Berri Txarrak, Es Gremi, 4 de maig

Berri Txarrak en euskera significa "males notícies". I son males noticies que un grup com el navarrès se separi. Per sort, la seva gira de despedida va aturar-se a Mallorca i així vam poder disfrutar d'un dels millor directes de l'escena nacional.

Sense artificis, sense decorat. Només intensitat i tres músics que ho donen tot a cada nota. Començaren amb Gelaneuria, i van anar enllaçant cançons una darrera l'altra com si no volguessin perdre ni un minut. Així caigueren Iparra gadlu: Hegora joan, Hil nintzen eguna i Infrasoinuak, que donà pas a les primeres paraules de la nit en català d'en Gorka. Un concert molt centrat en el seu darrer disc, però amb moltes referències al passat, sobretot a Jaio.Musika.Hill i a Libre. Amb Oreka arribà una de les sorpreses de la nit, quan es marcaren un tag amb Toro, del Columpio Asesino, que quedà de puta mare. I es que els navarresos sempre han estat molt de les versions, i també ens regalaren un homenatge a Daft Punk amb Around the World i Da Funk, per a continuació rematar-mos amb Denak ez du Balio. I per als bisos caigueren una Maravillas amb en Gorka tot sol amb la guitarra, el single del seu darrer disc Katedral Bat, un Sols el Poble salva el Poble dedicat a nen Valtonyc i acabaren amb una Oihu que tornà literalment loca a la sala d'Es Gremi. Vos trobarem a faltar Berri Txarrak!

Concert per la llibertat d'expressió, Palma Arena, 17 de juny

Èxit absolut l'aconseguit aquest cap de setmana per l'Associació de Creadors i Artistes per la Llibertat Artística (ACALLAR), que aconseguiren omplir amb 8.000 persones el Palma Arena en una marató musical de més de 12 hores de música, que esdevingué un clam per la llibertat d'expressió i contra la repressió, que afecta entre altres al raper mallorquí Valtònyc.

Tot i que realment, la cosa se'ls hi envà anar de les mans als organitzadors, ja que el festival s'acabà allargant a tot el cap de setmana. Així, divendres al teatre del Mar, vam poder fer un tast de poesia, monòlegs, humor, teatre, gloses i música, de la mà d'artistes com en Miquel Àngel Llonovoy, en Toni Albà, en Willy Toledo, en Mateu 'Xurí' o en Biel Mesquida. Amb l'actuació final d'en Gerard Quintana, que ens regalà una versió de Flors de Baladre de UC i també Seguirem somiant, de Sopa de Cabra.

Dissabte, van actuar a Sa Possessió un bon grapat de músics mallorquins. Però el plat fort del cap de setmana, era diumenge, amb un cartell de luxe de més de 40 grups on cada grup va actuar durant 20 minuts. Un format de concert que va ser molt àgil, i que em va agradar molt, ja que la majoria de grups tocaven els seus millors temes, i això et permet descobrir moltíssims grups en una sola jornada.

Arribarem a mitjan horabaixa, just a temps per sentir les paraules d'en Valtonyc gravades en un video. A continuació, actuà en Pablo Hasel, raper lleidatà que també s'enfronta a una pena de presó per les seves lletres. L'acte comptà amb nombrosos artistes del hip-hop com els mallorquins La Puta Opepé o les madrilenyes Ira. A continuació actuaren els amfitrions La Gran Orquesta Republicana, impulsors del concert, que descarregaren sense treva el seu ska, amb el Miedo Global, Dime que hice ayer, Te Quiero o Vida de Colores. També actuaren els antics components de Def con Dos, Dos Tenores, amb La Culpa de todo la tiene Yoko Ono, entre d'altres. També es sentí molt d'euskera durant el concerts, ja que actuaren nombrosos grups bascs com els biscains Gatibu. A mesura que arribava la nit, van aperèixer en escena els grups més esperats del concert, com els madrilenys Boikot o Soziedad Alkoholica, que amb temes com Piedra contra tijera feren tremolar el Palma Arena. El raper Kase.O i n'Albert Pla també van posar el seu granet d'arena, just abans del que segurament era el moment més esperat de la nit: el retorn d'Antònia Font quasi 4 anys després.

I la veritat es que els hi va sortir una actuació rodona. Tenir el públic entregat també va ajudar, però es que per a molts, l'emoció i l'alegria va ser total en tornar a sentir temes com Mecanismes, Alegria, Robot, Wa Yeah i una espectacular Astronauta Rimador per acabar. Pels de punta. Els enyoram molt, sí senyor. Quan van acabar ja era quasi mitja nit, i el pavelló es començà a buidar, però servidor va quedar a veure com Berri Txarrak oferia una actuació potent, mesclant els seus èxits de sempre, com Zertarako Amestu, Denak Ez Du Balio o Ikasten, amb temes recents com Infrasoinuak; com els sevillans Reincidentes animaven al públic amb temes com Vicio; i com els navarresos Lendakaris Muertos donaven tralla amb Fuimos Ikastoleros, El último Txakurra, ETA deja alguna discoteca i Oso Panda.

