Un grup imprescindible per tots els que hem passat l'adolescència darrerament, el que no sabia es que els actuals adolescents tambè els adoraven. La generació Fisica o Quimica ocupava les primeres linies d'un concert que va començar molt prest. A les 8.20 ja sonava The Song Of the Century. No se si per l'hora o per la desconeixença dels teloners ( no hi havia millors grups per dur que Prima Donna ?? ), al començament del concert el Palau estava mig buit. Però poc a poc es va anar omplint a mesura que avançava el concert, o millor dit el show.
I es que Green Day ja no fan concerts, fan espectacles. Focs artificials, flames, pistoles d'aigua, de paper higiènic, fins i tot de camisetes ! En Billie Joe Armstrong quasi no va tocar la guitarra a la primera part del concert i no va deixar de mourer's, i de fer cantar el públic a base de eooos!! ( qui n'hi va haver massa pel meu gust) i fent-los pujar a l'escenari. Fins i tot ens va deleitar amb un "calvo".
Musicalment el concert es va dividir en dues parts. La primera, bàsicament amb cançons del darrer disc: 21st Century Breakdown, Know Your Enemy, East Jesus Nowhere, The Static Age ( amb solo de saxo inclòs )... Per a jo la part més avorrida perquè les aquestes cançons no m'han enganxat. Tambè intercalaren cançons de l'American Idiot com Holiday, St. Jimmy o una Boulevard of Broken Dreams que van aturar en sec per culpa d'un individu gat que la liava.
Però lo bo va començar després. En Billie va agafar la seva antiga telecaster, plena de ferratines, per començar a cantar els seus antics hits: Hitchin' A Ride, Welcome To Paradise, When I Come Around ( autèntica sorpresa agradable dins el seu setlist), Brain Stew... Per a Longwiev van repetir el que venen fent durant la gira, de fer pujar qualcú de l'escenari per cantarla. Va pujar una al·lota que tot d'una se li va tirar als morros a nen Billie Joe! La jugada lis va sortir millor que a Madrid, on la gent que pujava no se la sabia. La nina va demostrar saberse moure damunt de l'escenari tot i cantar bastant malament. I a continuació una gran traca amb Basket Case, She i la divertida King for a Day, amb la qual van sortir a l'escenari amb unes pintes super horteres.. Va ser dels moments més divertits de la nit. Finalment amb 21 Guns i American Eulogy van arribar els bisos.
La nit es tancava amb una imprescindible American Idiot i Minority ( amb acordeó i tot). Però encara quedava més, perquè va entrar tot sol en Billie Joe, guitarra acústica en mà, per a cantar una èpica Good Riddance ( Time of Your Life).
Molta gent els pot criticar dient que són uns venuts i que es dediquen a fer el pallasso damunt de l'escenari. Jo personalment preferesc això que no que es limitin a tocar les cançons i s'en vagin. Si bé es cert que si no haguessin aturat tant les cançons per fer tonteries n'hagessin pogut tocar moltes més. Potser no va ser un gran concert, però si un gran espectacle. Si el que volien era que la gent s'ho passés bé, ho van aconseguir sobradament.
-
molt bona
ResponElimina