dijous, 14 de gener del 2010

Just Breathe

Estic llegint un llibre que es diu Consumir menos, vivir mejor d'en Toni Lodeiro. Parla sobre com baixar es ritme de vida que tenim, per fer més coses de les que poguem disfrutar i, per tant, ser més feliços. Treballar per viure i no viure per treballar. Una idea molt maca si no fos perquè en aquest món tot funciona a base de doblers. En un capítol parla sobre les relacions humanes, de com han canviat (cap a pitjor) amb el progrés. El progrés ha duit amb ell més programació i no queda temps per perdre, no hi ha marge per a la improvisació, per a donar una volta perquè si o per trobar-te a qualcú inesperadament i perdre l'horabaixa de la manera que sigui. Això només ho fan persones majors o nins petits. Un exemple: una persona de ciutat va a una tenda de barri o d’un poble. La tendera té cinc persones fent coa, i les até amb molta calma “Que tal la teva filla? Ha aprovat les oposicions?”. La darrera persona, la persona de ciutat avesada a les presses i a les compres de supermercat sense converses, es desespera i se’n va. Mentres, les altres persones entren a la conversa i disfruten del temps tranquil·lament. El món va molt ràpid. La gent té pressa per tot. Tenim qualitat de vida? Tenim moltes coses materials però, tenim temps per disfrutar-les? Un altre exemple, en forma de conte: “Enzo, un rico comerciante Puerto Ayacucho, visita a las comunidades indígenas del alto Orinoco y se horroriza cuando ve a Orawë, indígena yanomami tumbado tranquilamente en su chinchorro (especie de hamaca) mascando tabaco. -¿Por qué no sales a pescar? – le pregunta Enzo. -Porque ya he pescado bastante hoy – le contesta Orawë. -¿Y por qué no pescas más de lo que necesitas? –insiste el comerciante. -¿Y qué iba a hacer con ello? – pregunta a su vez el indio. -Ganarías más dinero. De ese modo podrías poner un motor fueraborda en tu canoa. Entonces podrías llegar lejos en el río y pescar más peces. Y así ganarías lo suficiente para comprar una red de nylon, con lo que obtendrías más pescado y más dinero. Pronto ganarías para tener dos canoas y hasta dos motores y más rápidos… Entonces serías rico como yo. -¿Y qué haría entonces? – preguntó de nuevo el indígena. -Podrías sentarte y disfrutar de la vida – respondió el comerciante. -¿Y qué crees que estoy haciendo en este momento? – respondió satisfecho el indio Orawë.” Tot això m'ha fet recordar la pel·lícula Into The Wild, i la seva banda sonora escrita per n'Eddie Vedder de Pearl Jam. O també, en una cançó del seu darrer disc, Backspacer, que podria haver estat inclosa perfectament a la BSO de Into The Wild. Eddie Vedder: "Es lo més proper a una cançó d'amor que hem fet. Parla dels moments més feliços de la vida de la gent, quan només s'ha de valorar el moment i respirar"
Stay with me... Let's just breathe...

3 comentaris:

  1. Que bo!!M'has de deixar aquest llibre!!!

    ResponElimina
  2. Segur que el pots aconseguir a qualque biblioteca. A més, a s'enllaç que t'he posat està penjat en pdf. Aquest llibre té Copyleft i es de lliure distribució

    ResponElimina
  3. ara mateix estava decidint quin llibre començar, m'has convensut! ja te contaré!
    besos!

    ResponElimina