dimarts, 29 de desembre del 2009

La Festa de l'Estendard



Dia 31 de desembre és l’autèntica Diada de Mallorca. I dic l’autèntica, perquè de Diada ja n’hi ha una d’oficial, el 12 de setembre. Una data postissa creada del no res per el Consell de Mallorca. La del 31, la festa de l’Estendard, està molt més arrelada. Es tracta de la festa cívica més antiga d’Europa, i amb ella es commemora la conquesta catalana de 1229, i per tant, els nostres orígens com a poble. Aquell 31 de desembre de 1229 les tropes de Jaume I entraren a Madina Mayurqa, finalitzant així la conquesta de Mallorca. La festa s’ha fet ininterrompudament des del segle XIII i, tot i les diverses vicissituds històriques, sempre s’ha mantingut com el recordatori de les nostres arrels col·lectives.

En els darrers anys aquesta festa ha esdevingut molt reivindicativa, i musicalment sempre ha comptat amb artistes compromesos. Enguany hi ha un bon programa. Per començar, dia 29 al Teatre Principal tendrà lloc el ‘Protocol Estendard’. L’espectacle, dirigit per Francesc Ribera ‘Titot’ de Brams, combinarà música, dansa, teatre i audiovisuals. Comptarà amb la presència d’artistes com Miquela Lladó (Música Nostra), el cantautor valencià Feliu Ventura, Pep Toni Rubio (component de Mesclat, Ximbomba Atòmica i Música Nostra) o el també compositor valencià Borja Penalba i està organitzat per l’Obra Cultural Balear. Tot pel mòdic preu de 2 €.

Dimecres 30 hi ha el plat fort. Després de la manifestació que recorrerà els carrers de Ciutat, a la Plaça dels patins concert de Eixut i Brams. Aquets darrers, en la seva gira de reunió celebrant els vint anys de la creació del grup. Serà una de les seves primeres actuacions d’aquesta gira. Encara record el seu darrer concert a Mallorca, a l’Acampallengua de Porreres. Es tracta d’un grup amb un gran compromís social i nacional, i que va formar part de la fornada del rock català dels 90.

“Entre un porc i un feixista

La diferència és de pes:

del porc tot s’aprofita

i de l’altre no se’n treu res.

Però també tenen semblances,

I quelcom a compartir:

Tant al porc com al feixista

Li arriba el seu Sant Martí


dilluns, 28 de desembre del 2009

Rock Blog Awards 2009


A iniciativa de l'inquiet Perem, de The Best Music, s'ha realitzat una enquesta oberta a tots els bloggers que volguessin participar per escollir entre tots el millor d'aquest any que està apunt d'acabar. Avui, tots publicam els resultats:

Un total de 42 de bloggers y administradores de webs se han puesto de acuerdo para participar en una encuesta para realizar una lista independiente, alejada de influencias externas, basándose solo en su particular manera de ver el mundo de la música con motivo de elegir lo mejor y lo peor del año.

12 han sido las preguntas que han tenido que responder y, esta vez a diferencia de otras encuestas de este tipo, no se trata de una votación cerrada en la que se ha de elegir entre una serie de opciones, esta vez la respuestas son abiertas, con la dificultad que esto entraña a la hora de tabular los resultados.

42 Bloggers y administradores de webs encuestados han dado los siguientes resultados:

Año 2009

The Best Band....%

Black Crowes.........16,27
AC/DC................11,62
Gov' t Mule...........9,30
Metallica.............4,65

Obtienen como mínimo un voto: Chickenfoot, Heaven & Hell, Alice in Chains, Wilco, Arizona Baby, Amorphis, Marvel, The Back Keys, U2, Cluth, The Pines, Dream Theater, Stret Band, Rammstein, Cheap Trick, Pearl Jam, Barricada, The Dead Weather, The Felice Brothers, Wolfmother, Kiss, Black Eyed Peas, Green Day y Crystal Viper.