L'únic però que li podem posar al concert, es que el so del Palma Arena no va ser gaire bo, però per a la resta li posam un 10 a l'organització, sobretot tenint en compte que es tractava d'un concert autogestionat pels els propis músics. Enhorabona i a seguir!

Berri Txarrak, sala Apolo, 14 de maig

Res millor per acabar una setmana estressant que un bon concert. Pujava jo les escales de la Sala Apolo i sentia: Visca Cuba, Visca Fidel Castro i visca el Che Guevara!!! Mmm que? M’ho havia d’esperar només pel seu símbol de la falç comunista: un grup polític. Eina: el grup que va néixer de les cendres d’Inadaptats. Proclames socialistes i independentistes amb música punk.

Poc a poc es va anar omplint la sala per al plat fort. M’havien comentat que la darrera visita de Berri Txarrak a l’Apolo no havia estat gran cosa. Que lis havia fallat el so. Idò ahir tot el contrari. Amb un so potent i contundent desencadenaren una autèntica tempesta a la sala. Començaren amb Etorkizuneko Aurrekari Guztiak i seguiren amb Folklore, dues cançons del seu darrer disc Payola. Del darrer disc les tocaren casi totes, mentre les intercalaven amb temes de Jaio.Musika.Hil. Un dels primers himnes que sonaren va ser precisament la cançó que dona nom al seu penúltim disc. Així caigueren Kezkak, Isiltzen Banaiz, Hasi Eta Bakatu, Breyten, Payola... Els focus semblaven llamps, la música tronava, i el terra de la sala vibrava. Tot seguit una linia de baix posava un poc de fre: una corejada Oreka. També tocaren algunes cançons de Libre© o més antigues i tot com Ikasten. Després de Jainko Ateoa i les inseparables Zertarako Amestu/Berba Eta Irudia, una brutal Denak Ez Du Balio. Aquesta és el seu temasso. Esper veure qualque vegada aquesta cançó cantada amb en Tim McIlrath. Ahir la seva part la cantarem el públic.

Amb aquesta s’en van anar. 1 hora? Impossible. La sala volia més. No n’hi ha prou, no n’hi ha prou!! No funcionava. Inevitablement es començaren a cantar himnes del Barça. I això si que va funcionar. Van sortir de nou duent en Gorka una camiseta del Barça. Deliri a la sala. I varen tocar Dortoken Mendean i Achtung!!. S’acostava al final i arribaren les covers. La ja fixa en el seu setlist Sols El Poble Salva El Poble de KOP, i la que ja es comentava de Kyuss Green Machine. Ja faltava poc. Vaig repassar mentalment... no faltava cap temasso no? Estava equivocat. Per acabar, un autèntic himne Maravillas. Havia d’acabar així, amb tota la sala cantant Nafarrooaaaaaaa!!!!

Laster arte, Berri Txarrak!

Collita 2009

Arriba final d'any i és el moment de recollir els fruits musicals que ens ha donat aquest 2009. I crec que ha estat una bona collita la d'aquest any, un gran final de dècada. Personalment, aquests són els 10 discs que més he disfrutat enguany. No vull dir que siguin els millors de l'any, ni molt menys. Aquestes llistes són molt personals. Cada un té el seu top 10 particular així com cada seguidor de futbol té la seva alineació preferida.

Evidentment, l'ordre amb el qual els he escrit pot variar, depèn del dia, de la setmana, de les escoltes... però el número 1 el tenc molt clar. Des de que el vaig escoltar per primer pic que vaig sabre que era un discasso, i només el triomfant retorn d'Alice In Chains m'ha fet dubtar sobre quin es el meu número 1 de l'any. Aquests darrers, sens dubte, han estat el gran descobriment de l'any. D'alguns d'aquests discs encara no n'he parlat per aquí, però des d'ara mateix vos aconsell que proveu un poc d'Avida Dollars, de lo millor del rock nacional, i tambè tasteu el Grey Britain, d'una banda que donara molt que parlar en el punk. Aquests són, idò, els meus fruits preferits de la collita 2009:

1. Sunrise in the Land Of Milk and Honey (Cracker)
2. Black gives way to Blue (Alice in Chains)

3. Backspacer (Pearl Jam)
4. Avida Dollars (The Unfinished Sympathy)
5. Wilco (Wilco)
6. Grey Britain (Gallows)
7. Heavenly Hell (L.A)
8. Payola (Berri Txarrak)
9. The End of Maiden Trip (The Sunday Drivers)
10. Cosmic Egg (Wolfmother)

Però, si fent un esforç, m'hagués de quedar només amb una cançó, amb un sol d'aquests deliciosos fruits, sens dubte em qued amb Homedrunk, de The Unfinished Sympathy.

