorprenen des de el començament. Coros on per cert, participa la filla den Dave. Shame Shame, que va ser el primer single d'avançament, continua comandat per la baser rítmica; Cloudspotter compta amb un dels riffs més funkies que els hi record, i Medicine At Midnight segueix la mateixa línia sonora, amb un solo de guitarra que sembla un homenatge al de n'Stevie Ray Vaughan a Let's Dance.</p><p style="text-align: justify;">Però en aquest àlbum també trobam els Foo Fighters de tota la vida, els més elèctrics a No Son of Mine o Holding Poison, els més acústics i reposats a Chasing Birds, o el clàssic increscendo marca de la casa que és aquest Waiting on a War, que comença acústic i acaba accelerat i elèctric, on en Dave recorda la seva infantesa, quan temia que la guerra freda acabés en una guerra real.</p><p>No competeix amb les obres mestres del grup ni falta que fa. Senzillament, un bon disc, on han volgut cercar un nou so, i que a mi m'ha entrat beníssim. I desprès de més de 25 anys de carrera, no necessit res més.</p><div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/R1G6-RUz3OA" width="500"></iframe></div>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-71919069401000969912020-12-28T13:12:00.009+01:002020-12-28T13:38:42.263+01:00Les 10 de 2020<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOteqnpl6AH7d9SaWw0iiqyz4tmvkMSkNVET3dgS4fPIW0y4eETBE-7XmA5oe-IPGVFj0D1VysS-qJzlvGj1GggRWYu4GWaLbQKgXv6ETuzGdXe0xFUuG9IOCFFXUkV0CYFK8t_chCC3mM/s2048/pexels-markus-winkler-4057655.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOteqnpl6AH7d9SaWw0iiqyz4tmvkMSkNVET3dgS4fPIW0y4eETBE-7XmA5oe-IPGVFj0D1VysS-qJzlvGj1GggRWYu4GWaLbQKgXv6ETuzGdXe0xFUuG9IOCFFXUkV0CYFK8t_chCC3mM/w400-h266/pexels-markus-winkler-4057655.jpg" width="400" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">2020, l'any que la Covid-19 va arribar per a canviar les nostres vides, deixar-mos de cop i volta sense música en directe i convertint les entrades de concerts que ja teníem en paper banyat. Per sort, també mos ha deixat un munt de discos genials que entre d'altres coses, mos ha salvat durant el confinament de la passada primavera. I es que encara trob increïble que en un sol any haguem tengut material nou de Da Souza, Pearl Jam, Pet Shop Boys, Els Amics de Les Arts, Green Day, Sopa de Cabra, The Strokes, Biffy Clyro, Bob Dylan, Neil Young, Lucinda Williams, Paul McCartney, Jarabe de Palo, Txarango, Bruce Springsteen, AC/DC, .... i encara podria continuar. Així que, sense cap ordre que no sigui el cronològic, aquí van les 10 cançons que més han sonat enguany a Dies de Carretera:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Green Day - Father of All...</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Si aquesta és la cançó que més he escoltat aquest 2020 segons Spotify, per alguna cosa serà. Amb <a href="http://diesdecarretera.blogspot.com/2020/03/green-day-father-of-all-motherfuckers.html">aquest disc</a> han tornat a les arrels, a les cançons accelerades i vitaminades de 2 minuts, i aconseguit que me torni a reenganxar a Green Day.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Sopa de Cabra - En trenques el cor</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els gironins marcant-se un rock n roll de tota la vida, en un disc (<a href="http://diesdecarretera.blogspot.com/2020/04/sopa-de-cabra-la-gran-onada-2020.html">La Gran Onada</a>) ple de bones cançons, que esborra els dubtes que me va provocar l'anterior Cercles, i que pot mirar de tu a tu a qualsevol de la seva etapa clàssica dels anys 90.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Pearl Jam - Quick Escape</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Fa anys que els discos dels de Seattle me semblen irregulars. Però sempre hi trobam joies que valen la pena, com l'impecable quartet inicial del seu darrer disc, Gigaton. Però avui mos quedarem amb aquesta Quick Escape de riffs Zeppelians, amb un Eddie Vedder a les veus cagant-se en en Donald Trump, i un estel·lar Mike McGready marcant-se un solo de guitarra final que sembla que t'estigui apunyalant l'ànima.