dimarts, 19 de juny de 2018

Concert per la llibertat d'expressió, Palma Arena, 17 de juny


Èxit absolut l'aconseguit aquest cap de setmana per l'Associació de Creadors i Artistes per la Llibertat Artística (ACALLAR), que aconseguiren omplir amb 8.000 persones el Palma Arena en una marató musical de més de 12 hores de música, que esdevingué un clam per la llibertat d'expressió i contra la repressió, que afecta entre altres al raper mallorquí Valtònyc.

Tot i que realment, la cosa se'ls hi envà anar de les mans als organitzadors, ja que el festival s'acabà allargant a tot el cap de setmana. Així, divendres al teatre del Mar, vam poder fer un tast de poesia, monòlegs, humor, teatre, gloses i música, de la mà d'artistes com en Miquel Àngel Llonovoy, en Toni Albà, en Willy Toledo, en Mateu 'Xurí' o en Biel Mesquida. Amb l'actuació final d'en Gerard Quintana, que ens regalà una versió de Flors de Baladre de UC i també Seguirem somiant, de Sopa de Cabra.

Dissabte, van actuar a Sa Possessió un bon grapat de músics mallorquins. Però el plat fort del cap de setmana, era diumenge, amb un cartell de luxe de més de 40 grups on cada grup va actuar durant 20 minuts. Un format de concert que va ser molt àgil, i que em va agradar molt, ja que la majoria de grups tocaven els seus millors temes, i això et permet descobrir moltíssims grups en una sola jornada.

Arribarem a mitjan horabaixa, just a temps per sentir les paraules d'en Valtonyc gravades en un video. A continuació, actuà en Pablo Hasel, raper lleidatà que també s'enfronta a una pena de presó per les seves lletres. L'acte comptà amb nombrosos artistes del hip-hop com els mallorquins La Puta Opepé o les madrilenyes Ira. A continuació actuaren els amfitrions La Gran Orquesta Republicana, impulsors del concert, que descarregaren sense treva el seu ska, amb el Miedo Global, Dime que hice ayer, Te Quiero o Vida de Colores. També actuaren els antics components de Def con Dos, Dos Tenores, amb La Culpa de todo la tiene Yoko Ono, entre d'altres. També es sentí molt d'euskera durant el concerts, ja que actuaren nombrosos grups bascs com els biscains Gatibu. A mesura que arribava la nit, van aperèixer en escena els grups més esperats del concert, com els madrilenys Boikot o Soziedad Alkoholica, que amb temes com Piedra contra tijera feren tremolar el Palma Arena. El raper Kase.O i n'Albert Pla també van posar el seu granet d'arena, just abans del que segurament era el moment més esperat de la nit: el retorn d'Antònia Font quasi 4 anys després.

I la veritat es que els hi va sortir una actuació rodona. Tenir el públic entregat també va ajudar, però es que per a molts, l'emoció i l'alegria va ser total en tornar a sentir temes com Mecanismes, Alegria, Robot, Wa Yeah i una espectacular Astronauta Rimador per acabar. Pels de punta. Els enyoram molt, sí senyor. Quan van acabar ja era quasi mitja nit, i el pavelló es començà a buidar, però servidor va quedar a veure com Berri Txarrak oferia una actuació potent, mesclant els seus èxits de sempre, com Zertarako Amestu, Denak Ez Du Balio o Ikasten, amb temes recents com Infrasoinuak; com els sevillans Reincidentes animaven al públic amb temes com Vicio; i com els navarresos Lendakaris Muertos donaven tralla amb Fuimos Ikastoleros, El último Txakurra, ETA deja alguna discoteca i Oso Panda.

L'únic però que li podem posar al concert, es que el so del Palma Arena no va ser gaire bo, però per a la resta li posam un 10 a l'organització, sobretot tenint en compte que es tractava d'un concert autogestionat pels els propis músics. Enhorabona i a seguir!

dijous, 7 de juny de 2018

Primavera Sound 2018


Tenia ganes de viure el Primavera Sound per dedins, sens dubte un festival de primera divisió dins l'Estat, amb una assistència massiva (de fet, aquest any han fet rècord d'assistència), una oferta de grups que no te l'acabes, i certa fama de festival de culte, que es confirma una vegada ets allà i veus la vestimenta de la gent i t'adones que la majoria d'assistents i de grups ja son veterans del festival. I per què negar-ho, amb especials ganes de veure per primera vegada els Arctic Monkeys.

Dijous vam rompre el gel amb The War on Drugs, una de les descobertes més agradables del cap de setmana. I es que el seu rock americà i temes com Pain o Holding On van entrar beníssim. Seguidament, vam veure començar l'actuació de la islandesa Björk, i s'ha de reconèixer que munta un bon espectacle que va més enllà de la música. Després, a l'escenari Ray-Ban, vam veure com els més joves gaudien amb el trap de C. Tangana al ritme de Mala Mujer. A mitjanit va arribar l'hora del cap de cartell del dia, Nick Cave & The Bad Seeds, en un concert on l'escenari va acabar ple amb uns 30 afortunats seguidors que van poder pujar a cantar les darreres cançons amb el seu idol. La nit als escenaris principals la van tancar els escocesos Chvrches, fent ballar al públic amb el seu electropop, la dolça veu de la seva cantant i temes com Gun o The Mother we Share.

Divendres vam arribar mentre començava The National a l'escenari Mango, on gaudirem de temes com I need my Girl o The day I die. A continuació estava prevista l'actuació del grup de trap americà Migos, però malauradament caigueren del cartell i els substituiren Los Planetas, que en realitat havien de fer una actuació sorpresa en una altre escenari i que compliren a la perfecció a l'escenari Seat. Seguidament actuaven les germanes americanes Haim, que ja son veteranes del festival però aquesta vegada venien com un dels cap de cartell, i que van convèncer amb el seu pop rock i cançons com The Wire.

Dissabte era segurament el dia que més esperàvem, i no deviem ser els únics ja que es notava que hi havia més gent. I el motiu principal era poder veure els Arctic Monkeys. Però abans d'ells ens vam entretenir d'allò més bé tant amb l'electropop de la sueca Lykke Li com amb el de la joveníssima novazelandesa Lorde, la qual ja vam veure per pantalla tot guardant lloc per veure d'aprop els de Sheffield. Uns Arctic Mokeys, que arrancaren com era d'esperar amb Four out of Five, single del seu darrer disc. Un disc que ha estat bastant polèmic i sens dubte és el més calmat de la seva discografia, però la veritat es que tampoc abusaren d'ell, feren un setlist ple de grans èxits on les cançons intercalades del darrer disc no desentonaren. Començaren amb molta força, enllaçant Brianstorm i I bet you look good on the Dancefloor. També caigueren molts de temes del disc AM, tancant abans dels bisos amb Do I wanna know? i acabant el concert definitivament amb de The View From the Afternoon i R U Mine? El concert s'ens va fer curt, però sens dubte va valer la pena. Per acabar la festa, i després d'agafar forces, despedirem el festival al ritme de Mujeres i el seu garage rock, que es notava que jugaven a casa i van reunir una bona munió de gent per cantar i ballar al compàs de temes com Aquellos ojos.

En definitiva, el Primavera Sound ha esta una gran experiència. Així que segurament tornarem a creuar els camins!