dimecres, 3 d’agost del 2011

Diversos Artistes - Alegria Revisitat (2011)


Enguany el disc de l’estiu no el trobareu en les millors tendes de discos, si no que haureu de passar pel quiosc. Alegria, aquell disc que Antònia Font varen fer de pressa i corrents l’any 2002 per a poder fitxar per la multinacional Virgin va suposar l’enlairament definitiu de la banda i la seva sortida fora de la illa. Però el que no lis degué passar mai pel cap a n’en Joan Miquel Oliver i companyia es que 10 anys després serien considerats els abanderats de la música en català i que els rendirien tribut amb aquell disc acabat de publicar.

Alegria Revisitat és un primer recull del disc de versions que sortirà a la venda cap a Octubre amb el títol de El Pop d’Antònia Font. Versions Hal·lògenes i ha estat disponible amb el numero de juliol de la revista Enderrock. El disc és 100% disfrutable tant per fans d’Antònia Font com per a descobrir alguns dels grups que participen al tribut. Destaca sobretot la immensa Alegria a càrrec d’en Tomeu Penya, que se la fa seva amb el seu particular country mallorquí, una cançó que de ben segur començarà a incloure al seu repertori. De fet tots els grups es fan molt seves les cançons, la qual cosa fa molt original el disc, tant els alt i baixos musicals de Mishima a Final, com la rítmica dins aquest Iglú de The New Raemon. Els mallorquins Oliva Trencada juguen amb l’electrònica i el folk a Alpinistes-Samurais, i en Marcel Cranc demostra com amb un arranjament senzill de veu i piano, les grans cançons com Vos Estim a Tots Iguals continuien éssent grans cançons.

També molt destacable la Patxanga de Gertrudis, que enlloc de tirar recte amb la rumba, fan una gran versió que camina de la delicadesa inicial cap a la festa final. En Joan Colomo crea un indie-reggetón guarro amb Asteroide núm. 15000 i la nota humorística és la bonus track de Vitamina Sol de El Belda amb la versió reagge d’un tema que originalment és un vals com ja excusava la seva lletra a Taxi:

“t’estim jo volia fer un reagge,

t’estim crec que això és més un vals”

Un disc molt disfrutable que només per haver coneixer alguns grups com The New Raemon, Mishima o Gertrudis ja val la pena. I per la tardor, més versions de Taxi i Batiskafo!

Finalment, aprofit aquest post per auto-felicitar Dies de Carretera pel seu segon aniversari i despedir-me fins setembre per agafar unes vacances cibernètiques. Molt bon estiu a tothom!!!!


4 comentaris:

  1. Ostres, ja esperava aquest post! així que em vaig comprar l'Enderrock amb el CD Homenatge a Alegria, vaig pensar: el sr. djxesc segur que en parla! I aquí està!
    D'acord amb tu, un disc que val la pena i ansiosos estem d'escoltar El Pop d'Antònia Font ...
    Bones vacances també per a tu !!

    ResponElimina
  2. Hola company. Arribo al teu bloc per casualitat, des de Corazón de rock'n'roll. En primer lloc, gràcies per tenir-me en el teu blogroll. En segon lloc, i ja que escrius sobre música en català... coneixes als Wildside? (www.wildside.cat). Tenim nou disc, igual t'agrada: http://open.spotify.com/album/3hgy8InidISNGTCVcgaBCI
    Salut!

    ResponElimina
  3. També l'estic gaudint i precisament aquesta versió de Tomeu Penya és de les que més m'han sorprès, per la cançó i per que no coneixia a Tomeu. Molt bon homenatge. Salut i una abrasada estiuenca.

    ResponElimina
  4. Hola a tots de nou, gràcies pels comentaris, esper que les vacances hagin anat molt bé!

    Ciutadà K: Jo tambè amb moltes ganes d'escoltar ses demés versions!

    Rocknrollmf: Gràcies per l'enllaç. Fa temps que visit el teu gran bloc, però als Wildside no els conec gaire! Els provaré!

    Chals: jo tampoc conec suficientment l'obra d'en Tomeu Penya, però l'has de provar: un artista excepcional!

    ResponElimina