dijous, 3 de setembre del 2009

L.A, No Children, Madelfunk!, Kindergarden, 29 d'agost, Sala Assaig


Amb molt de “mono” de concerts després de no haver vist cap actuació en directe en tot l’estiu, i amb la satisfacció de contribuir a un acte benèfic (tot el preu de l’entrada anava per a l’associació d’Aspanob, Associació de Pares de Nins amb Càncer de Balears) em vaig dirigir divendres passat a la Sala Assaig per veure quatre de les millors bandes de l’escena mallorquina.

La que més em motivava, sens dubte, era L.A. de la qual he sentit grans referències al seu pop-rock ( la revista youthing parlava de influències americanes com Pearl Jam, la qual cosa em va excitar més) i amb la melodia de What I’m Fighting For? al cap. Quina seria la meva decepció quan en arribar ens digueren que acabaven de tocar… una inoportuna prorroga al Barça – Xaktar de la Supercopa sumat al fet de no trobar de cap manera la sala (quin laberint que es el polígon de Son Castelló!) feren que ens atrassesim més del compte. Però be, aquesta tardor treuran el seu disc debut amb Universal i les seves cançons ja sonen a Radio 3. Els seguirem d’aprop.

Després de la decepció inicial, i de un poc de batucada, iniciaven la seva actuació Madelfunk!. Amb lo poc que es prodiguen en directe, s’ha de aprofitar la ocasió de veure’ls. La seva mescla de metal i funk entra molt be, amb unes cançons a mig camí entre els Red Hot Chilli Peppers i Rage Against the Machine.

Després entraren en acció No Children. Amb moltes cançons noves (el seu nou disc fa anys que esta a punt de sortir, sembla el Chinese Democracy a la mallorquina), d’on es pot extreure que el segon guitarrista, en Dimas, guanya molta importància com a cantant, i que son totes en castellà. A més acaben de participar en el recopilatori Vans-The Album. Tampoc van faltar els seus grans clàssics (Hell’s Paradise, Mend the Pieces o Ready to Bomb Out) per demostrar la gran banda que son. Van començar amb el seu nou single, Intenta una vez más i van acabar amb un brutal To the world.

Finalment, tocaren Kindergarden uns veterans que per a mi eren uns autèntics desconeguts. Després d’amagar amb una cançó inicial en català, varen descarregar el seu punk-hardcore castellà que em va recordar molt a Boikot. Pel que es veu tampoc se’ls veu molt en directe i retornaven amb aquest concert després d’un llarg silenci.

Només vull afegir que accions solidaries com aquesta s’haurien de repetir més, la festa va estar molt bé, amb sorteig de material inclòs i segur que els membres d’Aspanob estaran molt contents. Al final del concert lis entregaren un xec amb prop de 6000 €. Música i acció social haurien d’estrènyer lligams. L’enhorabona als organitzadors.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada