dimecres, 27 de gener del 2010

The Unfinished Sympathy - Avida Dollars (2009)


Ja que a principis d’any no hi sol haver gaires novetats musicals, i aprofitant que he acabat exàmens finals, recuperaré tots els discs de l’any passat que em falten per parlar. Almanco, els que vaig posar al meu Top 10 personal, però encara no n’havia parlat degut a quan van sortir encara no estava el bloc en marxa. Així que començaré amb un dels que més he escoltat aquest darrer 2009, Avida Dollars de The Unfinished Sympathy. En la meva opinió, millor disc nacional de l’any.

Supos que tots sabeu que és un anagrama. Un anagrama consisteix en canviar d’ordre les lletres d’una paraula per fer-ne una altra. Així, per exemple, un anagrama de Roma seria amor (molt fàcil aquest). Un altre exemple per tots els que, com jo, hagueu llegit Harry Potter durant la vostra infantesa: Lord Voldemort és un anagrama del seu nom real, Tod Morvosc Rodlel (Sóc Lord Voldemort). Per als fans de LOST, vos interessarà sabre que Ethan Rom és un anagrama de Other Man (Los otros). Segur que ja començau a veure de que va la cosa. Ficant-mos ja en la música, a veure quin anagrama me sabrieu fer amb Axl Rose? Una pista, la primera paraula és Oral..... Segur que ja el teniu! Ara intentau fer un anagrama amb el vostre nom i primer llinatge. A jo m’ha costat bastant, el millor que he trobat és Moc Fesol Cranc...

Bé, supos que vos demanareu perquè estic parlant de tot això. Idò resulta que el títol d’aquest treball és un anagrama. Sí, Avida Dollars. Endevinau de qui? Ni més ni menys que en Salvador Dalí. Resulta que aquest pintor, presumptament intel·lectual, a més de ser un feixista, era un apassionat dels doblers. Tan gran era el seu amor pel “vil metall”, que quan se’n va anar als Estats Units se’l va acusar de venut, i l’escriptor francès André Bretón, gran figura del surrealisme, el va expulsar del seu cercle surrealista. I li va fer un anagrama: Avida Dollars.

Però, per sort, Avida Dollars és molt més que un anagrama. És el darrer disc de The Unfinished Sympathy. I gran disc, si senyor. No m’atreviria a dir que és el seu millor disc, ja que no els he escoltat tots (Rock For Food, assignatura pendent!). El que si es cert es que abandonen els ritmes ballables i fins i tot funkys del seu darrer disc, We Push You Pull, per passar-se al pop, de guitarres, coros i melodies, sobretot, melodies. D’aquestes que te queden dins el cap.

Comença el disc amb Continental Drift, preludi del viatge que emprendrem en aquest disc. Continua amb una gran cançó, Homedrunk. Ja vos n’he parlat moltes vegades. Parla de la violència domèstica derivada a l’alcohol. Realment el disc comença molt potent, com és mostra també Give Up Dig Down, una altra gran cançó sobre la ruptura d’una relació. “You’re giving me up, I’m digging you down.” No hi ha més a dir. Els continus canvis de formació sembla que no han afectat a la banda, i de fet l’han anat enriquint, com el gran treball que fa a les segones veus el darrer fitxatge, Joan Colomo (guitarrista), precisament a Give Up Dig Down.

A partir d’aquí el disc baixa les revolucions i es torna més tranquil amb cançons com Girl You d’ont Have A Hearth, la preciosa Dear Diamond, Avida Dollars o We’re gonna be Parents. Cançons senzilles que queden molt bé en format acústic, com van demostrar a Radio 3.

Give Up Dig Down, amb imatges de la seva recent gira europea:



Girl You don’t have a hearth



3 comentaris:

  1. Ostia tu, a mi m'agraden molt el Rock For Food i especialment el We Push You Pull, no havia escoltat l'ultim encara però estic mirant els videos i estic entusiasmat, m'hen vaig corrent a comprarlo!!!!!!

    ResponElimina
  2. No te n'arrepentiras !!
    Precisament m'han parlat molt bé del Rock For Food, serà la meva pròxima adquisició.

    ResponElimina
  3. Mai m'avia interessat per aquest grup, però la veritat és que m'han agradat molt, aquestes cançons sonen realment bé. Vaig ha conseguir aquest disc ja.

    Gràcies!

    Salut!!

    ResponElimina