diumenge, 21 de març del 2010

Zach Williams & The Reformation, Rocksound, 20 de març


Hi ha dies que te despertes amb mono de concerts. Amb mono de concerts i amb ressaca més concretament. Fa estona que no vas a un concert, aquells pels quals ja tens entrada queden encara enfora, i, a damunt, un amic teu te comenta que enguany ja ha anat a més del doble de concerts que tu. Massa factors. Això no pot ser.

Mires atiza.com a veure que fan de bo per Barcelona i trobes que toca un tal Zach Williams & The Reformation a Rocksound. T'informes un poc, crònica del concert de Gijón de na Paulamule, crítica del disc d'en Rockland, i escoltes un poc el myspace. Sona bé. Hi vas.

I te trobes a un grup de barbuts, amb cabell llarg, que toquen southern rock del bo, amb un cantant, en Zach, que té una gran veu que sona un poc soul. Cançons elaborades, plenes de solos i acompanyades de tant en tant per una harmònica. Quasi dues hores de concert on les millors cançons per jo foren Can You Feel Mee, Angel With A Broken Wing, Two More Days o Without You, amb la qual van acabar. Van avançar qualcunes cançons noves i també varen intercalar un parell de versions, supos que del gènere, peró que no vaig conèixer ja que no estic gaire ficat en l'estil. Si que vaig conèixer la corejada Remedy, de The Black Crowes, amb un duel de solos dels dos guitarristes èpic. Bon grup si senyor.

I això és el que passa un dia que t'aixeques amb mono de concerts (i amb ressaca).

dijous, 18 de març del 2010

Bad Religion: 30 anys de punk


Bad Religion compleixen 30 anys, i en més forma que mai. Una carrera amb alts i baixos (com totes), però sens dubte ara estan en un moment alt. Després de publicar discos a finals de segle que no estaven a la altura, amb la tornada a la banda de Mr. Brett, hen resorgit amb tres treballs espectaculars. El darrer, News Maps of Hell, va ser un discasso. I per celebrar-ho, res millor que fer un nou disc. Serà el seu 15é treball, i el començaran a gravar aquesta primavera.


Però tal és la seva activitat, que aprofitant els concerts que estan realitzant a diverses ciutats de California per celebrar el seu aniversari, gravaran un disc en directe. A més dels seus clàssics, contendrà un avanç de cançons del seu nou disc. Registrant-vos a la seva pàgina web, el podreu baixar gratuitament. Un petit detall, tot i que tot d'una estirà disponible per baixar a qualsevol pàgina.


Veure a Bad Religion és veure una història viva del Punk. Jo encara no he tengut la sort. Acaben de confirmar que tocaran a l'Azkena Rock el mateix dia que Bob Dylan. Esperam més dates.


Llarga vida a Bad Religion! Llarga vida al Punk!!


diumenge, 14 de març del 2010

Pearl Jam: Saturday Night Live

Siiii !!!! Ja tenc l'entrada per Bilbao. Pearl Jam i Alice in Chains! I acompanyats de bons grups com Paul Weller, Gogol Bordello, Dropkick Murphys,.... Grans grups que dels quals anirem parlant aquests mesos per anar encalentint motors. De moment només vaig a aquest dia. El dia anterior, massa metaler per jo, i el dissabte pot caure, però crec que encara es guarden grups per aquest dia.

Precisament, ahir a la nit els meus estimats Pearl Jam van actuar al Saturday Night Live, tocant Unthought Known i Just Breathe. M'ha cridat l'atenció ja que durant els 90, els de Seattle van fer grans actuacions en aquest programa, primer donant-se a conèixer el 92 tocant Porch i Alive, i ja com a grans estrelles, el 94, tocant Rearviewmirror,Daughter, i avançant una cançó del que seria el següent disc, Vitalogy, Not For You. Actuacions èpiques!

-

-

dimarts, 9 de març del 2010

Nothink - Spotlights (2007)


Fa pocs dies que m’he comprat un iPod. Me resistia molt a caure a les mans d’Apple, però al final m’he rendit. I quina passada! Es com una jugueta! Mai havia pensat que tanta música cabés dins la butxaca. Un amic meu feia temps que em deia que com poda viure sense això. La veritat es que ho necessitava, sobretot per embellir el rutinari camí cameva-universitat. Durant la caminada sempre solien sonar cançons dins el meu cap, xiulant-les i, de vegades, cantant-les i tot. I darrerament, sempre en venia al cap aquest disc.

