Payola és el nou disc de Berri Txarrak. I vos demanareu que vol dir? Es una paraula americana (pay for all) que significa suborn. Fa referència als regals i les pressions que exerceixen les discogràfiques a les ràdios per a que fiquin les seves cançons i en parlin bé. La qual cosa és delicte. Aquesta és la misèria que ens envolta, que no ocorre només a la música, i contra la qual Berri Txarrak protesten en aquest disc. Un disc per cert molt punk, molt cru, i molt directe com ja havíem anunciat.
Comença de forma endimoniada amb dues punyalades seguides com son Folklore i Gure Dekadentziaren Onenean. A la primera cançó es pot escoltar en Tim McIllrath de Rise Against. Això es degut a que el disc el van gravar a Chicago i en Tim no va dubtar en passar-se a col·laborar, però només va gravar cors d’un parell de cançons. Que ningú esperi una altra Denak Ez Du Balio. Així i tot fa molta gràcia escoltar en Tim cantar en euskera.
A continuació ve un autèntic himne: Maravillas. Tracta sobre una al·lota de 14 anys que visqué a Navarra durant la Guerra Civil. Un dia anaren a cercar a son pare, i ella digué que si se l’enduien ella també hi anava. Tristament la van violar i matar. I es que la memòria històrica és una de les banderes d’aquesta banda tant compromesa. La tornada és molt bona, tot cantant “Nafarroooa !!!” al final de la cançó. Altres cançons destacables són la ràpida Achtung!!!, la rítmica Payola o la tambè immediata Hasi Eta Bukatu. Les cançons més lentes tenen un aire stoner com son Dortoken Mendean o Paperezkoa
Definitivament s’han assentat com a trio i tenen un so propi. Tot i que els seus discs sempre son diferents (Libre© era més proper al metal, Jaio.Musika.Hill era més rocker i melòdic, i aquest Payola és més punk) mai han deixat de sonar a ells mateixos. Sens dubte una de les millors bandes a nivell estatal i que tot i cantar en basc tenen un gran èxit internacional, com demostra el seu recent fitxatge per Roadrunner. I es que el llenguatge del rock és universal.
-
Folkore
-
Maravillas
Comença de forma endimoniada amb dues punyalades seguides com son Folklore i Gure Dekadentziaren Onenean. A la primera cançó es pot escoltar en Tim McIllrath de Rise Against. Això es degut a que el disc el van gravar a Chicago i en Tim no va dubtar en passar-se a col·laborar, però només va gravar cors d’un parell de cançons. Que ningú esperi una altra Denak Ez Du Balio. Així i tot fa molta gràcia escoltar en Tim cantar en euskera.
A continuació ve un autèntic himne: Maravillas. Tracta sobre una al·lota de 14 anys que visqué a Navarra durant la Guerra Civil. Un dia anaren a cercar a son pare, i ella digué que si se l’enduien ella també hi anava. Tristament la van violar i matar. I es que la memòria històrica és una de les banderes d’aquesta banda tant compromesa. La tornada és molt bona, tot cantant “Nafarroooa !!!” al final de la cançó. Altres cançons destacables són la ràpida Achtung!!!, la rítmica Payola o la tambè immediata Hasi Eta Bukatu. Les cançons més lentes tenen un aire stoner com son Dortoken Mendean o Paperezkoa
Definitivament s’han assentat com a trio i tenen un so propi. Tot i que els seus discs sempre son diferents (Libre© era més proper al metal, Jaio.Musika.Hill era més rocker i melòdic, i aquest Payola és més punk) mai han deixat de sonar a ells mateixos. Sens dubte una de les millors bandes a nivell estatal i que tot i cantar en basc tenen un gran èxit internacional, com demostra el seu recent fitxatge per Roadrunner. I es que el llenguatge del rock és universal.
-
Folkore
-
Maravillas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada