dimarts, 15 de maig de 2018

Mallorca Live Festival 2018, 11 i 12 de maig



La tercera edició del Mallorca Live Festival confirma que el festival s'assenta i va millorant a passes de gegant. Amb el que segurament era el line-up més ambiciós de la seva curta història, i amb millores com el sistema de pagament amb polsera o el nou escenari de grups locals, no podem fer més que donar l'enhorabona als promotors i encoratjar-los a que segueixin amb la seva feina. Que ja era hora que Mallorca tingués el seu propi festival de musica, i de fet en el passat ja hi hagut massa intents fallits de festivals a l'illa com Isladencanta o el Solar Fest, que no van aconseguir durar masses anys. Esperam i desitjam que amb el MLF la història canvii per sempre. Clarament li queda marge de millora, com el tema del transport entre Calvià i Palma, o reduir el temps de coa a les barres; però segur que seguiran millorant.

Musicalment parlant van ser dos dies d'estils de música variats i d'alta qualitat. Divendres vam arribar per escoltar els darrers temes de Muchachito, que tot i tocar tot sol a l'escenari principal, tocant guitarra i bateria alhora, mos va fer fer les primeres ballades del vespre al ritme de temes com Siempre que quiera. Seguidament, L.A. feien sonar el seu pop lluminós, fent un recull dels seus millors temes i amb la seguretat de tocar a casa. Un dels grans descobriments van ser els Black Lips i el seu original pop rock que sonà a l'escenari principal. Una altra de les apostes del festival es el pop estatal, i així vam poder descobrir Izal, en una de les actuacions que congregà més gent. Un altre descobriment fou el trap de la joveníssima Bad Gyal que va fer ballar el sector més jove del festival. Més tard va arribar el torn dels cap de cartell de divendres, Primal Scream, dels quals només vam poder presenciar el final del seu concert amb una bona traca dels seus èxits: Country Girl, Rocks, Come Toghether i Movin'on Up. Després La Casa Azul animà d'allò més la festa amb el seu electropop, una festa a la qual posaren cloenda la tralla electrònica del dj Solomun i l'original aposta dels Djs from Mars, punxant temes de Blink-182, Sum 41 o AC/DC que ens feren botar d'allò més abans de donar per acabada la jornada.

Dissabte vam començar la cata musical amb una de les sorpreses més grates del festival, Morgan. I es que la seva veu, personalment, em va captivar. Seguidament, Kase.O va congregar una gentada a l'escenari principal per escoltar un dels referents del rap estatal. També va regalar al públic temes de Violadores del verso, i es va guanyar les ovacions de la gent amb la seva defensa del feminisme i de la llibertat d'expressió, fent referència al cas Valtònyc. En acabar, va tocar l'hora d'en Macaco i els seus. I s'ha de dir que son un encert per a un festival, van fer un concert festiu i alegre, amb els seus exits Moving o Con la mano levantá, però també amb les sorprenents versions de Monkey Man de Toots and the Maytals i Killing in the name de Rage Against the Machine per acabar. Poc després, es produí el retorn dels Sexy Sadie, que commemoraven el vintè aniversari del disc Its Beautiful, its love, que tocaren sencer, amb l'ajuda de n'Adela Peraita en alguns temes com Satellites. Ja era mitjanit, i les primeres gotes començaren a caure just abans d'una de les actuaciones més esperades del cap de setmana, The Prodigy. Però res podia aturar als anglesos, que sortiren a per totes, amb un joc de llums espectacular, i repartint tralla a cada cançó, desde que sonaren primeres notes de Omen. Defensaren moltes cançons del seu darrer disc, però també caigueren els clàssics com Vodoo People, Breathe o Smack my Bitch Up, que feren tornar literalment loco al públic. Acabat el concert, la pluja augmentà d'intensitat i només uns pocs afortunats es van poder refugiar a la carpa on havia d'actuar en mitja hora Vitalic. La pluja no afluixava, així que servidor va desistir i va donar per acabat el festival sense veure el dj francès, però ben content per tots els descobriments musicals fets durant el cap de setmana.

En definitiva, senyors del Mallorca Live Festival: enhorabona i seguiu així! Mos veim a l'edició 2019!

dimarts, 1 de maig de 2018

Diversos Artistes - Illes dins un disc (2018)

Una grata sorpresa. Així és el disc tribut a nen Tomeu Penya que ha impulsat IB3 per a celebrar els 50 anys sobre els escenaris de l'artista de Vilafranca. Ho han fet reunint alguns dels noms més importants de l'escena musical actual a les illes, on cadascú ha pogut deixar la seva empremta versionant un tema d'en Tomeu. A jo personalment m'encanten els discos tribut, i m'ha servit tant per a conèixer nous grups com per a descobrir perles del cantautor que encara no coneixia.

Així, el disc comença amb el manacorí Roger Pistola, fent un elegant mig temps pop-rock amb "De Tot Cor". Seguidament, la formenterenca María José Cardona, converteix en acústica una "Lluna de Formentera"  que compta amb un increscendo preciós. Jorra i Gomorra posa la distorsió al disc, reivindicant una de les moltes cançons rockeres d'en Tomeu, "M'agrada es rock". Els joves de Salvatge Cor es fan seva "Plou", com també ho fan Roig! apropant "En Sentir una guitarra" a un pop psicodèlic que li queda d'allò més be.

El duo Jansky aporten el toc d'electrònica al disc, amb la sensual "Abaix, amunt". D'altra banda, Donallop despullen "Una aclucada d'ull" amb un duet preciós només acompanyat per una guitarra. L'Equilibriste proposen un vals per a la trista història d'"Un tassó de suc", mentre que na Marga Rotger i la seva banda reivindiquen la vessant més ecologista d'en Tomeu amb "Això especat", on la vesteixen amb el seu jazz i el seu swing. Vers Endis s'atreveix amb "Havanera", sens dubte una de les cançons més populars d'en Tomeu, i que sona beníssim de la veu de na Glòria Estelrich. Xanguito ens proposa la desconeguda i recent "No em donis sa culpa", quedant-lis de meravella. I finalment Ipops reivindiquen la vessant mes verbenera i festera d'en Tomeu amb una "Perdiu Revetllera", que ara balla a ritme de ska, i que podria convertir-se perfectament en la cançó de l'estiu a Mallorca. 

Felicitats a tots els artistes i a IB3 pel disc, i també a nen Tomeu pels 50 anys com a artista. I que siguin molts més!