Best Solo Artist.....%

Neil Young...................12,50
Steven Wilson................10,00
Mike Farris..................10,00
Bob Dylan.....................5,00
Brian Setzer..................5,00
William Elliot Whitmore..5,00

Obtienen como mínimo un voto: Wayne Hancock, Ryan Bingham, Joe Perry, Lichis, Van Morrison, Susan Tedeschi, Mafia Boy, John Fogerty, Bruce Springsteen, Bruce Dickinson, Brendan Benson, Micah P.Hinston, Eddie Vedder, Quique Gonzalez, Ace Frehley, Chris Isaak, C.C.Adcock, Angus Young, Lily Allen y Dio.


Best Album...%


Before the Frost…until the Freeze........12,20
Written in Chalk..........................7,32
The Visitor...............................4,88
Cosmic Egg................................4,88
La Tierra está sorda......................4,88

Obtienen como mínimo un voto: Chickenfoot, The Incident, BlackIce, Sao Paulo, Sunrise in the Land of Milk and Honey, Fork in the Road, Black givesway to blue, Merrivweather post pavillon, No Nations, R&R Star30 años, Anno Domino high definitiion, 1.9.7.0, I love and you, No lineon the Horizon Strange Cousius from the weet, Animals in the dark,Cheat the allows, Black Clouds & Silver linings, Let´s changethe world with muisc, Wrath, Shout Live, The latest, Backspacer, Anomaly, The Bright Mississippi, Best of the beast,The energy never dies, Metal Nation..


Best New Band...%

Them Crooked Vultures..............14,63
Chickenfoot........................12,20
Zack Williman y The Reformations....9,76
The Dead Weathers...................4,88

Obtienen como mínimo un voto: Backdraft, The last Straw, John Doe and the Sadies, Jim Jones Revue, Five finger death punch, Jets Overhead, Burning Kingdom, Dead by sunrise, Airbone, Striker, Triptykon, Minapolaris, The Parlor mob, Vetusta Morla, Stone Axe, El petit de Cal Eric, Ooh la la, The Meteors, Alestorm, Burn Halo, W.E.T., The Horrors, Offtopic y The Dirty Guv'nahs.


Best Guitar.....%

Warren Haynes...............11,76
Joe Bonamassa................8,82
Luther Dickinson.............8,82
Joe Satriani.................5,88
Tommy Iommi..................5,88
Dereck Trucks................5,88
Jorge Salan..................5,88
Jack White...................5,88

Obtienen como mínimo un voto: Vinnie Moore, John Petrucci, Jerry Cantrell, Andrew Stockdale, Marck Tremonti, Alexi Laiho, Ricardo de Abiega, The Edge, David Rhodes, Willie Adler, Keith Nelson, Ace Frehley, Marc Ford y aunque no pertenezca un blogger ha emitido un voto para Hendrix.


Best Singer....%

Eddie Vedder...........12,12
Mike Farris.............9,09
Chris Robinson..........9,09
Sammy Hagar.............6,06

Obtienen como mínimo un voto: Robert Plant, Steven Wilson, Dio, Dan Averbach, Zack Williams, Andrew Stockdale, Brent Smith, Diane Schuur, Jorn Lande, Mafia Boy, Bono, Jello Biafra, Peter Gabriel, Corey Taylor, Josh Todd, Arnel Pineda, Brian Johnson, Fortu Sanchez, Cormac Neeson, James Heitfield y Mick Jagger.


Best Drummer...%

Chad Smith.......10,34
Phil Ruud........10,34
Matt Abts........10,34
Dave Grohl........6,90
Lars Ulrich.......6,90
Mike Portnoy......6,90

Obtienen como mínimo un voto: Chris Adler, Jean Paul Gaster, Vinnie Colaiuta, Dave McClain, Mike Terrana, Sean Kinney, Brann Dailor, Jonmi, Max Weimberg, Ged Lynch, Christoph Schneider, Gavin Harrison, Jack White y Fernando Sanchez.


Best Bass...%

John Paul Jones..........24,14
Robert Trujillo..........10,34
Jeff Ament................6,90

Obtienen como mínimo un voto: Jorgen Carlson, Steve Harris, Tal Wilkenferd, Chris (Antiflag), James Lorenzo, John Myung, J. Trucker, Chris Kosnik, Paul McCartney, Tony Levin, Tom Araya, Bily Sheelan, Tony Gamier, Pepe Bao, Gene Simmons, Rick Rosas y Horehound.


Best Live Event..%

AC/DC.................14,63
Azkena................12,20
Neil Young.............7,32
Bruce Springsteen......4,88
Rammstein..............4,88
Mike Farris............4,88
Dan Baird..............4,88

Obtienen como mínimo un voto: Gov't Mule, UFO, Metallica, Muse, Dave Matthews Band, Leonard Cohen, John Fogerty, Progressive Nation, The Jim Jones Revue, Jello Biafra y The Guantanamo School of Medicine, Josep Punti i Desobedientes, Faith no More, Ride for Dime, Obus, Glastonbury, The Chesterfield Kings, U2 360º, Keep it True XII y un blogger ha citado Woodstock 1969.


Worst Album...%

No Line on the Horizon.....27,78
Chinese Democracy..........11,11
Working on a Dream.........11,11

Obtienen como mínimo un voto: Agua pa la Tierra, Live & Loud, Endgame, Them Crooked Vultures, The Day of Greys, Viva la Vida, Scream, Paraíso Express, A Rite of Passage, Sin mirar atrás y Dead Weather.


Worst Band....%

U2..................27,27
Stratovarius........9,09
The Dead Weather....9,09
El Canto del Loco...9,09

Obtienen como mínimo un voto: Macaco, Black Eyed Peas, Guns and Roses, Bon Jovi, Coldplay, The Killers, Alejandro Sanz, Warcry y Dream Theater.


Best Song: Solo dos temas consiguen tener mas de un voto: Bible Black de Heaven Hell y Channel de Joe Henry.

Blogs participants

divendres, 25 de desembre del 2009

Collita 2009

Arriba final d'any i és el moment de recollir els fruits musicals que ens ha donat aquest 2009. I crec que ha estat una bona collita la d'aquest any, un gran final de dècada. Personalment, aquests són els 10 discs que més he disfrutat enguany. No vull dir que siguin els millors de l'any, ni molt menys. Aquestes llistes són molt personals. Cada un té el seu top 10 particular així com cada seguidor de futbol té la seva alineació preferida.

Evidentment, l'ordre amb el qual els he escrit pot variar, depèn del dia, de la setmana, de les escoltes... però el número 1 el tenc molt clar. Des de que el vaig escoltar per primer pic que vaig sabre que era un discasso, i només el triomfant retorn d'Alice In Chains m'ha fet dubtar sobre quin es el meu número 1 de l'any. Aquests darrers, sens dubte, han estat el gran descobriment de l'any. D'alguns d'aquests discs encara no n'he parlat per aquí, però des d'ara mateix vos aconsell que proveu un poc d'Avida Dollars, de lo millor del rock nacional, i tambè tasteu el Grey Britain, d'una banda que donara molt que parlar en el punk. Aquests són, idò, els meus fruits preferits de la collita 2009:


1. Sunrise in the Land Of Milk and Honey (Cracker)
2. Black gives way to Blue (Alice in Chains)
3. Backspacer (Pearl Jam)
4. Avida Dollars (The Unfinished Sympathy)
5. Wilco (Wilco)
6. Grey Britain (Gallows)
7. Heavenly Hell (L.A)
8. Payola (Berri Txarrak)
9. The End of Maiden Trip (The Sunday Drivers)
10. Cosmic Egg (Wolfmother)

Però, si fent un esforç, m'hagués de quedar només amb una cançó, amb un sol d'aquests deliciosos fruits, sens dubte em qued amb Homedrunk, de The Unfinished Sympathy.
-

dimecres, 23 de desembre del 2009

Per fi!!!!

Per fi!!! Ja ha acabat es quadrimestre! Un quadrimestre amb una feinada, i una setmana final duríssima. Per això darrerament he escrit tant poc, per pura falta de temps ! I just arribar a cameva, el volum a tope i a escoltar un poc de rock n roll! Això si que ho arregla tot. Aprofitant que no hi ha ningú a cameva he posat ben fort The Pretender, de Foo Fighters. No sé si ja he passat lo pitjor, ara toca estudiar a mort. Però s’ha acabat l’estrès, les entregues, presentacions, pràctiques... Aquestes festes esper poder escriure més. I pròximament, el bo i millor de 2009. Bones festes a tothom!

dimarts, 15 de desembre del 2009

S'haurà d'anar a Bilbao?


