Diversos Artistes - Illes dins un disc (2018)

Una grata sorpresa. Així és el disc tribut a nen Tomeu Penya que ha impulsat IB3 per a celebrar els 50 anys sobre els escenaris de l'artista de Vilafranca. Ho han fet reunint alguns dels noms més importants de l'escena musical actual a les illes, on cadascú ha pogut deixar la seva empremta versionant un tema d'en Tomeu. A jo personalment m'encanten els discos tribut, i m'ha servit tant per a conèixer nous grups com per a descobrir perles del cantautor que encara no coneixia.

Així, el disc comença amb el manacorí Roger Pistola, fent un elegant mig temps pop-rock amb "De Tot Cor". Seguidament, la formenterenca María José Cardona, converteix en acústica una "Lluna de Formentera"  que compta amb un increscendo preciós. Jorra i Gomorra posa la distorsió al disc, reivindicant una de les moltes cançons rockeres d'en Tomeu, "M'agrada es rock". Els joves de Salvatge Cor es fan seva "Plou", com també ho fan Roig! apropant "En Sentir una guitarra" a un pop psicodèlic que li queda d'allò més be.

El duo Jansky aporten el toc d'electrònica al disc, amb la sensual "Abaix, amunt". D'altra banda, Donallop despullen "Una aclucada d'ull" amb un duet preciós només acompanyat per una guitarra. L'Equilibriste proposen un vals per a la trista història d'"Un tassó de suc", mentre que na Marga Rotger i la seva banda reivindiquen la vessant més ecologista d'en Tomeu amb "Això especat", on la vesteixen amb el seu jazz i el seu swing. Vers Endis s'atreveix amb "Havanera", sens dubte una de les cançons més populars d'en Tomeu, i que sona beníssim de la veu de na Glòria Estelrich. Xanguito ens proposa la desconeguda i recent "No em donis sa culpa", quedant-lis de meravella. I finalment Ipops reivindiquen la vessant mes verbenera i festera d'en Tomeu amb una "Perdiu Revetllera", que ara balla a ritme de ska, i que podria convertir-se perfectament en la cançó de l'estiu a Mallorca. 

Felicitats a tots els artistes i a IB3 pel disc, i també a nen Tomeu pels 50 anys com a artista. I que siguin molts més!

Lendakaris Muertos, Sa Possessió, 7 d'abril

Gran concert el d'ahir dels navarresos a Sa Possessió, que només va quedar tacat pels múltiples problemes de potència elèctrica, que va fer que fugís la corrent més d'una vegada, i que qualcunes cançons com Cómeme la Franja de Gaza o Fuimos ikastoleros quedessin interrompudes a la meitat.

A banda d'això, vam poder veure el que esperàvem de Lendakaris, intensitat màxima i ganes de que tothom s'ho passés bé. Van començar amb la intro del darrer disc, seguint Gore ETA i Último ressort. Els dos darrers anys han tret dos discos, i precisament d'aquests treballs foren la majoria de cançons, sense oblidar els grans clàssics com Veteranos de la Kale Borroka, Centro comercial o una Gora España que va acabar amb el cantant, n'Aitor Ibarretxe, cantant entre el públic enmig d'un gran mosh pit. De fet foren nombroses les cançons en que o bé n'Aitor cantava alçat per una munió de braços del públic o bé movent-se entre el públic i deixant el micròfon a la gent per a que poguessin cantar i participar de la festa. De fet, servidor va quedar ben feliç de poder cantar la seva frase a la cançó Esto no es Punki.

Els problemes de corrent van fer que es caiguessin del setlist alguns temes com Arnaldo Schwarzenneger o El 4 K se llevó a mi chica. Però el duo de temes Urrusolo Sistiaga, Odio los Partidos i l'espitada Modo Dios van animar la recta final que va culminar amb els gran hits de Lendakaris: ETA deja alguna discoteca i Oso Panda.

En definitiva, va ser una gran festa. Convidam als molt honorables Lendakaris a tornar a l'illa quan vulguin!

Projecte Mut - La vida rima (2017)

Projecte Mut era un grup que tenia pendent des de fa temps, però mai els havia arribat a escoltar. Fins que un dia conduint i escoltant  IB3 radio, va sonar 'Pa',  un tema explosiu, ple d'energia i melodia que me va enganxar a la primera. Així que en aparcar el cotxe vaig passar per la tenda de discs, i en posar-lo al reproductor de CDs l'amor a primera vista es va confirmar: es tractava d'un disc rodó.