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>The Strokes - Bad Decisions</b></div><div style="text-align: justify;"><b><br /></b></div><div style="text-align: justify;">Sense dubte, una de les meves bandes sonores durant el confinament. Els de New York van tornar amb un disc amb un títol que no podia ser més premonitori, The New Abnormal, amb un so molt anys 80, i cançons tan rodones com aquesta Bad Decisions i el seu descarat homenatge al Dancing With Myself de Billy Idol.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>The Rolling Stones - Living In A Ghost Town</b></div><div style="text-align: justify;"><b><br /></b></div><div style="text-align: justify;">"Life was so beautiful, then we all got locked down". Se pot fer una cançó més premonitòria de lo que passaria el 2020 que aquesta? I amb el seu videoclip de ciutats fantasma durant el confinament? Ho dubt. Un plaer sempre escoltar treball nou de les satàniques majestats, amb genial solo d'harmònica d'en Mick Jagger inclòs. Serà l'avançament d'un nou disc? Esperem que sí!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Jarabe De Palo - Los Ángeles Visten de Blanco</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El 2020 també mos ha duit la pèrdua d'en Pau Donés, que feia anys que lluitava contra un càncer de colon. Però abans de partir, mos va voler donar el seu darrer regal, aquest disc anomenat <a href="http://diesdecarretera.blogspot.com/2020/06/jarabe-de-palo-tragas-o-escupes-2020.html">Tragas o Escupes</a>, que tot i les circumstàncies rebosa vitalisme, i que conté coses tan belles com aquest Los Ángeles Visten de Blanco, dedicat als metges que el van cuidar durant la seva malaltia, i que mos han cuidat a noltros durant aquesta pandèmia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Rolling Blackouts Coastal Fever - Cars In Space</b></div><div style="text-align: justify;"><b><br /></b></div><div style="text-align: justify;">M'encanta descubrir grups nous. I aquest estiu, llegint la Ruta 66 a la platja, davant la mar, me va cridar l'atenció una entrevista a un grup australià de nom impossible de recordar. Però amb un disc, Sideways to New Italy, d'un indie rock exquisit, que em va acompanyar tot el mes d'Agost, amb temes tant genials com aquest Cars in Space i el seu brutal diàleg de guitarres en el seu interludi.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Taylor Swift - Exile (feat. Bon Iver)</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Durant el confinament vaig mirar el documental Miss Americana a Netflix, i per curiositat, vaig ficar el nas dins la seva discografia a veure que tal sonava aquesta tal Taylor Swift. I finalment, m'hi vaig acabar ficant de cap i ja me puc declarar un Swiftie en tota regla. A més a més, va la tia i no es marca un, sino DOS! discos sorpresa, amb temes que va compondre durant la incontinència creativa que va patir durant el confinament, on figuren col·laboracions tan genials com aquesta balada a duo amb en Bon Iver.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Bruce Springsteen - If I Was The Priest</b></div><div style="text-align: justify;"><b><br /></b></div><div style="text-align: justify;">The Boss ha reunit a la E Street Band i això sempre és una bona noticia. I a més amb un disc que esta a l'altura de la seva història, amb un gran so, amb temes nous molt interessants, però sobretot, per aquestes tres animalades de cançons que en Bruce tenia amagades desde... 1972!.. i que reben el nom de Jenny Needs a Shoter, Song for Orphans o aquesta If I Was The Priest.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>AC/DC - Shot In The Dark</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="http://diesdecarretera.blogspot.com/2020/11/acdc-power-up-2020.html">Com ja vam comentar per aquí</a>, els australians son una altra de les bandes que han vengut a salvar aquest 2020, amb un Angus Young que ha pogut tornar a reunir a la formació clàssica, un Brian Johnson que torna a posar les veus, i dosis del hard rock de tota la vida com aquesta Shot In The Dark.