dimarts, 9 de març del 2010

Nothink - Spotlights (2007)


Fa pocs dies que m’he comprat un iPod. Me resistia molt a caure a les mans d’Apple, però al final m’he rendit. I quina passada! Es com una jugueta! Mai havia pensat que tanta música cabés dins la butxaca. Un amic meu feia temps que em deia que com poda viure sense això. La veritat es que ho necessitava, sobretot per embellir el rutinari camí cameva-universitat. Durant la caminada sempre solien sonar cançons dins el meu cap, xiulant-les i, de vegades, cantant-les i tot. I darrerament, sempre en venia al cap aquest disc.

Nothink són un grup madrileny i, sens dubte, es tracta d’una de les millors bandes a nivell nacional. La seva música beu bàsicament del rock alternatiu dels 90, ja que s’acosten moltes vegades al grunge. També vos poden venir al cap bandes com Foo Fighters o Queens of The Stone Age. Però tot i ser un trio, la seva música està bastant elaborada i el seu cantant té una gran veu. Aquest va ser el seu segon disc, la continuació d’aquell brillant debut, Bipolar Age, que va sorprendre a tothom el 2005, amb cançons directes com Mr. Smile o Starting Days With Right Foot.

Per al segon disc van decidir apujar-se el llistó. No es van conformar en fer senzillament 12 noves cançons, havien de fer qualque cosa més. I van decidir explicar una història. Una història de revolució que ve a ser més o menys la següent:
Welcome To Hill Valley:
"That's the story of a man who had to meet the death to find himself"

Un home es desperta davant el Consell de Les Llums, on l’acusen d’haver duit una vida que deixa molt que desitjar (Polaroids). “Hey, I’m being the prototype of what.. You’ll blame someday. I’m not a friend. This is my past, exactly what I did”. I li ofereixen la oportunitat d’arreglar-ho. Així es desperta en un hospital, on li comuniquen que acaba de despertar d’un coma i que li queda poc temps de vida. Se’n dona compte de la vida que duia (Enemy’s Meeting-Point) “How wrong I was... I vas so far away from the idea of what life really is...”. En un món gris i corrupte, es ficará en un moviment revolucionari amb la finalitat de assassinar el Primer Ministre (Kill!Kill!!Genocide). El caos s’apodera de la ciutat i la suposada revolució no duu més que violència (Unite&Restart) cosa que fa que el protagonista pensi que no hi ha motius per lluitar (Reading Between Lines). El disc s’acaba amb una cançó acústica preciosa (Silver Bridges To Heaven). Tot això es segueix molt millor amb el llibret gràcies a les il·lustracions i a les dates incloses.

Digauli disc conceptual, opera-rock o com volgueu. Però això senyors és un discasso. Històries apart, el disc val molt la pena, no hi ha cançons sobreres. Molt més madur que el primer, és com si de cop s’haguessin fet majors. Al disc hi ha de tot, cançons ràpides i enganxoses com Kill!Kill!!Genocide (que va ser el primer single) o Polaroids. Però sobretot destaquen les més lentes i elaborades com Enemy’s Meeting-Point (temasso) o Crows of Tragedy St. D’altres combinen pura energia amb trossos més pausats com Unite&Restart. Tot això acompanyat per la Orquesta Filarmònica de Kiev, que embelleix les cançons i lis dóna un to més èpic. Creis-me, aquest disc no té desperdici. A més, està editat per la independent Aloud Music, que penja el seus discos perquè es puguin descarregar a la seva pàgina web.

Dia 7 de juny està previst que surti el tercer disc de Nothink. Es titularà Hidden State. I dia 5 estaran tocant a Ciutat. No vos els podeu perdre!

Kill!Kill!!Genocide




Enemy’s Meeting-Point


2 comentaris:

  1. Buaah!! No sabia quina era la historia del cd, mola un puñaaaao tiiiio!!

    ResponElimina
  2. Esta guay eh!!!
    A veure quant els podem tornar a veure en directe Ximo!

    ResponElimina