dimarts, 26 d’octubre de 2010

Sick Of It All + Madball, Razzmatazz 2, 24 d'octubre


-Doctor, no me trob gaire bé… Estic molt estressat, fa dies que patesc insomni, i tenc molta ansietat!

-Mmmm, vosté necessita alliberar tensions…. Li receptaré un concert de Sick Of It All.

Un xut d’adrenalina. Així son els concerts de Sick Of It All: pura descàrrega d’energia. Uns riffs que te colpejen sense aturar, uns components hiperactius que no deixen de correr i pegar bots, corrents humanes de mosh-pits que t’arrosseguen per una pista que en qualsevol moment es pot venir abaix,.. Tot això i més visquerem en un diumenge atípic de Hardcore, concretament, New York City Hardcore.

Madball i Sick Of It All són dues autèntiques institucions del hardcore de NY. Si bé els primers són bastant més durs, massa segurament pel meu gust, els segons són els Bad Religion del hardcore: una banda amb un so dur però amb la dosi justa de melodia. Si Black Flag, Minor Threat o Bad Brains avui existin, no ho dubteu, el seu nom seria Sick Of it All.

El concert va començar amb una descarrega de temassos com Death Or Jail, Uprising Nation o The Divide. Cançons curtes, concentrades, amb lletres que clamen contra injustícies. Les cançons noves, no desentonen gens amb clàssics com Built to Last o Step Down. De fet, a punt de complir 25 anys, m’atreviria a dir que SOIA estàn en el seu millor moment compositiu. Els seus dos darrers discos, són imprescindibles.

El quadrat guitarrista (Pete Koller) va ser tot un espectacle, sense aturar de mourer-se mentres mos destrossava amb els seus riffs, mentre que el seu germà Lou va tornar a estar esplendid a les veus, organitzant mosh-pits i vigilant que ningu prengues mal. Que no atura de pujar gent a l’escenari? És igual. Això és hardcore, aquí tots som germans. I amb himnes com A Month of Sundays, amb uns coros que posen la pell de punta, Take The Night Off o Faihtless, com pots dir que no t’agrada el hardcore?

Finalment, agrair a SOIA que siguin d’aquestes poques bandes americanes que saben que hi ha terra a l’altra banda de l’Atlàntic, i que venen per aquí cada dos per tres. Esperem que no falti molta estona per la pròxima!


2 comentaris:

  1. Jajajaja que bueno lo del principio. La verdad es que apenas he escuchado unas canciones de estas bandas. Yo y el hardcore somos muy peleones, y la verdad es que soy algo tiquismiquis, pero le daré una segunda escucha que siempre está bien!!!

    Por cierto, ¿¿te has enterado de los dos megaconciertos que van a dar los Foo Fighters en Inglaterra (por fin la vuelta a los escenarios)?? Y va a tocar ni más ni menos que con Biffy Clyro, Jimmy Eat World y Death Cab for Cutie!!! Joder, esta vez no me pierdo nada...

    Un saludo!!!

    ResponElimina
  2. Tots tenim un tipus de música que sempre ens costa: en el meu cas, es el metal i el heavy.. pero has de provar Sick of It All!!

    I si, gran concert i gran cartell!!! Retorn de FF i peazo teloners!!! Per cert, es nou disc de Jimmy Eat World m'esta sonant molt be. Ja me diras la teva opinió!

    ResponElimina