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><iframe allow="encrypted-media" allowtransparency="true" frameborder="0" height="380" src="https://open.spotify.com/embed/playlist/0cKGMOFc8JXDm8o5zxBvDz" width="300"></iframe></div>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-7194558727203968702020-11-16T20:21:00.001+01:002020-11-16T20:24:46.269+01:00AC/DC - POWER UP (2020)<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7cmLq1Dm7Or6VtO5ESJZBqAduHM4F0_OQDrVDSQTdpQ0qyY-CD9In_boj1mqaCHLAubjqNifdqR__KjqOn2jNdcTPJk85HiCYxxI0GIv3Ck9xYcK55Igoege4e-NqR2josO3nJ6uVwFzR/s2048/WhatsApp+Image+2020-11-16+at+20.12.07.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="2048" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7cmLq1Dm7Or6VtO5ESJZBqAduHM4F0_OQDrVDSQTdpQ0qyY-CD9In_boj1mqaCHLAubjqNifdqR__KjqOn2jNdcTPJk85HiCYxxI0GIv3Ck9xYcK55Igoege4e-NqR2josO3nJ6uVwFzR/w400-h400/WhatsApp+Image+2020-11-16+at+20.12.07.jpeg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Quina agradable sorpresa tenir nou material d'AC/DC en ple 2020. I es que les circumstàncies no convidaven a l'optimisme. Entre la demencia i posterior mort d'en Malcolm Young, els problemes amb la justicia del bateria Phil Rudd, l'abandonament de la banda per part de Cliff Williams, i per acabar, els problemes d'oïda d'en Brian Johnson que van fer que n'Axl Rose acabés la gira anterior. La veritat es que feia pensar que la següent noticia que tendríem dels australians seria la dissolució de la banda.</div><p></p><p style="text-align: justify;">Però per sort, poc a poc n'Angus Young ha pogut tornar a reunir la formació clàssica del grup, amb el seu nebot Stevie Young a la guitarra rítmica, i amb un Brian que pareix que ha superat els seus problemes de salut per a posar la seva veu al servei del grup. I així, amb un secretisme absolut, es va anar gestant aquest gran retorn anomenat POWER UP.</p><p style="text-align: justify;">I m'és absolutament igual si diuen que tots els discs sonen igual, que no han tornat a fer un gran treball desde Back in Black, o que molts dels riffs d'aquest POWER UP estaven guardats desde fa anys i podrien ser temes descartats d'altres CD's. Lo important per jo és la felicitat de que un dels meus grups de tota la vida encara estigui donant guerra, poder tancar la setmana laboral passant per la meva tenda de discos, fer tertúlia amb el venedor, anar cap a cameva, posar a tot volum el disc i disfrutar de coses com els genials riffs de guitarra de l'impecable trio inicial (Realize, Rejection i Shot in the Dark), el més semblant a un mig temps que han gravat en molt de temps (Through the Mists of Time), les pinzellades que ens deixa n'Angus als solos de guitarra de cançons com Demon Fire o Money Shot, els fantàstics coros de Wild Reputation o No Man's Land, o la darrera Code Red, que tanca un disc que mai baixa el nivell.</p><p style="text-align: justify;">Ah, i encara no ho havia dit, en Brian perfecte a les veus, com si res hagués passat. No sé si només pot cantar a l'estudi o si podrà sortir de gira, pero en època coronavirica tampoc es massa important ara. A jo personalment ja m'han fet feliç amb aquest nou disc. I amb això ja és més que suficient.</p><div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/54LEywabkl4" width="500"></iframe></div>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-60869703424277622682020-10-27T20:47:00.001+01:002020-10-27T20:49:22.237+01:00GINEBRAS - Ya Dormiré Cuando Me Muera (2020)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoDA0OtHhYGd6XKobAYrLXX3sesgjmqCHnk9Pb91St4WVLHIJ4ZhdHIqUm5j8WXeYEAGymNPafwjy7B_RQpgic2jX7AV7fDw0YYACaZFzYAMbGJkMiriGl5519vAash9G-8SXG9MQrPJSE/s373/ginebras-ya-dormire.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="373" data-original-width="373" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoDA0OtHhYGd6XKobAYrLXX3sesgjmqCHnk9Pb91St4WVLHIJ4ZhdHIqUm5j8WXeYEAGymNPafwjy7B_RQpgic2jX7AV7fDw0YYACaZFzYAMbGJkMiriGl5519vAash9G-8SXG9MQrPJSE/w400-h400/ginebras-ya-dormire.jpg" width="400" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">Les vaig descobrir amb la versió rockera de Con Altura de Rosalía, van donar molt bones sensacions amb un EP de 4 cançons, i ara les han confirmat amb el seu primer LP. I amb un títol que és tota una declaració de filosofia carpe diem. A jo, personalment, em representa!</div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Un disc vitalista, amb uns coros i segones veus genials, i moltíssimes referencies a la