Nothink són un grup madrileny i, sens dubte, es tracta d’una de les millors bandes a nivell nacional. La seva música beu bàsicament del rock alternatiu dels 90, ja que s’acosten moltes vegades al grunge. També vos poden venir al cap bandes com Foo Fighters o Queens of The Stone Age. Però tot i ser un trio, la seva música està bastant elaborada i el seu cantant té una gran veu. Aquest va ser el seu segon disc, la continuació d’aquell brillant debut, Bipolar Age, que va sorprendre a tothom el 2005, amb cançons directes com Mr. Smile o Starting Days With Right Foot.

Per al segon disc van decidir apujar-se el llistó. No es van conformar en fer senzillament 12 noves cançons, havien de fer qualque cosa més. I van decidir explicar una història. Una història de revolució que ve a ser més o menys la següent:
Welcome To Hill Valley:
"That's the story of a man who had to meet the death to find himself"

Un home es desperta davant el Consell de Les Llums, on l’acusen d’haver duit una vida que deixa molt que desitjar (Polaroids). “Hey, I’m being the prototype of what.. You’ll blame someday. I’m not a friend. This is my past, exactly what I did”. I li ofereixen la oportunitat d’arreglar-ho. Així es desperta en un hospital, on li comuniquen que acaba de despertar d’un coma i que li queda poc temps de vida. Se’n dona compte de la vida que duia (Enemy’s Meeting-Point) “How wrong I was... I vas so far away from the idea of what life really is...”. En un món gris i corrupte, es ficará en un moviment revolucionari amb la finalitat de assassinar el Primer Ministre (Kill!Kill!!Genocide). El caos s’apodera de la ciutat i la suposada revolució no duu més que violència (Unite&Restart) cosa que fa que el protagonista pensi que no hi ha motius per lluitar (Reading Between Lines). El disc s’acaba amb una cançó acústica preciosa (Silver Bridges To Heaven). Tot això es segueix molt millor amb el llibret gràcies a les il·lustracions i a les dates incloses.

Digauli disc conceptual, opera-rock o com volgueu. Però això senyors és un discasso. Històries apart, el disc val molt la pena, no hi ha cançons sobreres. Molt més madur que el primer, és com si de cop s’haguessin fet majors. Al disc hi ha de tot, cançons ràpides i enganxoses com Kill!Kill!!Genocide (que va ser el primer single) o Polaroids. Però sobretot destaquen les més lentes i elaborades com Enemy’s Meeting-Point (temasso) o Crows of Tragedy St. D’altres combinen pura energia amb trossos més pausats com Unite&Restart. Tot això acompanyat per la Orquesta Filarmònica de Kiev, que embelleix les cançons i lis dóna un to més èpic. Creis-me, aquest disc no té desperdici. A més, està editat per la independent Aloud Music, que penja el seus discos perquè es puguin descarregar a la seva pàgina web.

Dia 7 de juny està previst que surti el tercer disc de Nothink. Es titularà Hidden State. I dia 5 estaran tocant a Ciutat. No vos els podeu perdre!

Kill!Kill!!Genocide




Enemy’s Meeting-Point


dimecres, 3 de març del 2010

Alice in Chains a Bilbao?


S'han alineat els planetes! Pareix que tendrem grunge day a Bilbao. A falta de confirmació a la pàgina web del festival, a la d'Alice in Chains han deixat caure que dia 9 de juliol estaràn a Bilbao. És a dir, el mateix dia que Pearl Jam. Jo que dubtava d'anar a Bilbao... ja no hi ha dubtes. Només faltaria que s'hi sumessin Soundgarden, però això ja seria massa demanar.

De fet, els de Seattle es marcaran un doblet ja que també estarán al Sonisphere (que canvia d'ubicació i s'envà a Getafe), doblet que també faran altres grups com Rammstein, Slayer, Bullet for my Valentine o Coheed and Caimbra. És una pena que dos festivalassos com aquests coincideixin en dates, però haguent Pearl Jam per enmig, la meva elecció és clara. A més, ambdos festivals encara han de confirmar bandes...