Fira del Disc a Barcelona

Ahir vaig anar a la VIII Fira del Disc a Barcelona amb el meu amic Ximo. La fira presentava algunes novetats, començant per la ubicació, canviant el Palau Sant Jordi ( massa gran per la fira i massa allunyat de la ciutat) per l'estació del nord ( molt més acollidora ). La veritat és que més que fira del disc s'hauria de dir fira del vinil, ja que la presencia de CD's es testimonial, reduïda a singles i rareses. També es trobà a faltar música en directe, suplida per altaveus on no deixava de sonar "La escoba", dels Sirex, que eren allà firmant el seu llibre.

"Si yo tuviera una escoba... quantas cosas barreria"

La qüestió es que tant en Ximo com jo vam sortir d'allà amb dues joies en forma de vinil. Jo, el IV de Led Zeppelin. Ell l'Sticky Fingers dels Rolling Stones, però amb la portada espanyola, ja que la dels texans va ser censurada i canviada per un pot ple de sang amb dits. La veritat no sé perquè es va censurar, pareix més forta l'edició espanyola.

-

-

Green Day, Palau Sant Jordi, 1 d'octubre

Un grup imprescindible per tots els que hem passat l'adolescència darrerament, el que no sabia es que els actuals adolescents tambè els adoraven. La generació Fisica o Quimica ocupava les primeres linies d'un concert que va començar molt prest. A les 8.20 ja sonava The Song Of the Century. No se si per l'hora o per la desconeixença dels teloners ( no hi havia millors grups per dur que Prima Donna ?? ), al començament del concert el Palau estava mig buit. Però poc a poc es va anar omplint a mesura que avançava el concert, o millor dit el show.

I es que Green Day ja no fan concerts, fan espectacles. Focs artificials, flames, pistoles d'aigua, de paper higiènic, fins i tot de camisetes ! En Billie Joe Armstrong quasi no va tocar la guitarra a la primera part del concert i no va deixar de mourer's, i de fer cantar el públic a base de eooos!! ( qui n'hi va haver massa pel meu gust) i fent-los pujar a l'escenari. Fins i tot ens va deleitar amb un "calvo".

Musicalment el concert es va dividir en dues parts. La primera, bàsicament amb cançons del darrer disc: 21st Century Breakdown, Know Your Enemy, East Jesus Nowhere, The Static Age ( amb solo de saxo inclòs )... Per a jo la part més avorrida perquè les aquestes cançons no m'han enganxat. Tambè intercalaren cançons de l'American Idiot com Holiday, St. Jimmy o una Boulevard of Broken Dreams que van aturar en sec per culpa d'un individu gat que la liava.

Però lo bo va començar després. En Billie va agafar la seva antiga telecaster, plena de ferratines, per començar a cantar els seus antics hits: Hitchin' A Ride, Welcome To Paradise, When I Come Around ( autèntica sorpresa agradable dins el seu setlist), Brain Stew... Per a Longwiev van repetir el que venen fent durant la gira, de fer pujar qualcú de l'escenari per cantarla. Va pujar una al·lota que tot d'una se li va tirar als morros a nen Billie Joe! La jugada lis va sortir millor que a Madrid, on la gent que pujava no se la sabia. La nina va demostrar saberse moure damunt de l'escenari tot i cantar bastant malament. I a continuació una gran traca amb Basket Case, She i la divertida King for a Day, amb la qual van sortir a l'escenari amb unes pintes super horteres.. Va ser dels moments més divertits de la nit. Finalment amb 21 Guns i American Eulogy van arribar els bisos.

La nit es tancava amb una imprescindible American Idiot i Minority ( amb acordeó i tot). Però encara quedava més, perquè va entrar tot sol en Billie Joe, guitarra acústica en mà, per a cantar una èpica Good Riddance ( Time of Your Life).

Molta gent els pot criticar dient que són uns venuts i que es dediquen a fer el pallasso damunt de l'escenari. Jo personalment preferesc això que no que es limitin a tocar les cançons i s'en vagin. Si bé es cert que si no haguessin aturat tant les cançons per fer tonteries n'hagessin pogut tocar moltes més. Potser no va ser un gran concert, però si un gran espectacle. Si el que volien era que la gent s'ho passés bé, ho van aconseguir sobradament.