cultura pop contemporània. Comença amb Crystal Fighters, o com reviure les sensacions d'un festival de música en plena pandemia COVID-19. Concretament, recorden el FIB 2017 al qual van assistir les membres del grup, perseguint a Liam Gallagher o als anglesos als qual han dedicat la cançó.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Dins el disc podem trobar desde cançons verbeneres (Paco y Carmela), balades on s'enriuen del postureig actual (Filtro Valencia) o l'animada Metro de Madrid Informa, o com enamorar-se cada vegada que puges al metro de Madrid amb uns coros de fons més beatlelians a no poder, al més pur estil Twist and Shout. També destaca la senzilla Cosas Moradas, que no fa més que això, fer una llista de coses de color morat amb òptica feminista i amb una melodia que no te pots treure del cap. Finalment, tanquen el CD amb una cançó-homenatge a John Lennon, plena de títols de cançons dels Beatles al més pur estil Noel Gallagher a D'You Know What I Mean.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Cançons senzilles
però aferradisses, amb bones melodies, que transmeten bon rollo i amb lletres que podrien parlar perfectament del teu grup d'amics. En definitiva, no han inventat res nou, però sonen d’allò més
refrescant!</p><div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/qLYd4ib8WWQ" width="500"></iframe></div>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-90660049197541267242020-08-23T12:10:00.002+02:002020-08-23T19:54:05.095+02:00Da Souza - Futbol d'Avantguarda (2018)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP1lsX-zV00la91lHVtBgWIHb-HWH51gsY6l6_G0UkvS1LA0a6x0vNqqamDn9h07UEu2p_U0ODQlxkIjNRgey4bgLYRQYMDq4epRIJxIKn7lUDM8gFqxqRNgT6hDNa8dTvuSIonCAVNXRq/s700/da+souza.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="700" height="410" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP1lsX-zV00la91lHVtBgWIHb-HWH51gsY6l6_G0UkvS1LA0a6x0vNqqamDn9h07UEu2p_U0ODQlxkIjNRgey4bgLYRQYMDq4epRIJxIKn7lUDM8gFqxqRNgT6hDNa8dTvuSIonCAVNXRq/w410-h410/da+souza.jpg" width="410" /></a></div><span style="text-align: justify;"><div><span style="text-align: justify;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;">Encaram el final
d’Agost en l’estiu més estrany de les nostres vides, amb un mono de concerts
brutal, i veient com les poques actuacions en directe que estaven programades,
han anat caiguent com a mosques (Mobofest, Hortellafest) i la sensació que els
que encara estan en marxa (Mallorca Live Summer Edition) pengen d’un fil davant
aquesta segona onada de positius. Però en fi, toca adaptar-se a la situació, i
a falta de música en directe, podem seguir escoltant discos. I un dels que
m’acompanya aquest estiu és Futbol d’Avantguarda, de Da Souza.</div></span><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Si Antònia Font es
van batejar amb el nom de la seva amiga i admiradora Antònia, podríem dir que
el gurú dels Da Souza era n’Agustí Simó de Da Souza, personatge peculiar del
Raval de Barcelona , mig mallorquí mig brasiler, que va fer amistat amb el
grup, el qual van batejar amb el seu segon llinatge. Poeta i amant del futbol,
els seus textos van ser la llavor del disc que té el nom complet de Futbol
d’Avantguarda. Somni i viatge d’Agustí Simó de Da Souza.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un disc que significa
un canvi de so respecte al seu treball anterior, on perden protagonisme les
guitarres i la distorsió, a canvi d’un pop molt més exquisit, on se nota molt
la mà a la producció del Petit de cal Eril. Amb perles com les Migracions de
Salmons, metàfora del cicle de vida dels mallorquins, que s’assembla al dels
salmons. Néixer, créixer, sortir de l’illa, per acabar tornant, reproduir-se i
morir. Un tema que va merèixer estar a la <a href="http://diesdecarretera.blogspot.com/2018/12/les-10-de-2018.html">llista de les meves 10 cançons preferides del 2018</a>. El disc també conté temes més animats, com Finals o
Geometria damunt Esferes. Palma, Pina i Cas Català és la que recorda més a les
guitarres del seu disc anterior, el Gran Salt Endavant, mentre que temes com
