diumenge, 9 de juny de 2019

Sau30, Inca, 8 de juny


Quan en Pep Sala va anunciar una gira de Sau per a celebrar el 30é aniversari del naixement del grup, la idea inicial era fer una gira d'un any que acabés el passat 1 de març al teatre del Liceu de Barcelona. Tot d'una vaig pensar que segurament la gira seria un èxit i que no els bastaria un sol any. I efectivament han acabat allargant la gira i per sort, han pogut fer un forat per a venir a Mallorca. I ahir vam poder gaudir de veure en directe un grup que mai m'hagués imaginat que arribaria a poder veure.

Està clar que sense en Carles Sabater no és el mateix, i ells mateixos són els primers que deixaren clar que no són Sau, sino Sau30. Però la veritat és que el concert va ser molt millor de lo que m'esperava. En Jonathan Argüelles, que els acompanya a la veu durant aquesta gira, va complir el seu paper a la perfecció, demostrant que és un gran cantant i sense voler ocupar el lloc d'en Carles  en cap moment. A més, musicalment, la banda va sonar impecable. I per acabar, en Pep Sala s'ho va passar beníssim, fent de mestre de cerimònies, posant veu a moltes cançons i aportant un toc d'humor per a ficar-se el públic a la butxaca.

Les primeres notes de Res semblant a res ja van posar la pell de gallina a servidor. Seguiren amb un altre tema del Set, Tornar a començar, i Màgic Whisky. Del Junts de nou per primer cop, caigueren No voliem fer-nos grans i Cap on Vas?. Amb una emocionant Ningú no ens mourà d'aquí en Pep Sala demostrà la gran veu que té, i poc a poc posaren la mirada en els seus treballs més antics, regalant al públic una gran No he nascut per militar. Una 11 de setembre amb aires country donà pas a Corre Corre't corre, Tu encens el meu foc, La cançó de la noia de l'altre cantó del Bar i Percentantges. La cosa es va animar encara més amb l'elèctrica M'en Torno a Sau, sobretot quan la van ajuntar amb el Tren de Mitjanit. Envia'm un Àngel va posar la pausa necessària per a arribar als bisos amb unes grans Si un dia he de tornar, i les fusionades Foc al Cos i És inútil continuar.

I es que sempre van ser uns genis en això de ajuntar cançons. Però estava clar que almenys en faltava una per a acabar. I efectivament, tornaren a l'escenari per a iniciar a base d'alenades una Boig per tu, on deixaren la veu en mans del públic durant els primers versos. Per sort encara va quedar temps per una altra, i així acabar amb Jo ho espero tot de tu / Només ho faig per tu. Va ser concertasso, molt emocional. L'enhorabona a nen Pep Sala i tota la resta de músics per la gran idea de fer aquesta gira. Fins sempre Sau!