Pennywise varen ser un dels grans. Un dels grans del hardcore melòdic. Si senyors, jo també vaig passar la meva època de hardcore melòdic, punk rock o punki-pa, com li diuen despectivament. Qualsevol de la meva generació que digui que no escoltava Blink-182 o Green Day menteix. Però si bussetjaves una mica més, hi havia grups molt més canyers. Jo tenia quatre grups intocables: NOFX, No Use For a Name, Lagwagon i els que avui ens ocupen. Bad Religion estan a un altre nivell. No només són els millors del punk rock, sino que són un dels grups bàsics de la història del rock.
Ningú com aquets grups saberen combinar tant bé veus melòdiques amb furiosa música punk. Aquets grups formaven la part “més independent” del moviment que van popularitzar, sobretot, The Offspring amb Smash el 1994. El fet es que d’aquets grups només he pogut veure a NOFX, i per això em fa especial il·lusió veure a Pennywise dijous. El handicap que fa poc hagin tret el cantant hem va fer dubtar molt, pero en sabre que el nou cantant era ni més ni menys que en Zoli Teglas d’Ignite, m’ha tranquil·litzat. A més, estaran acompanyats de dues bandes de luxe com son Strike Anywhere i A Wilhelm Scream. Aquestes dues ja les he pogut veure, però es tot un plaer tornar-les a veure.
No és la música que escolt actualment, però no reneg del meu passat. A més poques coses et donen tanta energia com una ràpida cançó de punk rock. De tots els grups de hardcore melòdic Pennywise eren, potser, els més canyers. A veure com se les gasten en directe.
Fight Till Die!
Ningú com aquets grups saberen combinar tant bé veus melòdiques amb furiosa música punk. Aquets grups formaven la part “més independent” del moviment que van popularitzar, sobretot, The Offspring amb Smash el 1994. El fet es que d’aquets grups només he pogut veure a NOFX, i per això em fa especial il·lusió veure a Pennywise dijous. El handicap que fa poc hagin tret el cantant hem va fer dubtar molt, pero en sabre que el nou cantant era ni més ni menys que en Zoli Teglas d’Ignite, m’ha tranquil·litzat. A més, estaran acompanyats de dues bandes de luxe com son Strike Anywhere i A Wilhelm Scream. Aquestes dues ja les he pogut veure, però es tot un plaer tornar-les a veure.
No és la música que escolt actualment, però no reneg del meu passat. A més poques coses et donen tanta energia com una ràpida cançó de punk rock. De tots els grups de hardcore melòdic Pennywise eren, potser, els més canyers. A veure com se les gasten en directe.
Fight Till Die!
-
Realment la poesia se pot fer bastant pesada fins que per casualitat no trobes un poeta que t'enganxa (per començar pot estar molt bé una antologia de n'Estellés o d'en Brossa)... en Guillem d'Efak, com a poeta no el conec massa, però com a cantant és bestial. El disc de na Marta Elka encara no l'he escoltat, però les versions que en fan Projectedefak també són mel.
ResponEliminaPer cert, Pennywise era un dels mítics del punk que tenia més pendent, ara m'he posat a baixar un recopilatori!