Les 10 de 2024

 

2024, un any on he vist més música en directe que mai (fins a 40 concerts!), on no hem dubtat en agafar avions i fer kms per veure a Green Day a Madrid, a AC/DC a Bratislava o complir un somni i veure dues vegades (i amb dos setlists diferents!) a Pearl Jam a Barcelona i a Madrid. Un any on hem rendit homenatge a nen Pau Donés amb la banda de Jarabe de Palo, on hem vist a Antònia Font tan en format teatre com en format festival, on de nou Ànimos Parrec ha posat la banda sonora a l'estiu, hem pogut escoltar nou material en directe de Sopa de Cabra, hem vist a na Dua Lipa en un festival massiu com el Mad Cool, mos ho hem passat bé un any més a sa Mobofest, mos hem tornat fidels als concerts dels dissabtes a Can Lliro a Manacor, mos hem despedit de Zoo i de La Gran Orquesta Republicana, hem celebrat els 15 anys de Suasi i fins i tot hem assistit a concerts amb lloc i artista sorpresa gràcies a Pecan Pie. I un any amb novetats discogràfiques molt interessants. Com cada any, aquí van les 10 cançons que han conformat la banda sonora de Dies de Carretera d'aquests darrers dotze mesos:

Zoo: Epíleg

L'any musical va començar amb la trista notícia de la separació de Zoo. Els de Gandia anunciaven el final del seu trajecte d'una manera molt original, amb una cançó anomenada Epíleg on repassaven la seva carrera meteòrica: de gravar de manera innocent el videoclip Estiu a omplir Wizink Centers i Palaus Sant Jordis durant la gira del seu darrer disc, Llepolies. Quan van desaparèixer Obrint Pas i La Gossa Sorda record pensar quin grup valencià de masses els hi agafaria el relleu. Zoo han augmentat l'aposta, demostrant que es pot tenir èxit dedins i defora dels Països Catalans. Veurem qui en segueix l'estela. I esperem tornar-los a trobar en un futur als escenaris.

Green Day: American Dream Is Killing Me

Un dels concerts de l'any. Celebrar el 30è aniversari de Dookie i el 20è d'American Idiot, i anunciar que els tocarien sencers durant la gira, era motiu suficient per agafar les maletes i anar cap a Madrid a veurer-los. El concert somiat per tot fan, on vam poder comprovar que segueixen en bona forma i a més presentant un dels seus millors discos en anys, Saviors. Amb cançons canyeres i animades com Dilemma, Look Ma No Brains! o aquesta American Dream Is Killing Me.

Liam Gallagher + Squire: Mars To Liverpool

La unió del cantant d'Oasis i John Squire, guitarrista i compositor dels Stone Roses, per gravar un disc, semblava una de les notícies de l'any. La quintaessencia mancuniana feta realitat. Evidentment, tot això ha quedat en segon pla després de l'anunci de l'ansiat retorn del grup dels germans Gallagher a l'estiu 2025, amb tot el hype i la missió impossible d'aconseguir entrades que això va suposar. Per sort en vam aconseguir una i podrem viure aquest moment històric. Però no vull deixar de reivindicar aquest bon disc, amb bones cançons i bons riffs de guitarra com Raise Your Hands, Just Another Rainbow o aquesta Mars to Liverpol

Maria Jaume: Pura Geografia

La de Lloret s'ha unit a la corrent actual de desmarcar-se del pop de guitarra i endinsar-se dins els sons electrònics i urbans al seu darrer disc Nostàlgia Airlines. Un disc farcit de col·laboracions, com Renaldo&Clara (Super mala pinta), Julieta (Tristesa a Miami) o en Pau Debon (Hoteles, sol y playa). I tot i que des d'aquí no som fanàtics d'aquest nou so, hem de reconeixer que no mos podem treure del cap un tema tan rodó com Pura Geografia.

Pearl Jam: Wreckage

A la fi un bon disc de Pearl Jam! No es que els darrers fossin dolents, sempre tenien algun bon tema, però costava arribar d'una tirada al final del CD i queien ràpidament a l'oblit. Això no passa amb Dark Matter, on diuen que la peça clau ha estat el productor Andrew Watt. Sigui com sigui, aquí els de Seattle estan inspirats com feia temps que no ho estaven. Amb cançons canyeres com Scared Of Fear, React Respond o Dark Matter (amb un riff al més pur estil Soundgarden), cançons plenes de melodia com Won't Tell, temes on juguen a ser Pink Floyd com a Upper Hand o aquesta Wreckage que sembla un homenatge al so de guitarres d'en Tom Petty.

The Interrupters: In The Mirror

El gran descobriment de l'any. Ja els teniem ubicats, però va ser aquest juny, fent de teloners de Green Day a Madrid, quan ens van acabar d'enganxar. Punk i ska de bona factura, tornades enganxoses, lletres reivindicatives i una cantant amb carisma. Enguany presentaven nou disc, In The Wild, amb temes tan redons com As We Live, Raised by Wolfs o aquesta In The Mirror.

