dimarts, 11 d’agost del 2009

Joan Miquel Oliver - Bombón Mallorquín (2009)

En Joan Miquel Oliver és un geni. O un poeta. O totes dues coses. Només així es pot entendre el seu èxit amb Antònia Font, amb unes lletres que aparentment no tenen sentit. O si que en tenen ?

Acaba de publicar el seu llibre Quadern 2008, on explica la creació del seu disc en solitari Bombón Mallorquín i parla del disc que va poder ser i no va ser. En el seu segon disc, en Joan Miquel ens parla de la seva vida, podríem dir fins i tot que és una autobiografia. Es un disc personal. Com ell mateix diu a Ai las!: “sa vida és un principi, un nus i un desenllaç”. Des de els records de infantesa ( qui no ha jugat mai a Lego ?) passant pels amors adolescents de Final Feliç. Des de Polo de Llimona a Polo de Menta. Cada nova cançó no saps el que t’espera, tant pot començar el disc amb un toc country, com continuar amb una melodia midi! Fins i tot feim una incursió a Mart per conèixer a un Marcianet de Mart. Definitivament ha millorat el seu anterior Surfistes en càmera lenta, i sobretot, en la tasca de cantant. Les darreres cançons del disc tampoc tenen pèrdua, una frase made in Oliver a Jo Diria Cine com “només una cosa important, t’estim com un loco i m’aguant”. Dins un avió de paper es una cançó viatgera a ritme de reggetón. Finalment Arbre Que Mira Farola es de les cançons més originals del disc, amb una melodia que t’atrapa.

Es un disc molt mallorquí, en el que tots els de l’illa s’hi sentiran retratats, sobretot a Polo de Llimona, autèntic retrat d’infantesa sollerica. Tot mallorquí haurà provat un Bombón Mallorquín, ara vos convid a provar aquest disc.
 

3 comentaris:

  1. ei dj, els cabrons m'han comentat més sobre el disc a la pàgina del facebok que aquí mateix

    ResponElimina
  2. No va ser un final feliç!!No és d'estranyar!! Ni "ell" ni "ella" no es posen d'acord en res!!

    ResponElimina