Després de fitxar a Pearl Jam com a caps de cartell, els organitzadors del BBK Live de Bilbao ja s’han encarregat d’anunciar que es tracta de la única actuació a Espanya. Buf… jo que feia mesos que somiava amb que anunciessin data per Barcelona… però no ha pogut ser! De fet quan ja van anunciar gira europea es van fondre totes les meves il·lusions. Així que només queda anar a Bilbao.. o a una altra ciutat europea, perquè no? Està clar que la millor manera de disfrutar d’un grup no és en un festival, on segurament tocaran poc temps. És per això que per veure a Pearl Jam per primera vegada vull anar a una sala. Ho tenc claríssim. Tenia pensat anar a Lisboa, però per lo vist també es tracta d’un festival així que la opció que ara veig més clara és anar a Berlín, molt ben connectada tant amb Barcelona com Palma. Però està clar que si el cartell del BBK acompanya, també m’hi animaré. Pearl Jam per partida doble?! Un somni fet realitat.

Si m’he de quedar amb una cançó de Backspacer, sens dubte Unthought Know

dijous, 10 de desembre del 2009

De llistes i llistats


Arriba el final d’any i qui més qui manco vol fer la seva llista de lo bo i millor de l’any. Top 5’s, Top 10’s… hi ha gent que no pot triar-ne tan pocs i fa Top 50’s. Però és que a més a més resulta que també és el final de la dècada, i per tant les llistes es multipliquen. Una dècada, per cert, difícil de catalogar, sense un estil o grup que l’hagi dominat. Com recordarem aquesta dècada? Difícil pregunta.

L’altre dia m’estava mirant el top 100 de la Mondo Sonoro. Realment és un top 50 internacional i un altre de nacional. El resultat era bastant previsible, amb un tufillo indie que no poden amagar: Arcade Fire, The Strokes, Radiohead, Franz Ferdinand.... Em va sorprendre el fet que de tota la llista només en tingués un de disc. Que he estat fent aquesta dècada? Supos que viure en els noranta, que m’atreuen més. Comparant la llista amb la de la Rolling Stone, moltes semblances, però aquesta darrera més rock.

Lo més interessant d’aquestes llistes és descobrir discos evidentment, i jo ja me n’he posat qualcuns de pendents com el Yankee Hotel Foxtrot de Wilco, el White Blood Cells de The White Stripes o l’XTRMNTR de Primal Scream.

A l’apartat nacional moltes més coses familiars, i una grata sorpresa al veure el Batiskafo Katiuskas d’Antònia Font o el debut de Manel.

Tranquils, que jo no em resistiré i també publicaré la meva llista de lo millor de l’any. I crec que em costarà perquè ha estat un any amb bastanta bona collita!

dissabte, 5 de desembre del 2009

Cracker - Sunrise In The Land Of Milk And Honey (2009)


L’altre dia se’m va il·luminar un gran somriure a la cara en veure anunciat al bloc del gran SanFreeBird que Cracker ens visiten per gener! Gran noticia que em va alegrar el dia. Cracker son la gran banda amagada de rock americà.

Sunrise in the Land of Milk And Honey és el seu darrer disc, publicat enguany. I quin disc, senyors! Un dels millors de l’any sens dubte. Va ser la meva banda sonora personal d’aquest estiu. Per aquest disc es deixaren de floritures country per fer un gran disc de rock. En David Lowery (veu) i en Johnny Hickman (guitarra) son de les millors parelles compositores de l’actualitat. I es que en aquest disc hi ha de tot. Dolces balades (Turn On, Tune In, Drop Out With Me), ràpides cançons punk (Hand Me My Inhaler) o aquests temes country que tant be saben fer ells (Friends). No hi ha cançó sobrera en aquest disc, que per cert comença de manera increïble, amb un curiós single anomenat Yalla Yalla (Let’s Go), un homenatge als soldats americans que estan a la guerra de Irak, i seguit de potser la millor cançó del disc (Show Me How This Thing Works). També destaquen I Could Be Wrong, I Could Be Right, Hey Bret (You Know What Time Is It) o la darrera, Sunrise In The Land Of Milk And Honey. A aquestes altures (aquest és el novè disc de la seva carrera) potser no sorprendran a ningú, però segur que no defraudaran.