-

Ressaca de la Mercè

S'ha acabat la setmana de la Mercè. Una setmana amb molta festa i molta música. Amb cualque inauguració de pis inclosa. Musicalment ha estat de les millors que es recorden, gràcies evidentment a l'organització del BAM.

El dimecres 23 vaig poder veure a Berri Txarrak per primera vegada. Desgraciadament em vaig perdre els seus teloners, The Unfinished Sympathy. Però com que son de Barcelona segur que d'aquí poc tindré ocasió de veure'ls. El seu darrer treball Avida Dollars és un dels millors de l'any. I encara em queda escoltar el seu Rock for Food, definit per un bon amic com un gran disc a seques. Amb la Plaça Reial plena a vessar sortien els navarresos a defensar el seu nou treball Payola, amb baixista nou inclòs. Noves cançons com Maravillas, o Folkore formen part d'un disc que es presumeix més punk i més directe. Evidentment no faltaren el seus grans èxits com Oreka o Berba eta Irua. Ens van sorprendre amb un versió de Special K de Placebo. Van finalitzar amb una brutal Denak Ez du Balio, la cançó cantada a mitjes amb en Tim McIllrath de Rise Against. Deu ser increïble veure'ls junts cantant aquesta cançó. Quan sona "And so tonight we open up our heaths..." se't posen els pels de punta.

Dissabte el concert a seguir era a l'antiga fàbrica Damm. El bo i millor de Catalunya i Suècia s'ajuntaren en un marc incomparable, on els preus populars de la cervesa conviden a passar-hi una bona estona. Començaren el concert Manel, l'autèntica revelació de la música catalana dels darrers temps. Es un grup que agrada a tothom, com demostra el fet de trobar pares i fills junts entre el públic. Cantaren el bo i millor del seu disc Els millors professors europeus, versions de Pulp (Gent normal) i Els Pets (No t'enyoro) incloses. A continuació tocaren l'autèntic grup de l'estiu, per obra i gràcia d'Estrella Damm, Billie the vision and The Dancers. Realment vaig seguir el concert des de la barra, on es va poder apreciar a tota la gent entregada cantant el Summercat "tonight tonight !". Finalment arribà el plat fort de la nit, The Hives. Van fer en tot moment gala de la seva xuleria, proclamant que eren la millor banda del mon, i lo guapos que son... i tambè van ser bastant pilotes "Sou el millor públic del món!". Però la seva música va fer la resta. Amb un rock que convida molt a ballar, i vestits d'un blanc escrupulos es van guanyar el públic. Fins i tot es van permetre fer bromes com quedarse totalment quiets a mitja cançó durant més d'un minut. Bàsicament van tocar cançons del seu darrer treball The Black And White Album. Una gran traca final amb Hate to Say I Told You So i Tick Tick Boom van posar punt i final al concert. Es van despedir amb un visca The Hives, visca Barcelona i visca Ibrahimovic.

Aquesta podriem dir que ha estat la banda sonora de les festes de la mercè:

Berri Txarrak

Manel

The Hives

Sota la lluna plena d’Artà amb Manel

Sóc na Narodni Trodi i a partir d’ara col·laboraré en aquest bloc musical. Ho faré comentant el primer concert d’estiu que vaig escoltar fa cosa de més d’un meset a Artà. Ara que s’acosta el concert de Manel a les festes de la Mercè, em venen molt bons records del concert allà dalt al castell d’Artà on vaig veure per primera vegada al grup Manel i en vaig tenir una impressió boníssima. Un grup nou, diferent. Una de les primeres cançons fou la versió de Common People de Pulp en català i em varen captivar!!!

“Vull viure com viuen els altres.
Vull fer les coses que fa la gent normal.
Vull dormir amb qui dormen els altres, t’estic parlant
de ficar-me al llit amb gent normal com tu.”

Seguiren amb cançons com Al Mar o Ai Dolors, que tracten la quotidianitat, amb frases senzilles i ritme, i ens expliquen coses que ens passen a tu i a jo cada dia.

