dimecres, 3 de febrer del 2010

Eddie Vedder - Into The Wild (2007)


Aquesta és la història d’en Christopher J. McCandless.

En Chris era un jove de 22 anys, gran atleta i estudiant, amb un futur prometedor. Però ho va deixar tot enrere a la recerca d’aventures. Recent llicenciat de ciències polítiques, barallat amb sons pares i fart de viure en aquesta societat malalta, va donar tots els seus doblers a una ONG i va partir, sense dir res a ningú, a realitzar un viatge a la recerca d’ell mateix.

Amb la idea final de anar a Alaska, va anar divagant per l’oest dels Estats Units coneixent gent i tenint grans experiències, fent-se dir Alexander Supertramp. El final del viatge, i el seu gran desig, era viure sol a Alaska, en la natura extrema, lluny de la civilització. Tristament, la història no té final feliç, ja que als 4 mesos d’estar a Alaska, sol i aïllat, moria desnutrit. Qualcuns diran que estava loco o que enlloc de intentar canviar el món, en va fugir. Per altres, entre els que m’incluesc és tot un símbol. El que es segur es que es va atrevir a fer una cosa que a molts ens agradaria fer, però pocs s’hi atreveixen: rompre les cadenes que ens lliguen a aquesta societat capitalista i ser, realment, lliures.

Aquesta història, que posa els pels de punta, va inspirar en Jon Krakauer per fer-ne un llibre el 1997. Anys més tard, en Sean Penn en faria una pel·lícula. La pel·lícula explica el seu viatge cap a Alaska, i està molt ben feta. Només pels paisatges espectaculars que hi surten i la història en si, ja val la pena. Però a més d’això, hi ha la excepcional música. En Sean Penn li va demanar al seu amic Eddie Vedder que en fes la banda sonora. I el resultat és el primer disc en solitari del cantant de Pearl Jam. Gravat per ell tot sol (ell va tocar tots els instruments), es tracta d’un disc de folk amb grans cançons que t’arriben a l’ànima. Les cançons tenen una instrumentació molt bàsica, qualcunes només s’acompanyen de guitarra i mandolina, però són d’una gran bellesa. Són cançons que posteriorment han influït en el darrer disc de Pearl Jam, en temes com Just Breathe o The End.

Tot i que potser els millors temes (Hard Sun i Society) no són escrits per ell, la resta no baixen el gran nivell com Rise, Long Nights, Guaranteed o No Ceiling. Són cançons que escoltant-les, fan ganes de agafar la motxilla i escapar-se cap a la natura. Com va fer en Christopher.

Hard Sun parla sobre la naturalesa, i lo dura que és la vida. Però si apreciam i estimam la natura, tot serà més fàcil. Es ideal per escoltar mentre imaginam que pujam una muntanya en plena naturalesa. Society és una crítica a la societat consumista en la que vivim, que sempre vol més, i de la qual el protagonista no en vol formar part. Finalment, a Guaranteed, explica que ell no vol deixar que la moderna tecnologia el mantingui empresonat en la societat. Ell sap que pot ser lliure i feliç, sense tenir que acceptar ni lleis ni restriccions, amb una vida més senzilla. Es una cançó de gran bellesa amb només la guitarra i la veu de n’Eddie Vedder que reflecteix a la perfecció com era en Christopher McCandless.


“Leave it to me as I find a way to be
Consider me a satelite for ever orbiting
I Knew all the rules but the rules did not know me
Guaranteed...”



INTO THE WILD – TRAILER





HARD SUN





SOCIETY





GUARANTEED



5 comentaris:

  1. Interessant. Té que estar bé, tant la peli com el disc. M'ho apunte.

    Salutacions!

    ResponElimina
  2. Gran pel·lícula, sí senyor, i gran disc. A mi em va commoure molt profundament i l'eco encara retorna quan escolto el gran disc d'en Vedder. Quanta raó tens quan destaques la influència de la banda sonora en algunes cançons de Backspacer. I tot i que m'agrada molt Just Breathe, no puc dir el mateix de The End, la cursilada més gran que han gravat mai els de Seattle.

    ResponElimina
  3. Certament Simu, així com Just Breathe és molt bona, The End deixa molt descol·locat, sobretot amb el seu abrubte final.

    Juanvi, no t'arrepentiràs de veure la pel·lícula!

    ResponElimina
  4. Aquesta pel·lícula m'ha deixat glaçada!!I les seves cançons realment arriben a l'ànima!Per jo les millors: Society and No Ceiling!

    ResponElimina