Res millor per acabar una setmana estressant que un bon concert. Pujava jo les escales de la Sala Apolo i sentia: Visca Cuba, Visca Fidel Castro i visca el Che Guevara!!! Mmm que? M’ho havia d’esperar només pel seu símbol de la falç comunista: un grup polític. Eina: el grup que va néixer de les cendres d’Inadaptats. Proclames socialistes i independentistes amb música punk.Poc a poc es va anar omplint la sala per al plat fort. M’havien comentat que la darrera visita de Berri Txarrak a l’Apolo no havia estat gran cosa. Que lis havia fallat el so. Idò ahir tot el contrari. Amb un so potent i contundent desencadenaren una autèntica tempesta a la sala. Començaren amb Etorkizuneko Aurrekari Guztiak i seguiren amb Folklore, dues cançons del seu darrer disc Payola. Del darrer disc les tocaren casi totes, mentre les intercalaven amb temes de Jaio.Musika.Hil. Un dels primers himnes que sonaren va ser precisament la cançó que dona nom al seu penúltim disc. Així caigueren Kezkak, Isiltzen Banaiz, Hasi Eta Bakatu, Breyten, Payola... Els focus semblaven llamps, la música tronava, i el terra de la sala vibrava. Tot seguit una linia de baix posava un poc de fre: una corejada Oreka. També tocaren algunes cançons de Libre© o més antigues i tot com Ikasten. Després de Jainko Ateoa i les inseparables Zertarako Amestu/Berba Eta Irudia, una brutal Denak Ez Du Balio. Aquesta és el seu temasso. Esper veure qualque vegada aquesta cançó cantada amb en Tim McIlrath. Ahir la seva part la cantarem el públic.
Amb aquesta s’en van anar. 1 hora? Impossible. La sala volia més. No n’hi ha prou, no n’hi ha prou!! No funcionava. Inevitablement es començaren a cantar himnes del Barça. I això si que va funcionar. Van sortir de nou duent en Gorka una camiseta del Barça. Deliri a la sala. I varen tocar Dortoken Mendean i Achtung!!. S’acostava al final i arribaren les covers. La ja fixa en el seu setlist Sols El Poble Salva El Poble de KOP, i la que ja es comentava de Kyuss Green Machine. Ja faltava poc. Vaig repassar mentalment... no faltava cap temasso no? Estava equivocat. Per acabar, un autèntic himne Maravillas. Havia d’acabar així, amb tota la sala cantant Nafarrooaaaaaaa!!!!
Laster arte, Berri Txarrak!
Bones!
ResponEliminaDeu ni do la tralla que van fotre al concert, tot i que personalment em quedo amb el concert de presentació del J.M.H, també a l'Apolo, per mi va ser més rodó.
Sobre el concert del divendres... he de dir que m'encanta el Payola i el regust stoner de les sevs cançons, tot i que potser en directe a vegades quedaven desencaixades respecte les altres. Molt gran que facin una versió de Kyuss!!
El concert també em va confirmar que les cançons del Jaio sonen millor que les de cap altre disc, m'encanten com els queden en directe. Les del Libre, molt molt contundents, tot i ser només tres. En canvi, Ikasten i, sobretot, Oihu, em van sonar buides. No sé si seria hora d'aparcar-les definitivament, per molt càrrega sentimental que tinguin (m'estimo l'Eskuak/Ukabilak com el qui més, però trobo que l'evolució musical ha de prevaldre sobre la nostàlgia a vegades).
No res, un altre concert a la saca de BTX, només queda esperar el pròxim per seguir disfrutant-los sempre que es pugui. Jo volia fer crònica dle concert també, però entre una cosa i una altra, ho hauré de deixar per més endavant.
Salut!!
Estic molt d'acord: les cancons del j.m.h son les que sonen millor. Per a jo és el millor disc. I nose, han evolucionat tant que les cançons antigues queden petites davant les més recents...
ResponEliminaQue els poguem veure moltes vegades!
Salut!