Dua Lipa: Training Season

Radical Optimism és el tercer disc de la diva del Pop, on s'ha endinsat dins l'electropop. I si bé pensam que està per davall del seu anterior disc, Future Nostalgia, aquí hi podem trobar hits com Houdini, These Walls o Illusion. Però si mos hem de quedar amb una, escollim l'hiptòtic riff de Training Season i la seva posada en escena en una espectacular actuació als Grammys d'enguany.

Ànimos Parrec: Sa Pleta Roja

Com si fossin els mateixos Creedence Clearwater Revival, els de St. Joan van a ritme de disc per any. En aquest segon treball, En Terra s'Aturen, seguim trobant allò que mos va enganxar d'ells a la primera entrega, temes de crítica social com Postal, cançons més Creedence com el record als padrins a Brummel i Bessons, o aquesta meravella de rock n roll que es Sa Pleta Roja, on sembla que parlen del seu Sant Joan natal com a darrer reducte del pla de Mallroca, a base de bones guitarres i d'un solo final ple d'energia. Si volen seguir amb aquest ritme de producció discogràfica, aquí estarem encantats.

Anegats: Sempre

Es de Son Servera s'han començat a despedir de noltros amb una sèrie de concerts que tendrà el seu punt i final del proper mes de juny al seu poble. I també ho han fet amb un disc nou, amb cançons amb regust a despedida com aquest Sempre on mos recorden que tendrem les seves cançons "sempre que mos haguem de menester,  sempre que ho vulguis compareixeré". Encara no han partit i ja els enyoram.

Sopa de Cabra: Temps de Sega

Quan ja duus més de 30 anys de carrera i 12 discos publicats a l'esquena, tens dret a fer el que vulguis. I això es el que han fet els de Girona. Un disc, Ànima, concebut on cada cançó està feta a mitges amb un altra artista. I on més que gent que col·labora amb Sopa de Cabra, sembla al revés, que els Sopa col·laboren amb cada un dels artistes. I si bé es cert que aquí no hi trobam el "so Sopa" de tota la vida, és molt refrescant i original sentir-los cantar amb els Sidonie, en Pol Batlle, en Santi Balmes o na Beth en aquesta preciosa balada anomenada Temps de Sega.

Les 10 de 2023

2023. Any on a Mallorca hem pogut seguir gaudint dels retornats Antònia Font i La Gran Orquesta Republicana, hem tornat a sentir la música de Boc, hem disfrutat tant del Mallorca Live Festival com del Mobofest, hem perseguit en Bruce Springsteen fins a un poble perdut del centre d'Europa, hem pogut veure a la fi dues bandes que teniem pendents, com son Wilco i Blink-182; mos hem passat l'estiu cantant Ánimos Parrec, la nova sensació mallorquina, mos hem despedit de Da Souza i, qui ho anava a dir, hem pogut gaudir de noves cançons de Rolling Stones i de Beatles. I es que el rock n roll mai mos deixarà de sorprendre. Aquí van les cançons que més han sonat aquest 2023 a Dies De Carretera: 

The Rolling Stones - Angry

Nou disc de la millor banda de rock n roll de la història i sensació total de que encara tenen corda per estona. Superen la mort del bateria Charlie Watts i arriben a la vuitantena amb un disc que sembla fet per musics, com a mínim, la meitat de joves. Sonen clàssics però sense por a a actualitzar-se, experimentant amb l'autotune i tot. I es claven cançons tan bones com el mig temps de Sweet Sounds of Heaven amb na Lady Gaga, la punkie Bite My Head Off amb el baix den Paul McCartney, la discotequera Mess It Up encara amb la percussió d'en Charlie o aquesta Angry plena de ràbia, amb genial riff d'en Keith Richards i espectacular videoclip de na Sydney Sweeney. Llarga vida a ses Satàniques Majestats.

Ánimos Parrec - Veniu a Es Pla

El grup que Mallorca necessitava. Agafa lo millor del rock americà, mescla-ho amb l'humor d'Ossifar i tendràs com a resultat Ánimos Parrec. Veterans de l'escena santjoanera, enguany s'han donat a conèixer a tot Mallorca amb el seu primer disc, on trobam rock n roll en vena a Es turisme mos va salvar o Beneit, un homenatge a Creedence Clearwater Revival i al camp mallorquí a Ses Fites Netes, una barbaritat de versió de Cortez the Killer den Neil Young, reconvertida en Miquel Josep (Juniper The Killer) o Veniu a Es Pla, una cançó plena d'ironia i que es va convertir en la cançó de l'estiu.