-

Berri Txarrak - Payola (2009)

Payola és el nou disc de Berri Txarrak. I vos demanareu que vol dir? Es una paraula americana (pay for all) que significa suborn. Fa referència als regals i les pressions que exerceixen les discogràfiques a les ràdios per a que fiquin les seves cançons i en parlin bé. La qual cosa és delicte. Aquesta és la misèria que ens envolta, que no ocorre només a la música, i contra la qual Berri Txarrak protesten en aquest disc. Un disc per cert molt punk, molt cru, i molt directe com ja havíem anunciat.

Comença de forma endimoniada amb dues punyalades seguides com son Folklore i Gure Dekadentziaren Onenean. A la primera cançó es pot escoltar en Tim McIllrath de Rise Against. Això es degut a que el disc el van gravar a Chicago i en Tim no va dubtar en passar-se a col·laborar, però només va gravar cors d’un parell de cançons. Que ningú esperi una altra Denak Ez Du Balio. Així i tot fa molta gràcia escoltar en Tim cantar en euskera.

A continuació ve un autèntic himne: Maravillas. Tracta sobre una al·lota de 14 anys que visqué a Navarra durant la Guerra Civil. Un dia anaren a cercar a son pare, i ella digué que si se l’enduien ella també hi anava. Tristament la van violar i matar. I es que la memòria històrica és una de les banderes d’aquesta banda tant compromesa. La tornada és molt bona, tot cantant “Nafarroooa !!!” al final de la cançó. Altres cançons destacables són la ràpida Achtung!!!, la rítmica Payola o la tambè immediata Hasi Eta Bukatu. Les cançons més lentes tenen un aire stoner com son Dortoken Mendean o Paperezkoa

Definitivament s’han assentat com a trio i tenen un so propi. Tot i que els seus discs sempre son diferents (Libre© era més proper al metal, Jaio.Musika.Hill era més rocker i melòdic, i aquest Payola és més punk) mai han deixat de sonar a ells mateixos. Sens dubte una de les millors bandes a nivell estatal i que tot i cantar en basc tenen un gran èxit internacional, com demostra el seu recent fitxatge per Roadrunner. I es que el llenguatge del rock és universal.
-
Folkore

-
Maravillas

Ressaca de la Mercè

S'ha acabat la setmana de la Mercè. Una setmana amb molta festa i molta música. Amb cualque inauguració de pis inclosa. Musicalment ha estat de les millors que es recorden, gràcies evidentment a l'organització del BAM.

El dimecres 23 vaig poder veure a Berri Txarrak per primera vegada. Desgraciadament em vaig perdre els seus teloners, The Unfinished Sympathy. Però com que son de Barcelona segur que d'aquí poc tindré ocasió de veure'ls. El seu darrer treball Avida Dollars és un dels millors de l'any. I encara em queda escoltar el seu Rock for Food, definit per un bon amic com un gran disc a seques. Amb la Plaça Reial plena a vessar sortien els navarresos a defensar el seu nou treball Payola, amb baixista nou inclòs. Noves cançons com Maravillas, o Folkore formen part d'un disc que es presumeix més punk i més directe. Evidentment no faltaren el seus grans èxits com Oreka o Berba eta Irua. Ens van sorprendre amb un versió de Special K de Placebo. Van finalitzar amb una brutal Denak Ez du Balio, la cançó cantada a mitjes amb en Tim McIllrath de Rise Against. Deu ser increïble veure'ls junts cantant aquesta cançó. Quan sona "And so tonight we open up our heaths..." se't posen els pels de punta.

