Les 10 de 2019

Seguint amb la tradició encetada l'any passat, aquí van les cançons de 2019 que més han sonat enguany a Dies de Carretera:

1. Anegats - No Fris

El retorn dels serverins als escenaris va ser una gran noticia, però tots teniem ganes de veure que mos podien oferir de nou una vegada entressin a l'estudi de gravació. I Ànima Niu n'és el resultat, un disc on com era d'esperar baixen les revolucions, però que compta amb temes com aquest No Fris, amb un violí que recorda a clàssics com Tramuntana i que me transmet molt bon rollo.

2. Bad Religion - Candidate

Els californians no fallen. Aprop de complir 40 anys de carrera, segueixen sense baixar el nivell en els seus discos, demostrant qui són els reis del hardcore melòdic. El disc, Age of Unreason, està carregat de bones cançons, però me quedaré amb aquest Candidate, amb una lletra tan adient per aquest any 2019 en el que amb la repetició de les eleccions generals, hem viscut una sensació d'eterna campanya electoral.

3. The Black Keys - Lo/Hi

Un dels retorns més esperats de l'any, amb un disc anomenat Let's Rock, que prometia tornar a les arrels blues rock del dúo americà. I que efectivament, compta amb temes tan efectius com el que fou single d'avançament, Lo/Hi.

4. The Racounters - Help Me Stranger

En Jack White ha ressuscitat el seu projecte amb en Brendan Benson 11 anys després del seu darrer disc, amb un treball ple de rock n roll i guitarres afilades. I noltros, ben contents de gaudir de temes com aquest Help Me Stranger

5. Rosalía - Milionària

D'acord, tots tenim un guilty pleasure, i podríem que darrerament el meu és Rosalía. La música que factura no és el meu món, però he de reconèixer que és de lo més interessant / divertit que li ha passat a la música espanyola els darrers anys, que les entrevistes que li he vist m'ha semblat una persona molt sensata i que en sap de música, i que quan va sortir aquesta rumba catalana de nom Milionària, me va fer molta gràcia.

6. Liam Gallagher - Shockwave

El disc que més he escoltat, aquest 2019 segons Spotify. Com ja vaig comentar, el nostre estimat Liam, ben envoltat de bons productors, i erigint-se com el continuador del so Oasis, com en aquesta gran Shockwave.

7. Jimmy Eat World - Criminal Energy

Retrobar-te amb un dels grups de la teva adolescència és un dels plaers més grans que hi ha. I si és amb un bon disc, com aquest Surviving, encara millor. Ple de temes marca de la casa, amb les melodies de sempre, com aquest Criminal Energy. Que més es pot demanar?

8. León Benavente - No hay Miedo

M'encanta tenir entrades per a festivales que "m'obliguin" a escoltar música nova i a sortir de la meva zona de confort. Així és com les primeres confirmacions del proper Mallorca Live Festival m'han fet endinsar-me dins el món de León Benavente. Combinació de rock i electrònica, amb temes tan enganxosos com aquest No hay Miedo.

9. Manel - Per la Bona Gent

Si la música urbana d'avui en dia utilitza el samplers, perquè no ho pot fer un grup com Manel  amb una cançó de na Maria del Mar Bonet de 1977? M'encanta la seva recerca constant de noves sonoritats, amb millor o pitjor resultat, però per aquesta darrera entrega, clarament amb bona nota, tant en disc com en directe.

10. Lax 'n' Busto - Si no ho fas tu

En Pemi Fortuny tornant a posar veu a un tema dels Lax n Busto 15 anys després era una de les notícies de l'any. Després de quedar-se sense cantant per segona vegada en la seva història, enlloc d'enfonsar-se, el grup del Vendrell es reinventa amb aquest disc polièdric, que compta amb 7 cantants diferents, entre ells el primer cantant que va tenir la formació, amb el que firmen aquest gran tema amb un clar missatge de superació personal.

Manel, Teatre Principal de Palma, 13 de desembre

Llegia l'altre dia una entrevista on li demanaven a nen Guillem Gisbert, cantant de Manel, si considerava que va ser un error abandonar l'ukelele després de l'aclamat primer disc Els Millors Professors Europeus. I ell contestava que no, que estava convençut que havien de canviar i que si seguissin tocant l'ukelele, ara ningú els escoltaria. I crec que té tota la raó del món. Però crec que és igualment cert que mai tornaran a fer un disc com el de l'ukelele.

La constant evolució del seu so és admirable i els fa un grup molt interessant. I si bé els seus discos post-ukelele mai me van enganxar, la cosa ha estat diferent amb el darrer Per La Bona Gent, disc que va anar guanyant amb les escoltes fins a animar-me a anar a veure la seva actuació al Principal. I la veritat és que va ser un concert genial, demostrant que és en aquest tipus de recintes on saben jugar millor.

Tot i que la cosa no va començar massa bé, des de l'inici van aparèixer problemes de so deixant la veu den Guillem massa baixa. Quan se'n van témer, ja duien 4 cançons. Però van decidir aturar, demanar disculpes, arreglar el problema, i tornar a començar des del començament. La veritat es que no ho havia vist mai això. Chapeau per ells. Així, amb una estranya sensació de deja vú, tornarem a viure l'arrancada inicial amb Formigues, Els Entusiasmants, Aquí tens el meu braç i una celebrada Serotonina, sobretot a la frase "les velles es xapen de riure", que el públic mallorquí sap molt bé a qui va dedicada.

La veritat es que l'evolució de Manel queda patent als seus directes, han abraçat els sintetitzadors, els samplers i l'elèctronica, amb un baixista que ja toca més els teclats que el seu instrument original. Aquest son els nous Manel, disposats a defensar el seu present i no a viure del passat. Així, basaren el concert en els dos darrers discos, i només en moments puntuals deixaren marge per a la nostàlgia, com amb la Cançó del Soldadet o una renovada i electrònica Captatio Benevolentiae, única referència al seu primer disc. Van anar encalentint motors fins arribar als Bisos amb unes vibrants Teresa Rampell, Boy Band i Per la Bona Gent que ja van fer que tothom s'aixequés del seient.

Després dels bisos, per acabar, Les Estrelles, Ram de Clamídies, i la traca final amb Sabotatge, Boomerang i Benvolgut. Genials tant el disc com l'actuació. A servidor l'han tornat a enganxar. I si continuen amb la seva innovació i originalitat sonora, seguiran tenint tota la meva atenció.