Foo Fighters - Hearing Voices

Una grata sorpresa veure que el grup segueix endavant, amb nou disc i gira, desprès de la mort l'any passat del seu bateria Taylor Hawkins. En Dave Grohl supera la tragèdia com millor ho sap fer, fent cançons. I sap greu dir-ho, però aquesta inspiració l'ha duit a treure el seu millor disc en anys. Un disc que roqueja amb Rescued o la power-poppie Under You, però on sobrevola constantment l'ombra d'en Taylor en cançons com Rest o aquesta genial Hearing Voices. "I've been hearing voices, none of them are you". Descansa en pau, Taylor.

Blink-182 - Dance With Me

La reunió més esperada dels darrers anys. Si bé el grup havia continuat amb en Matt Skiba com a guitarrista i cantant, i havia tret discos bons com California, tothom sap que l'autèntic so de Blink necessitava del retorn den Tom DeLonge. Vàrem poder disfrutar d'ells en directe a Barcelona, en un concert ple de Greatests Hits, però també han presentat nou treball. Un One More Time, on hi trobam una Terrified de l'epoca Box Car Racer, la cançó homònima i el seu emotiu videoclip, una accelerada Turn This Off! de 23 segons, marca de la casa; o el punk-pop de tota la vida amb Anthen Part 3 o aquesta Dance With Me i els seus aferradissos "oles-oles".

The Beatles - Now And Then

Sabíem que en Paul McCartney tenia en un calaix aquesta cançó  des de la reunió a mitjans noranta dels Beatles per publicar amb els Antologies les precioses Free As A Bird i Real Love. Han hagut de passar uns anys, perquè amb l'absència d'en George Harrison, que s'oposava a publicar-la, i amb l'ajuda de intel·ligència artificial, que ha pogut separar la veu d'en John Lennon; en Paul i en Ringo l'hagin pogut acabar. S'ha criticat molt l'ús d'aquesta tecnologia, o el fet que el resultat sigui pitjor que la demo inicial d'en John. Jo no he fet cas a res d'això, senzillament he viscut emocionat el poder viure una nova publicació dels Beatles i he gaudit de la seva darrera cançó.

Joan Miquel Oliver - Siento Feelings

El solleric segueix amb la seva incontinència creativa. Superada la trilogia Pegasus - Atlantis - Elektra, on pel meu gust ja s'estava repetint massa, i també el retorn discogràfic d'Antònia Font; en Joan Miquel retorna en solitari amb Electronic Devices. Un disc amb bones cançons, amb el toc d'experimentació sempre present (com Cinquanta euros) i temes que prometen convertir-se en clàssics als concerts com la ballable Robot Mayordomo o aquesta increïble Siento Feelings, on hem descobert lo bé que es mesclen el mallorquí i l'italià de na Stefania Luisini.

La Ludwig Band - El Meu Amor se n'ha Anat de Vacances

Un dels darrers descobriments de l'any, gràcies al passacarrers del col·lectiu CRUI de fa unes setmanes. Grup que sembla una mescla dels primers Manel amb un cantant al més pur estil del Bob Dylan folkie primerenc. En el seu darrer disc dylanegen amb classe a Bon amic, vell amic o El dia que et perdoni. Manela, no vull currar per vostè sembla un homenatge a Maggie's Farm i també destaquen Contraban o aquesta animada El meu amor se n'ha anat de vacances. Amb ganes de tornar a veurer-los en directe.

Wilco - A Bowl and A Pudding

A la fi enguany he pogut veure a Wilco en directe. Va ser a Alacant, on vaig poder gaudir de les cançons d'en Jeff Tweedy i de la guitarra den Nels Cline, en un concert on van defensar els Wilco actuals del darrer disc Cruel Country. I com que no poden aturar de treure discos, al poc temps ja teniem el nou Cousin, que si bé segueix enfora dels seus millors treballs, hi podem escoltar uns Wilco que tornen a l'experimentació a cançons com Infinite Surprise o també les melodies de guitarra marca de la casa en aquesta A Bowl and A Pudding.

Suasi - Dies Infinitament Feliços

En Pep Suasi, segueix a la seva, fent discos senzills amb bones cançons. El darrer es diu Peces d'Antiquari, amb un so cada vegada més folk i acústic, amb aires Wilco, i amb cançons sobre temes quotidians i plenes de detalls com l'inici a lo David Bowie de És normal, l'inici acústic i final elècrtric de Som Peces d'Antiquari, o l'interludi guitarrer d'aquests Dies Infinitament Feliços.

Taylor Swift - I Can See You

La reina del pop continua amb les seves regravacions d'antics àlbums amb les que pretén recuperar la seva pròpia música. Enguany ha tocat el torn a Speak Now i a 1989, que han arribat amb les seves pertinents noves cançons, com aquesta I Can See You que sembla la versió fosca de la lluminosa Mine. A més, ha tornat als escenaris amb el triomfal The Eras Tour, que també ha tret en versió pel·lícula als cinemes, convertint-se en la pel·lícula de concert més taquillera de la història. Un altre record per la reina de la industria musical.