Dissabte el concert a seguir era a l'antiga fàbrica Damm. El bo i millor de Catalunya i Suècia s'ajuntaren en un marc incomparable, on els preus populars de la cervesa conviden a passar-hi una bona estona. Començaren el concert Manel, l'autèntica revelació de la música catalana dels darrers temps. Es un grup que agrada a tothom, com demostra el fet de trobar pares i fills junts entre el públic. Cantaren el bo i millor del seu disc Els millors professors europeus, versions de Pulp (Gent normal) i Els Pets (No t'enyoro) incloses. A continuació tocaren l'autèntic grup de l'estiu, per obra i gràcia d'Estrella Damm, Billie the vision and The Dancers. Realment vaig seguir el concert des de la barra, on es va poder apreciar a tota la gent entregada cantant el Summercat "tonight tonight !". Finalment arribà el plat fort de la nit, The Hives. Van fer en tot moment gala de la seva xuleria, proclamant que eren la millor banda del mon, i lo guapos que son... i tambè van ser bastant pilotes "Sou el millor públic del món!". Però la seva música va fer la resta. Amb un rock que convida molt a ballar, i vestits d'un blanc escrupulos es van guanyar el públic. Fins i tot es van permetre fer bromes com quedarse totalment quiets a mitja cançó durant més d'un minut. Bàsicament van tocar cançons del seu darrer treball The Black And White Album. Una gran traca final amb Hate to Say I Told You So i Tick Tick Boom van posar punt i final al concert. Es van despedir amb un visca The Hives, visca Barcelona i visca Ibrahimovic.

Aquesta podriem dir que ha estat la banda sonora de les festes de la mercè:

Berri Txarrak

Manel

The Hives

BARCELONA ACCIÓ MUSICAL

Les festes de la Mercé del 2009 s’apropen inexorablement i amb elles el BAM, Barcelona Acció Musical, que aquest any ve carregat de grans grups en escenaris idílics que prometen concerts de gran qualitat.

Dimecres 23 gran nit a la Plaça Reial amb el grup de rock alternatiu barceloní de més projecció en els últims temps, The Unfinished Sympathy –amb el seu cinquè treball “Avida Dollars” davall el braç- i els grans Berri Txarrak i el seu hardcore que seguramente tirarà cap avall la Plaça Reial. Recordar que per la gent que no li acabi de fer el hardcore i vulgui una opció de reggae i mestissatge, a les 24.00 toca a la Rambla del Raval la Kinky Beat.

A la Plaça del Rei, un dels punts màgics de Barcelona, Boat Beam i Melissa Laveaux ofereixen dijous 24 els seus concerts acústics de folk indie. Segur que enamoren a més d’un en aquell petit amagatall de la ciutat.

Al Portal de la Pau, divendres 25, toquen Very Pomelo. Un grup que m’ha xocat al fer rockabilly/surf i al descriurer-se d’aquesta manera: Imagineu per un moment que l’Elvis Presley i en Jim Morrison passegen per la Rambla de Barcelona una nit calorosa d’estiu quan, de sobte, veuen tocar en Peret. La música del rei de la rumba els agrada tant que improvisen un trio. Entre el públic, també hi ha Neil Young, Marc Bolan i el nostre Jaume Sisa. Després d’escoltar tres acords, s’afegeixen a la gran festa. D’una comunió tan surrealista com aquesta sorgeix Very Pomelo, un grup sorprenent, que ha impactat per la seva frescor. Un grup que s’haurà de veure i que de ben segur no pot deixar indiferente a ningú. Els acompanyen la resta de la nit Los Impagaos que fan flamenquillo-rumba i Instituto Mexicano del Sonido, que mescla electrònica amb ska i música de mariachis. Una barreja que veurem si serà fácil de païr.

A la Antiga Fàbrica d’Estrella Damm, dissabte dia 26, tenen un bombasso d’actuacions. De primer Manel, que amb el seu pop/folk i les seves grandíssimes lletres han conquistat el panorama musical català. De Manel tocarà algun dia parlar en aquest blog, perquè el seu disc “Els millors professors europeus” és immens.
Després toca la sensació de l’estiu, Billie the Vision & the Dancers. Un grup molt recomanable que no és flor d’estiu –és a dir, Summercat és una bona cançó en un bon repertori- i que transpira bon rollo per tots costats.
Tanquen els suecs The Hives amb el seu garage rock i una canya impressionant. Un punt intermig entre els Strokes i els Hellacopters que et vola el cap.
A més, al cert un recinte d’Estrella i no haver intermediaris pel mig, els concerts de l’any passat anaven amanits amb VollDamms barates i això et temptava a seguir els concerts directament des de la barra. Això no lleva que caigui alguna litrona de contrabando.
Al final de la nit, al acabar prest els concerts de la Fàbrica Estrella, a mitjanit toca a la Rambla del Raval Ganga Vibes, uns marroquins que ajunten el reggae jamaicà amb els ritmes tradicionals de les terres del Marroc.

Per a més informació, la pàgina del BAM



Per si voleu veure els Billie the Vision en directe...




SPOTIFY D'ALGUNS GRUPS

Kinky Beat
Billie the Vision and the Dancers
Berri Txarrak
The Hives
Melissa Laveaux

BANYASEGOL