Jaime Anglada - Stereo (2010)

Aquest estiu vaig poder fer feina a les berbenes de Felanitx, cosa que em va permetre veure des de la barra uns quants concerts. Les festes de Felanitx són una festassa i duen un munter de grups, però com sol passar en les festes majors, el rock brilla per la seva absència. Però entre les actuacions de Mojinos Escocíos, Macaco, Hombres G o Miguel Bosé, vaig poder descobrir en Jaume Anglada, que es va marcar un gran concert presentant el seu nou disc, Stereo.

En Jaume Anglada vendria a ser el Bruce Springsteen mallorquí, un cantautor rocker que disc a disc i concert a concert s'ha anat fent un nom dins el panorama estatal. El darrer disc és un recull de grans cançons, molt més rockeres que els seus darrers treballs: Palabras que nunca te he dicho o ¿Dónde estabas tú? són autèntics temassos, on les guitarres tenen un gran protagonismes. En Jaume juga amb les paraules per parlar de relacions sempre difícils i envoltat d'una gran banda s'ha endinsat dins d'un rock clàssic que vesteix d'allò més bé les seves lletres. No más lunas sin ti o Dulce Jimena mantenen el gran nivell del disc que dura fins al final. I com a regal final, una versió de Palabras que nunca te he dicho a duo amb na Rebeca Jimenez.

Només li trob a faltar que hagi gravat qualcunes cançons en català, com va fer al seu penúltim treball, Nunca tendremos Graceland. Esper que en pròxims treballs torni a cantar en la nostra llengua. Acaba de treure un disc en directe de la seva gira de l'any passat, però si podeu veurer-lo en directe, no ho dubteu en anar-lo a veure!