Transeunt o El Somni s’ha Acabat me recorden a les melodies de guitarres dels
Wilco de l’època Sky Blue Sky.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tristament
n’Agustí Simó va morir poc abans de la sortida del disc, sense poder escoltar
la obra acabada. Però convertint el disc en un gran homenatge de la banda a
l’home que els hi va posar nom.</span></p><p></p><div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/7CcnVKwjzUM" width="500"></iframe></div>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-52171249739676592972020-06-19T14:22:00.004+02:002020-06-19T16:43:15.138+02:00Jarabe de Palo - Tragas o Escupes (2020)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZp0JlJt5PPD6DZtnweFoqgNQAuxJKq5vWLXSw8OFNMETO1UPrkGTV3Fle-j_JRn5lv9UwA1iXcyxVen0CT4E7NK77d_B7kjkBSgLFSfL6Tzz78iIv4KR9VOnI2ojHQw6ULKlIjUNQr7as/s500/jarabe+de+palo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="500" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZp0JlJt5PPD6DZtnweFoqgNQAuxJKq5vWLXSw8OFNMETO1UPrkGTV3Fle-j_JRn5lv9UwA1iXcyxVen0CT4E7NK77d_B7kjkBSgLFSfL6Tzz78iIv4KR9VOnI2ojHQw6ULKlIjUNQr7as/w400-h400/jarabe+de+palo.jpg" width="400" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tragas o Escupes és el darrer regal musical que mos ha fet en Pau Donés abans de partir de viatge. Un disc que tot i que l'artista sabia que era el darrer que faria, rebosa optimisme, bon rollo i l'ADN musical de Jarabe de Palo. Amb Vuelvo anuncia la seva promesa tornada a "hacer lo que siempre he querido hacer". Cançons com Misteriosamente Hoy son un cant a la felicitat. Eso Que Tú Me Das, avançada amb un videoclip, és la dedicatòria agraïda d'en Pau a tots els seus seguidors. La Vida es el Momento mos recorda el carpe diem d'una vida que passa molt ràpid, mentre que a Tragas o Escupes recupera la mescla de reagge i rap a duo amb l'artista La Shica, amb una lletra que és una autèntica filosofia de vida. Però el tema més bell per jo, és la preciosa cançó dedicada als metges amb Los Ángeles Visten de Blanco.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
La veritat es que quan el disc va sortir vaig pensar que era senyal que estava bé de salut. La realitat era que tractava del seu epíleg musical. Bon viatge Pau. Gràcies per aquest darrer regal. La teva música quedarà aquí per sempre.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="https://www.youtube.com/embed/hE6CsyWv8Zs" width="480"></iframe></div>
djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-24638827092856993782020-06-02T21:04:00.000+02:002020-06-02T21:04:25.330+02:00Bruce Springsteen - Born to Run (autobiografia)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhSBscKuy9K2UkAguX_KNs7-1kwYQCllXMC1eXhmq9uVlX3tY0cBtJcqjeCbvTo-HDPJhPYTUw5MAfp-qrAjOT4sbFiBFNQn-zWZPGPrwxQmHv73YyXetRA2h_DtxHwisCYBwvIWHueZPe/" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2000" data-original-width="1500" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhSBscKuy9K2UkAguX_KNs7-1kwYQCllXMC1eXhmq9uVlX3tY0cBtJcqjeCbvTo-HDPJhPYTUw5MAfp-qrAjOT4sbFiBFNQn-zWZPGPrwxQmHv73YyXetRA2h_DtxHwisCYBwvIWHueZPe/w300-h400/WhatsApp+Image+2020-06-02+at+20.56.06.jpeg" width="300" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Born to Run, l’autobiografia
del Boss, m’ha estat acompanyant durant aquests mesos de confinament. I l’he
disfrutat molt. En un llibre en que en Bruce si no ho explica tot, ho explica
casi tot: les seves arrels irlandeses, italianes i neerlandeses, la seva
infància, la difícil relació amb un pare amb problemes psicològics, com queda
enlluernat per les actuacions de n’Elvis i dels Beales a l’Ed Sullivan Show,
que l’empenyen a comprar-se una guitarra; els seus primers grups, Castilles,
Earth o Steel Mill, on en Bruce va arribar a la conclusió que volia tenir una
carrera en solitari; les infinites batalles per a tenir una oportunitat dins l’escena
musical, aconseguint-la finalment de la mà de John Hammond per Columbia
Records, els inicis dubitatius dels dos primers CD’s, la pressió d’haver de
tenir èxit amb el tercer, els problemes judicials amb el seu mànager, l’èxit
absolut de Born in the USA, el fracàs del seu primer matrimoni, la ruptura amb
la E Street Band, els discos menors dels anys 90, com finalment tobar l’amor vertader
