dissabte, 14 de novembre de 2009

Rise Against, Razzmatazz, 13 de novembre


Bon gust de boca em deixaren Rise Against divendres. Tenia por de que el concert fos un calc al que havia assistit mesos enrere a Berlín, però per la meva satisfacció varen canviar moltes cançons del setlist, més orientat a presentar el nou disc. Cosa que va fer que recuperés la convicció de que Appeal To Reason és un gran disc, dels millors del 2008. I a més, en Tim McIlrath va tornar a estar esplèndid.

Dels teloners poca cosa puc dir. No vaig veure Poison The Well, i a més em van dir que no havien sonat gaire be. I no em vaig arrepentir gaire perquè el metalcore no em diu res. A Thursday si que els vaig veure, una curta actuació durant la qual el cantant no va deixar de mourer’s i de cridar. Haurem de tastar un poc d’aquest post-hardcore.

Però tothom es guardava forces per a Rise Against, ja que acostumen a començar forts. I l’inici va ser una atronador, amb Collapse ( Post-Amerika) tota la Razzmatazz va començar a vibrar i a descarregar-se una tempesta de hardcore. State of the Union, Re-Education o una rapidissima Paper Wings que no deixaven respirar al públic i convertiren la sala en una olla a pressió. Com ja he dit, van cantar moltes cançons del nou disc, casi oblidant el magnífic Revolutions per Minute. Un dels millors moments de la nit va ser a l’inici de Chamber the Cartridge quan tota la sala, amb els punys enlaire va començar a cridar Rise! Rise! Rise! com si d’un exercit es tractes. Una de les cançons que millor sonaren del nou disc fou Savior. De les antigues només tocaren la imprescindible Blood-Red, White, and Blue però també s’haguessin pogut currar una Like the Angel o Heaven Knows, que si tocaren a Berlin. Amb una gran Prayer of The Refugee arribaren els bisos. En plural, perquè n’hi hagué dos. Al primer, moment d’intimitat amb en Tim per cantar amb acústica Swing Life Away i Hero of War. I després, gran sorpresa al sentir un piano tocar Dancing In The Rain, la nota agradable de la nit. Acabaren amb unes apoteòsiques Give It All i Ready To Fall. Gran concert, i gran veu la de’n Tim McIlrath, que amb el seu grup s’ha guanyat disc a disc el dret a ser un dels grans. Qui m’ho anava a dir a principis d’any que enguany veuria Rise Against dues vegades! Esperem que n’hi hagi moltes més!

6 comentaris:

  1. No conec a aquesta banda, l'estil que veig que fan no és el meu fort, però poden agradar-me. Provaré amb ells, si em recomaneu algún bon disc per a iniciarme...

    Salutacions!

    ResponElimina
  2. Per a jo el seu millor disc és el quart, "The Sufferer & The Witness", pero alomillor t'entrarà millor el darrer, "Appeal To Reason", que és més melòdic. Els primers son mes hardcoretes. Segur que t'agradaran!

    ResponElimina
  3. Gran concierto! y la diferencia más notable con el de Berlín era que la gente medía una o dos cabezas menos y se podía ver algo... jejej

    Por cierto, en Chamber the Cartridge, como indicó pito en Deutschland, Tim nos invita a gritar "rights!", por los derechos humanos, tema de la canción (aunque la gente, entre los que me incluyo, como no entiende ni papa dice "Rise!"), que es más lógico en lugar de que quieran que digamos su nombre - humildemente -, no??

    Bueno, después de este absurdo comentario, anuncio que está próxima la crónica del concierto de Rammstein!! (y la de Ska-p si aún no es tarde... xD) Merece la pena porque no sólo fue un concierto, sino también un espectáculo.

    wazzmatazz

    ResponElimina
  4. Bon apunt Wazel. Té més lògica això que dius que no que mos facin cridar es nom de sa banda. Seria un poc narcisista no? Això demostra es nostre nivell d'anglès.. jeje

    Esperam ansiosos ses teves crítiques! Per lo que he setit, Rammstein va ser un autèntic espectacle.

    ResponElimina
  5. Ok, gràcies per la recomanació, els escoltaré i ja et dic algo.

    Adeu!

    ResponElimina
  6. I per cert m'han comentat que es concert de Madrid se van currar una Black Masks and Gasoline a duo amb en Gorka de Berri Txarrak!

    ResponElimina