dilluns, 31 d’octubre de 2011

Senior & El Cor Brutal + Gran Amant, Sa Possessió, 29 d'octubre


Qui ho anava a dir que a tocar de Palma, just dins el polígon de Son Rossinyol, devora la presó i entre naus industrials hi hauria una possessió. Una possessió un tant peculiar, ja que es tracta d'una associació cultural on et pots trobar des de música en directe a una galeria d'exposicions o una sala de projeccions. Un oasi de cultura modernista on divendres varen presentar disc els mallorquins Gran Amant i els valencians Senior & El Cor Brutal.

I es que després de veure la passió amb la qual xerra en Chals de No Sé Viure Sense Rock dels Senior, la curiositat per veure aquets barbuts valencians em va fer enganar un parell d'amics per acostar-me a veure'ls. Senior em van agradar molt, sembla un grup de rock sudeny americà (molt gran la senyera americanitzada que es veu a la foto), tal és la seva influència americana que hi ha gent que ja ha batejat el seu so com a valenciana. El seu disc Gran m'està agradant molt. Un gran descobriment.

A continuació, tocaren Gran Amant, una espècia de súpergrup mallorquí format per components d'Oliva Trencada i The Marzipan Man entre d'altres, que es dedicaren a fer pop eclèctic i totalment psicodèlic. Que voleu que vos digui, aquest estil no és el que m'entra més fàcilment, però donarem una oportunitat a escoltar el seu El Primer Disc.

divendres, 14 d’octubre de 2011

Foo Fighters - Back & Forth (2011)

Encara bavejant cada vegada que escolt el Wasting Light, mirar la película que van fer mentre el gravaven i que repassa tota la seva biografia com a grup no ha fet més que augmentar el meu apreci cap en Dave Grohl. M'agraden molt aquestes biografies només amb comentaris del grup i música en directe. Són una manera de donar-te’n compte de que les grans estrelles no són més que persones normals i corrents, persones com tu i com jo, que tenen les seves pors, les seves inquietuds, i en definitiva, els seus sentiments.

Com la tristesa de voler deixar la música quan en Kurt Cobain va decidir acabar amb la seva vida. La música com a válvula antidepressiva per gravar el que seria el primer cd dels Foo's. Els dubtes d'haver de decidir ser el bateria de Tom Petty & The Hearthbreakers o començar de zero un grup. Els problemes per trobar els components adequats d'un grup que és el grup d'en Dave Grohl. O tensions internes que van estar a punt de fer volar la banda just abans de treure el One by One! I com no, imatges boníssimes com la gravació dins el garatge de Wasting Light, amb la filla d'en Dave entrant a mitja gravació per demanar-li d'anar a la piscina.

El bo d'en Dave Grohl: una gran persona. I si a això li afegim un filó de hits inqüestionables, tenim com a resultat la banda més gran de rock de l'actualitat. Vos deix, que vaig a comprar-me tota la discogràfica dels Foo Fighters.

Llarga vida als Foo's!!