Mallorca fins a sa mort!

Quant vaig iniciar aquest bloc el passat estiu em vaig prometre a jo mateix que no parlaria de res que no fos música. M'ho vaig jurar i perjurar. Però soc humà. No ho he pogut evitar. Me sap greu. Duc tota la temporada aguantat-me les ganes i ja no puc més.

I es que el meu Mallorca no deixa de donar-me motius de satisfacció. Pareix mentida com una cosa com el futbol mos pot fer tant feliços. Pocs donaven un duro per aquest equip a principi de temporada (jo inclòs). Però tot i que cada estiu venem els millors jugadors, tot i els problemes econòmics que ofeguen l'entitat, els jugadors han rendit per sobre les seves possibilitats fins a situarse quarts a falta de tres jornades. La Champions no és un somni. I demà jugam contra el Madrid. Serà un partidasso.

Però tranquils que aquí també hi ha un poc de música. Corria l'any 1997. Amb un gol màgic d'en Carlitos a Vallecas el Mallorca aconseguia l'ascens a Primera, amb el qual començà l'etapa actual, la més gloriosa de la històrica de club. L'illa va esclatar d'alegria. I Fora des Sembrat, un dels grups mallorquins que sorgí amb l'onada del rock català amb més projecció d'aquella època, editaren un EP titulat Mallorca Jove com a homenatge a l'equip. I la cançó es va convertir en un himne.



Visca el Mallorca fins a sa mort!