Ja fa més de 10 anys que en David Serra i en Joan Barbé van formar Projecte Mut. Els dos havien tocat en altres grups d'Eivissa que havien aconseguit cert èxit, sobretot amb Statuas de Sal. Però per aquest nou projecte, tenien ganes de cantar en eivissenc, mesclar pop-rock amb el folk tradicional de l'illa i versionar poetes locals. I el que va començar essent el projecte d'un boix de Ca's Mut, ha acabat essent segurament el grup eivissenc més conegut fora de l'illa. Precisament fa poc van cel·lebrar el desè aniversari amb un disc farcit de col·laboracions, i també van ser la cançó de l'estiu de TV3 l'any 2015 amb Junts.

Desconec la seva trajectòria anterior i per tant no sé quina evolució han seguit. Però amb un so que recorda a grups com Mumford & Sons, o als millors grups que mesclen punk amb arrels irlandeses, l'estil de Projecte m'entra a la perfecció. I el seu darrer disc esta ple de bones melodies. Gira molt entorn de l'amor, però sempre amb una visió molt optimista. La mencionada Pa o l'alegre Amor a l'acte són de les més animades. Però també es mostren experts fent abaixant l'accelerador a temes com Si no és molt demanar, Massa o la preciosa Vaixells (versió del grup Vinodelfin), cançó que va creixent a poc a poc amb un crescendo perfecte. El poeta eivissenc Marià Villangomez és versionat a la festiva Ball Pagès, mentre que la versió d'un poema del menorquí Francesc Flotir a Ses Cares és de lo millor del disc. Finalment també hi ha lloc per el tema instrumental Gin, que entra d'allò més bé, que ens recorda a lo millor dels mallorquins Boc i que demostra lo bons músics que són.

En resum, un gran descobriment!
La vida rima, i amb Projecte Mut, més!

Enderrock: Millors discos balears 2017

La revista Enderrock continua interessant-se per la música de les Balears, i des d'aquí n'esteim encantats. Ja fa mesos van iniciar la revista digital quinzenal EDR Balears, a l'estiu la revista de paper va tenir un número dedicat a l'escena balear, i ara ens ofereixen la llista amb els millors discos balears de l'any passat. Llista imprescindible per a tot aquell que no se li vulgui escapar res de lo que se cou musicalment a les nostres illes. Alguns dels artistes de la llista, com Joan Miquel Oliver, Saïm o Projecte Mut, han sonat i molt enguay a Dies de Carretera. Altres queden apuntats per anar-los descobrint poc a poc.

Aquí vos deix l'enllaç i la llista:

Enderrock: els 20 millors discos de les Illes Balears del 2017

1. Roig! - Souvenir
2. Joan Miquel Oliver - Atlantis
3. Miquel Serra - L'octau clima
4. The Wheels - The Year of the Monkey 
5. Marcel Cranc - 7
6. Anna Ferrer- Tel·lúria
7. Saïm - Accidents
8. Marcos González - Todas la luces raras
9. Marco Mezquida & Chicuelo - Conexión
10. Zulu Zulu - Defensa Zebra
11. Posidònia - Música mediterrània
12. Jane Yo - Continue 
13. Go Cactus - Hi, We Are Cactus 
14. Donallop - Misteris de sa vida 
15. Escorpio - Renacidos 
16. Maria del Mar Bonet  - Ultramar 
17. Juanjo Monserrat - Es meus fantasmes 
18. El Día Eléctrico - El Día Eléctrico
19. Negre&3colors - Cardar en dejú 
20. Projecte Mut - La vida rima

The Beach Boys, Son Fusteret, 18 de juny

Autèntiques llegendes del pop dels 60, no mos podiem perdre la primera actuació dels Beach Boys a Mallorca. De la formació original només queda en Mike Love i en Bruce Johnston, però era motiu suficient per acostar-se a Son Fusteret. Per que tot i que esteim xerrant de senyors de 76 anys embarcats en una gira mundial, encara tenen unes veus espectaculars.

Perquè si d'una cosa sempre s'ha caracteritzat el grup, es per el joc de veus que vesteix les seves cançons i en això tant en Mike, en Bruce com la resta de músics que els acompanyen en són uns genis. El concert va començar puntual, i a les 10 del vespre sonaven els primers versos de Sufin' Safari. Els músics anaven per feina i van començar a encadenar una cançó darrera una altra per a deliri del públic, majoritàriament estranger. Fins a 38 cançons caigueren, on les més corejades foren les més conegudes Surfin USA, I get Around o Dont't Worry Baby.