Cap al final del concert, Guillem (el cantant del grup) va convidar al públic a participar i a pujar a l’escenari per recitar glosses improvisades. El públic, juntament amb Manel, havia d’acabar-les cantant: “i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí”. La veritat és que la gent hi posava molta gràcia i imaginació.

La darrera cançó fou una versió en català de La Tortura de Shakira amb frases tan divertides com “no només de pa viu l’home...”

El passat 27 d’agost varen tornar a Mallorca per fer un concert a Ses Voltes i fou tot un èxit i pel que sembla no aturaran en tot l’hivern!! Aquí teniu la seva direcció de myspace: http://www.myspace.com/gatmanel

Vos esper dissabte 26 a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm!!No falteu!!

Vídeo “La gent normal”

Fira del Disc a Mallorca

Feia 3 anys que no assitia a la Fira del Disc a Mallorca. De fet, el darrer pic que hi vaig anar encara es feia a l’IFEBAL i no al Palma Arena. Aquesta era una de les principals raons per les quals hi vaig anar. Tenia ganes de veure per dedins la gran obra faraònica de la legislatura passada, que ara es més noticia pel cas de corrupció (en el qual es va doblar el pressupost inicial), que no pels esdeveniments esportius que s’hi fan. El famós marcador electrònic de 6 milions d’€, el parquet no homologat per la UCI, l’ascensor que porta a un descampat, el sostre amb goteres… eren bons reclams per assistir-hi. Així com també ho eren els estants amb discs i vinils i la música en directe que amenitzava l’encontre.

La veritat es que vaig trobar que hi havia poca gent. Supos que es pel fet d’anar-hi divendres a primera hora. També em va donar la sensació de que hi havia menys estants. La veritat es que allà podies trobar de tot. Des de edicions japoneses de discos i singles a autèntiques rarereses a 1€. També com no camisetes, pòsters, calendaris... Hi havia una exposició amb fotografies de musics que havien estat a Mallorca. Sabíeu que en John Lennon va passar pels jutjats de Ciutat? I que el mateix Jimmy Hendrix va tocar a una sala de gomila el 1968 amb la mateixa guitarra que després utilitzaria a Woodstock? Jo sincerament no. Però anem al gra, aquestes foren les meves adquisicions:

The Beatles ( 1967-1970)

Aquest em feia realment il·lusió perquè es tracta del primer vinil que compr. He estat tot l’estiu intentant arreglar el tocadiscs dels meus pares. I un pic arreglat tenia ganes de vinil. El millor de la seva col·lecció es el recopilatori vermell The Beatles (1962-1966). Per tant l’elecció era clara. Per a jo les seves millors cançons estan al disc blau. Es tracta de la seva època més experimental, on cada un anava més a la seva i on trobam cançons des de Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band fins a l'Abbey Road. Per a mi les seves millors composicions: Strawberry Fields Forever, All You Need Is Love, I Am The Warlus, Hey Jude, While My Guitar Gently Weeps.. i podríem no acabar. Realment emocionant el ritual de col·locar l’agulla sobre el disc i gaudir de la música com en un temps.

While my guitar gently Weeps

Rancid - ...And Out Comet the Wolves

Aquest disc ja el vaig comentar a les primeres entrades del bloc. Havia estat tot l’estiu cercant-lo i al final l’he trobat. Que més puc afegir a aquest disc, que es boníssim, imprescindible per a tot amant del punk.

Time Bomb

Pel que he pogut llegir ha estat una de les fires mes fluixetes en quant a assistents. Ni el ressorgiment dels Beatles poden amb la crisi.

BARCELONA ACCIÓ MUSICAL

Les festes de la Mercé del 2009 s’apropen inexorablement i amb elles el BAM, Barcelona Acció Musical, que aquest any ve carregat de grans grups en escenaris idílics que prometen concerts de gran qualitat.

