dilluns, 15 d’agost del 2016

Sopa de Cabra, Porreres, 12 d'agost


Hi ha hagut una bona onada de retorns de grups de rock els darrers anys, i sempre es diu que només tornen pels doblers. No seré jo qui ho negui, però està clar que si també ho fan perquè en tenen ganes això s'acaba notant dalt de l'escenari. I es nota que els Sopa en tenien ganes, perquè eren els que estaven més contents de tot Porreres. 

Tal i com van prometre el gener passat a l'Auditorium de Palma, quan va presentar Cercles, van oferir un concert elèctric ple de rock n roll i dels seus himnes dels anys 90. Al crit de bona nit malparits, començaren amb Si Et Va Bé, tal i com feien durant la seva gira de despedida de l'any 2001. I van començar a encadenar lo bo i millor del seu repertori, on de Cercles només en van caure 5 cançons. L'alegria de la banda i del públic era total, i era igual si en Gerard Quintana s'embullava amb la lletra de Bloquejats, això era el de menys. Pell de gallina quan sonaven No vull canviar de pell o mesclaven No Tinguis Pressa amb Sota una Estrella. Van demostrar tenir un gran directe i que la veterania és un grau. Les cançons de Cercles van sonar molt bé en directe, especialment Sempre Aprop. Pels fans de tota la vida ens van obsequiar amb la sorpresa de Tornaré a ser Lliure, versió d'en Bob Dylan del disc Al·lucinosi. I quan finalment acabaren els bisos amb El Boig de la Ciutat, Podré tornar Enrera, Mai Trobaràs i l'Empordà, l'al·legria col·lectiva ja fou màxima.

Nits com aquesta justifiquen el seu retorn als escenaris. Tornau quan volgueu a Mallorca Sopa, estareu sempre convidats!

dilluns, 9 de maig del 2016

L.A., Castell de Bellver, 8 de maig


Una actuació en majúscules és la que es varen marcar en Lluís Albert i els seus, ahir al pati del Castell de Bellver. Un lloc únic on van acabar la seva gira Ocean Tour, que en el seu darrer tram ha estat en format semi-acústic. No havia anat mai a un concert al nostre preciós castell circular, i la veritat no m'esperava un so tan espectacular i tan net, ni un joc de llums tan màgic com el que ens van oferir els mallorquins.

L.A. fa temps que juguen una altra lliga, girant per Amèrica i tocant en nombrosos festivals, però queda clar que els hi agrada tocar a caseva i l'escenari d'ahir me sembla de veres insuperable. En format trio, van defensar el seu darrer disc, començant amb Living by the Ocean, cercant en totes les cançons una sonoritat diferent al disc, que va fer el concert encara més original. Batería, guitarres i piano van bastar per presentar les cançons en un format més desvestit i lent que mos van captivar.

Amb en Lluís Albert tot sol amb la guitarra, també va caure la versió de Ryan Adams Let it Ride, tot recordant els seus inicis tocant versions en el tristament desaparegut bar Bluesville. També va demostrar la seva condició de ex-bateria, cantant des de les baquetes Love Comes Around i després d'una increïble Older, van arribar els bisos tancant el concert amb Outsider.

En fi, concert brutal tant per la música com el lloc. Si no heu presenciat mai un concert al Castell de Bellver, no dubteu ni un segon en anar-hi. I si encara no heu escoltat el pop lluminós de L.A., ja esteis tardant en provar un dels millors grups de la nostra illa!

diumenge, 31 de gener del 2016

Sopa de Cabra, Auditorium, 29 de gener


L'entrada era careta, i el seu darrer disc, Cercles, no em convenç. Tot i així va valer la pena anar a un Auditorium ple a vessar per veure que els Sopa han tornat, aquesta vegada per quedar-se i que en directe estan en plena forma. Un concertasso de més de dues hores on ho van donar tot i varem poder disfrutar de la qualitat de so espectacular que té l'auditori de la nostra ciutat. 

Van començar amb Dolços Plans i Sense Treva, i així van anar caiguent les 10 cançons del seu darrer treball, senyal que venien a defensar-lo a tota costa. Després d'escoltar-les en directe, segueixen sense estimular-me, però reconec que algunes com Sense treva, Eix de rotació o Cercles van sonar molt bé. Però també hi hagué lloc pels grans clàssics, que començaren amb Si et quedes amb mi, Tot queda igual i Hores Bruixes. Aquests temes si van fer aixecar el públic de les cadires per cantar i vibrar amb cada tema dels antics, un públic entregat que va fer emocionar la banda més d'una vegada. Una banda que en directe están espectaculars, amb un Gerard Quintana que sembla que ha fet un pacte amb el diable, rejovenit i hiperactiu al més pur estil Mick Jagger, i sempre amb les paraules precises per fer emocionar el públic entre cançó i cançó.

I quan per al final cauen seguits himnes com Camins, El far del Sud, El boig de la ciutat, Podré tornar enrera, una Mai trobaràs acústica amb en Gerard i en Josep Thió tots sols, i l'Empordà; només et pots deixar endur per l'espiral d'emoció i alegria que es va viure a l'Auditorium, on public i banda van arribar a ser un de sol.

Dia 12 d'agost tornen, a Porreres, amb la promesa de fer un concert rockanroller. Allà estarem!