Després d'una merescuda pausa, tornaren a la càrrega amb Californa Dreamin', de The Mammas & the Pappas, la primera de moltes versions que van regalar al públic, com per exemple Cotton Fields o Rock n Roll music. Cada cançó era una nova oportunitat per gaudir d'aquests prodigis dels coros californians, en un concert caracteritzat per la senzillesa i la proximitat amb els artistes. Sense additius.  Res de grans escenaris i focs artificials. Només bones cançons per a passar una gran nit d'estiu. Hi hagué moments emotius com a God Only Knows, dedicada al desaparegut Carl Wilson (sonant la seva veu gravada, mentre ells feien els cors de fons) i també es reté homenatge a George Harrison amb Pisces Brothers.

Finalment amb Good Vibrations, Barbara Ann i Fun, Fun, Fun acabaren l'actuació deixant clar que tot i l'edat i que ha plogut molt des de la seva època daurada, continuen éssent uns artistes de primera. I noltros, ben contents de que hagin passat a veurer-mos per sa roqueta!

Txarango - El cor de la terra (2017)

Copiant la frase del F.C. Barcelona, Txarango són molt més que un grup. No només canten sobre un món millor, si no que actuen en conseqüència per aconseguir-ho. Des de que varen aturar màquines el 2015, no han aturat de viatjar i participar en projectes solidaris, entre els quals els camps de refugiats d'Idomeni a Grècia. I 3 anys després del seu darrer disc, El Cor de la Terra plasma totes aquestes experiències viscudes. I a més ho fa amb un discasso que demostra que l'espera ha valgut la pena i que consagra Txarango com un dels millors grups en llengua catalana de l'actualitat.

Les vivències als camps de refugiats ja es veuen reflectides al primer tall, amb una tornada ben directe:

'Obriu les portes,

obriu fronteres,

open the borders!'

El disc compta amb cançons marca de la casa, com El Tren del temps o Una Lluna a l'Aigua (un hit 100% Txarango), però també compta amb variades col·laboracions que fan el disc encara més interessant. I són precisament aquests temes els que per jo brillen més de tots. El reagge revolucionari Som Foc, mescla d'una manera deliciosa el català amb l'anglès dels australians The Cat Empire. Continua amb la veu d'en Pau Donés de Jarabe de Palo a la balada Mil Ocells, on els dos canten de meravelles. El so dels africans Safari Children's Choir a Marevellós Regal me sembla senzillament espectacular, igual que la dels nins refugiats de l'EKO Camp a Resiste y grita o l'aparició de Manu Chao a Terra Endins.

En fi, un dels millors discs que he escoltat recentment que combina perfectament allò que Txarango vol: fer-mos pensar i fer-mos ballar. I es que com molt bé diuen a la cançó Som Foc:

'Un món que balla avui és un món millor'

Sopa de Cabra, Porreres, 12 d'agost

Hi ha hagut una bona onada de retorns de grups de rock els darrers anys, i sempre es diu que només tornen pels doblers. No seré jo qui ho negui, però està clar que si també ho fan perquè en tenen ganes això s'acaba notant dalt de l'escenari. I es nota que els Sopa en tenien ganes, perquè eren els que estaven més contents de tot Porreres. 

Tal i com van prometre el gener passat a l'Auditorium de Palma, quan va presentar Cercles, van oferir un concert elèctric ple de rock n roll i dels seus himnes dels anys 90. Al crit de bona nit malparits, començaren amb Si Et Va Bé, tal i com feien durant la seva gira de despedida de l'any 2001. I van començar a encadenar lo bo i millor del seu repertori, on de Cercles només en van caure 5 cançons. L'alegria de la banda i del públic era total, i era igual si en Gerard Quintana s'embullava amb la lletra de Bloquejats, això era el de menys. Pell de gallina quan sonaven No vull canviar de pell o mesclaven No Tinguis Pressa amb Sota una Estrella. Van demostrar tenir un gran directe i que la veterania és un grau. Les cançons de Cercles van sonar molt bé en directe, especialment Sempre Aprop. Pels fans de tota la vida ens van obsequiar amb la sorpresa de Tornaré a ser Lliure, versió d'en Bob Dylan del disc Al·lucinosi. I quan finalment acabaren els bisos amb El Boig de la Ciutat, Podré tornar Enrera, Mai Trobaràs i l'Empordà, l'al·legria col·lectiva ja fou màxima.

Nits com aquesta justifiquen el seu retorn als escenaris. Tornau quan volgueu a Mallorca Sopa, estareu sempre convidats!