Dimecres 23 gran nit a la Plaça Reial amb el grup de rock alternatiu barceloní de més projecció en els últims temps, The Unfinished Sympathy –amb el seu cinquè treball “Avida Dollars” davall el braç- i els grans Berri Txarrak i el seu hardcore que seguramente tirarà cap avall la Plaça Reial. Recordar que per la gent que no li acabi de fer el hardcore i vulgui una opció de reggae i mestissatge, a les 24.00 toca a la Rambla del Raval la Kinky Beat.

A la Plaça del Rei, un dels punts màgics de Barcelona, Boat Beam i Melissa Laveaux ofereixen dijous 24 els seus concerts acústics de folk indie. Segur que enamoren a més d’un en aquell petit amagatall de la ciutat.

Al Portal de la Pau, divendres 25, toquen Very Pomelo. Un grup que m’ha xocat al fer rockabilly/surf i al descriurer-se d’aquesta manera: Imagineu per un moment que l’Elvis Presley i en Jim Morrison passegen per la Rambla de Barcelona una nit calorosa d’estiu quan, de sobte, veuen tocar en Peret. La música del rei de la rumba els agrada tant que improvisen un trio. Entre el públic, també hi ha Neil Young, Marc Bolan i el nostre Jaume Sisa. Després d’escoltar tres acords, s’afegeixen a la gran festa. D’una comunió tan surrealista com aquesta sorgeix Very Pomelo, un grup sorprenent, que ha impactat per la seva frescor. Un grup que s’haurà de veure i que de ben segur no pot deixar indiferente a ningú. Els acompanyen la resta de la nit Los Impagaos que fan flamenquillo-rumba i Instituto Mexicano del Sonido, que mescla electrònica amb ska i música de mariachis. Una barreja que veurem si serà fácil de païr.

A la Antiga Fàbrica d’Estrella Damm, dissabte dia 26, tenen un bombasso d’actuacions. De primer Manel, que amb el seu pop/folk i les seves grandíssimes lletres han conquistat el panorama musical català. De Manel tocarà algun dia parlar en aquest blog, perquè el seu disc “Els millors professors europeus” és immens.
Després toca la sensació de l’estiu, Billie the Vision & the Dancers. Un grup molt recomanable que no és flor d’estiu –és a dir, Summercat és una bona cançó en un bon repertori- i que transpira bon rollo per tots costats.
Tanquen els suecs The Hives amb el seu garage rock i una canya impressionant. Un punt intermig entre els Strokes i els Hellacopters que et vola el cap.
A més, al cert un recinte d’Estrella i no haver intermediaris pel mig, els concerts de l’any passat anaven amanits amb VollDamms barates i això et temptava a seguir els concerts directament des de la barra. Això no lleva que caigui alguna litrona de contrabando.
Al final de la nit, al acabar prest els concerts de la Fàbrica Estrella, a mitjanit toca a la Rambla del Raval Ganga Vibes, uns marroquins que ajunten el reggae jamaicà amb els ritmes tradicionals de les terres del Marroc.

Per a més informació, la pàgina del BAM



Per si voleu veure els Billie the Vision en directe...




SPOTIFY D'ALGUNS GRUPS

Kinky Beat
Billie the Vision and the Dancers
Berri Txarrak
The Hives
Melissa Laveaux

BANYASEGOL

The Beatles in the studio

Acab de veure per La 2 el documental The Beatles in the studio i novament m'he quedat amb els pels de punta amb els fab four. Com pot ser que en tant pocs anys evolucionessin tant la seva música? Com podien produir tant de material ( discos, singles, pel.lícules..) en un any sense baixar el nivell de les seves composicions? Realment eren uns genis. Aquest documental repassa la seva carrera a través de les seves gravacions a Abbey Road. Està narrat per en John, en Paul, en George, en Ringo i en George Martin i completat amb les seves converses als propis estudis. I a més acab de descobrir que TVE també té un servei a la carta pel que vos deix l'enllaç aquí:

The Beatles in the studio

I es que per molt que passin els anys els Beatles segueixen de moda. Avui són doblement noticia. Per una banda es reedita tota la seva obra remasteritzada digitalment. I a més surt a la venda el seu videojoc The Beatles: Rock band. I es que no n'hi ha dubte, són els millors.