dins la pròpia E Street Band, el retrobament amb la banda i els dolços anys
2000 fins a la mort d’alguns components de la banda, com the Big Man, o com
parla obertament i sense embuts de la depressió que fa anys que arrossega.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En definitiva, un
must per a qualsevol fan d’en Bruce. Molt recomanable!<o:p></o:p></span></p><br /></div>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3895615673913436247.post-78488723614267950492020-05-17T18:00:00.003+02:002020-05-17T18:00:02.210+02:00Oasis - Standing on the Shoudler of Giants (2000)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSGJ8lkMBOVE5ueZuuAjEv4ivEA5Ar0xhU4G_-14T1yGEsVV6iwGDGikWJLo85pYbRkwWbU4Rg2Rg1nx_rzgsN1LCXZUck9jdZFq42K4MNsbKKnwcdMLGaDy77TS7Qlio2SBKIR2bx1A5I/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="570" data-original-width="574" height="398" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSGJ8lkMBOVE5ueZuuAjEv4ivEA5Ar0xhU4G_-14T1yGEsVV6iwGDGikWJLo85pYbRkwWbU4Rg2Rg1nx_rzgsN1LCXZUck9jdZFq42K4MNsbKKnwcdMLGaDy77TS7Qlio2SBKIR2bx1A5I/w400-h398/sotsog.jpg" width="400" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">DEFINICIÓ DE CONFINAMENT: Període de incomunicació ideal per a
escoltar els discos de sempre, descobrir-ne de nous o fins i tot reconciliar-se
amb els que odiaves. I això darrer és lo que m’ha passat amb el 4t disc d’Oasis,
aquest Standing on The Shoulder of Giants que com ja havia <a href="http://diesdecarretera.blogspot.com/2019/07/in-city-that-never-sleeps.html" target="_blank">explicat en un altre post</a>, sempre havia considerat l’inici de la decadència del grup de Manchester,
el primer disc sense la formació inicial de la banda i un treball, que de fet,
li havia agafat mania i mai havia arribat a escoltar sencer.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Però llegint <a href="https://www.mondosonoro.com/blog-musica/oasis-standing-on-the-shoulder-of-giants/" target="_blank">l’article que va fer la MONDOSONORO</a> per a
celebrar el seu 20è aniversari, vaig decidir donar-li una segona oportunitat, i
estic ben content d’haver-ho fet. Clarament és un disc de canvi de cicle (canvi
de formació, canvi de companyia discogràfica, canvi de logo) i també canvi de
sonoritat, incloent samplers, sintetitzadors, mellotron, sitar i fins i tot
flauta. I tenint tot això en compte, s’ha de reconèixer que conté algunes
joies.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Comença amb Fucking in The Bushes, un opening instrumental, punyent
i afilat com un punyal, amb audios extrets del Festival de la illa de Wight de 1970,
que es va convertir en la seva intro en directe a partir d’aquell moment. Go
Let it Out, primer single del disc, és, pot ser, la més continuista del seu so
dels 90, i compta amb l’adaptació d’un poema del desconegut poeta R.L. Sharpe.
Who Feels Love? Encarna aquesta intenció de cercar noves sonoritats, i recorda
a les cançons més psicodèliques i de influència hindú dels Beatles. Continua amb
la rockanrollera Put Yer Money Where Yer Mouth Is, i Little James, la primera
composició d’en Liam en un disc d’Oasis que ja demostra des del principi que lo
seu és cantar i no compondre. </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Però tot això s’oblida quan arribam a Gas Panic!, sens dubte
la millor del lot, amb els seus majestuosos 6 minuts de increscendo musical, un
gran solo d’harmònica d’en Mark Feltham, i en Noel parlant dels atacs de pànic
que sofria mentre intentava deixar les drogues. Com pot ser que no hagués
descobert aquesta joia abans?!? <span lang="EN-US">Where
did it all Go Wrong? </span>I Sunday Morning Call, cantandes per en Noel
mantenen el nivell de la cara B de disc, que acaba amb les guitarres afilades
de I Can See A Liar i el mig temps de Roll it Over.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per cert, molt recomanables també les demos que va gravar en
Noel cantant. Encantat d’haver-me reconciliat amb aquest disc!</p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="https://www.youtube.com/embed/LGhVOexIaS8" width="459"></iframe></p>djxeschttp://www.blogger.com/profile/02068284386987819785noreply@blogger.com0