dilluns, 11 de gener de 2010

Atrapat per Alice in Chains


El retorn d'Alice in Chains ha estat aigua beneïda per a jo, perquè gràcies a això els he descobert. Si ja hem va sorprendre el bon nivell del seu nou disc Black Gives Way to Blue, encara m'he sorprès més en indagar per el seu passat. I ara estic atrapat per aquest grup, no puc deixar d'escoltar-lo. No es que estigui passant una mala època ( ja sabem que les seves cançons son fosques i negatives, que parlen de la mort, depressions i drogues), o pentura si que l'estic passant, ja que estic en època d'examens jeje.

El Dirt (diuen que la seva obra mestra) no deixa de sonar a casa meva, mentre que no hi ha res com estudiar escoltant el Jar of Flies, una delícia acústica. Precisament aquest darrer, es la seva maduresa creativa, i es tracta del primer EP de la història que arrivaba a lo més alt del Billboard. Tot i això, en Jerry Cantrell (guitarrista i cervell del grup) sempre ha comentar que aquest EP el van gravar com un divertiment, i de fet, el varen compondre i gravar en una setmana.

Després demostrarien que son uns genis del format acústic a l'Unplugged de l'MTV. Precisament m'he pillat l'Unplugged de la Biblioteca, i no ha fet més que augmentar la meva fascinació per aquest grup. Ja se sap que als 90 es va posar molt de moda fer unpluggeds, concerts acústics a quatre veles que va arribar a convertir-se en un producte més de l'MTV. De fet si eres músic, havies de fer un unplugged. Però estic segur que pocs unpluggeds son tan bons com el d'Alice in Chains. Diuen que quan es sap si una cançó realment és bona, és quan la desvesteixes i la toques en acústic. I les cançons d'Alice en aquest concert són màgiques.


Va ser el 10 d'abril de 1996, 2 anys després de la mort d'en Kut Cobain. Va ser una actuació molt especial, ja que feia 3 anys que la banda no trepitjava un escenari, degut als problemes de salud del cantant, en Layne Staley, que estava enganxat a les drogues. Precisament en aquest concert se'l pot veure molt feble, pàlid, casi sense ni poder obrir els ulls. Sería l'epileg de la banda, una de les seves darreres actuacions amb en Layne abans de la seva mort, el 2002.


Aquest es un dels seus millors temes, No Excuses


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada