Born to Run, l’autobiografia
del Boss, m’ha estat acompanyant durant aquests mesos de confinament. I l’he
disfrutat molt. En un llibre en que en Bruce si no ho explica tot, ho explica
casi tot: les seves arrels irlandeses, italianes i neerlandeses, la seva
infància, la difícil relació amb un pare amb problemes psicològics, com queda
enlluernat per les actuacions de n’Elvis i dels Beales a l’Ed Sullivan Show,
que l’empenyen a comprar-se una guitarra; els seus primers grups, Castilles,
Earth o Steel Mill, on en Bruce va arribar a la conclusió que volia tenir una
carrera en solitari; les infinites batalles per a tenir una oportunitat dins l’escena
musical, aconseguint-la finalment de la mà de John Hammond per Columbia
Records, els inicis dubitatius dels dos primers CD’s, la pressió d’haver de
tenir èxit amb el tercer, els problemes judicials amb el seu mànager, l’èxit
absolut de Born in the USA, el fracàs del seu primer matrimoni, la ruptura amb
la E Street Band, els discos menors dels anys 90, com finalment tobar l’amor vertader
dins la pròpia E Street Band, el retrobament amb la banda i els dolços anys
2000 fins a la mort d’alguns components de la banda, com the Big Man, o com
parla obertament i sense embuts de la depressió que fa anys que arrossega.
En definitiva, un
must per a qualsevol fan d’en Bruce. Molt recomanable!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada