Les 10 de 2022

2022, any en que per fi hem pogut recuperar la normalitat post-covid i hem tornat a anar de concerts i festivals sense restriccions. Provocant un estiu amb una allau d'oferta musical com no record mai a Mallorca. Mallorca Live Festival, Canet Rock, Mobofest, els concerts de Mallorca Live Summer i els de Son Fusteret. A més de les verbenes de tota la vida. I també any en Antònia Font i La Gran Orquesta Repúblicana, dos dels grups de les nostres vides, han tengut gloriosos retorns. En quant a discos, hem tengut un any interessant, que com sempre vos resumesc en 10 temes. Les 10 cançons que han sonat més a Dies de Carretera aquest 2002.

Antònia Font - Un Minut Estroboscòpica

La veritat és que el seu primer disc en 10 anys em va sonar més a un disc en solitari d'en Joan Miquel Oliver cantat per en Pau, que no a un disc d'Antònia Font. I massa baix de revolucions pel meu gust. Així tot, si que vaig disfrutar aquest Minut Estroboscòpica, que sona als Antònia Font de tota la vida, i amb el qual van iniciar el seu gloriós retorn en directe aquest estiu a Inca.

Eddie Vedder - Picture (feat. Elton John)

Per fi surt del so de l'ukelele dels seus primers dos discos, per oferir-mos ara sí un disc de rock. Un disc que no té res a envejar als darrers treballs de Pearl Jam, però del qual he gaudit sobretot de les genials col·laboracions que s'ha marcat a les darrers cançons, amb l'harmònica de n'Stevie Wonder a Try, la bateria d'en Ringo Starr a Mrs. Mills o aquest genial duet a Picture amb un Elton John acabant la cançó tornant-se loco al piano. Genial.

León Benavente - Canciones Para No Dormir

Per fi els hem pogut veure en directe enguany, i comprovar que son un grupasso en viu. I l'any que ve al MLF, en tendrem una altra ració. El seu nou disc, ERA, confirma que la transició del rock a l'electrònica és un fet. Pel meu gust, no arriba al nivell del seu anterior disc Vamos a Volvernos Locos, peró té cançons molt disfrutables com aquesta Canciones Para No Dormir.

Liam Gallagher - Everything's Electric

Es confirma que en Liam és l'autèntic guardià de l'essència Oasis, en un 2022 on s'ha clavat 2 concerts a Knebworth per celebrar el 25è aniversari de la mítica actuació de la banda el 1997. I amb un tercer disc, on ha intentant sortir de la seva zona de confort, oferint cançons diferents a lo que mos té acostumats. Algunes d'elles brillants, com aquesta Everything's Electric composta a mitges amb en Dave Grohl

Red Hot Chili Peppers - Black Summer

El retorn del gran John Frusciante a la banda era motiu més que suficient per donar una oportunitat a les noves cançons dels californians. En un any en que han tres dos (!) discos nous en un atac de creativitat compulsiva que me recorda al doble album Stadium Arcadium que es van clavar el 2006. I com en aquell moment, me declar incapaç d'escoltar els dos discos al complet, però si de disfrutar de bons temes com aquest Black Summer

Weezer - A Litle Bit Of Love

Soc fan de Weezer. Però soc totalment incapaç de seguir el seu ritme de publicació de nous discos. Ja me va venir just l'any passat on van treure dos discos. Però es que enguany han tret 4 EPs, la sèrie SZNZ amb un EP dedicat a cada estació de l'any. I de lo poc que he escoltat, si que he gaudit molt d'aquesta primaveral A Little Bit Of Love.

Muse - Won't Stand Down

Encara se me posen els pèls de punta en recordar la majestuosa actuació d'aquest estiu al Mallorca Live Festival. Pentura per això, vaig estar tot l'estiu escoltant el seu darrer disc, Kill or Be Killed. Per això o perquè realment es tracta d'un molt bon disc, m'atreviria a dir que el millor que han tret des de Black Holes & Reveletions, i aquí esteim parlant de 2006. Sigui com sigui, un disc on tornen a les guitarres i al rock n roll, amb grans cançons com Compliance, You Make Me Feel Like is Halloween o aquesta tremenda Won't Stand Down

Els Pets - No t'escolto

Un nou disc d'Els Pets sempre és una bona notícia. En Lluís Gavaldà, el meu gurú musical de capçalera que imparteix classes magistrals cada dia al seu programa El Celobert, segueix en la seva recerca del pop més pur, amb un disc anomenat 1963 que no només és l'any en que van néixer els tres de Constantí, si no que sona a clar homenatge al pop dels anys 60 i als seus estimats Beatles.

Da Souza - Bomba de fum

Da Souza continua amb la seva regularitat de regalar-mos un disc cada dos anys. A Dies d'Attrezzo es confirma lo còmodes que se troben al pop que ja practicaven als seus darrers treballs. Aquí a més, guanyen protagonisme les cançons cantades per els diversos components del grup. Però personalment, jo me seguesc quedant amb la veu d'en Lluís Cabot, com en aquesta senzilla però efectiva bomba de fum, que tots hem fet alguna vegada a la vida.

Bruce Springsteen - Nightshift

Vaig llegir crítiques dolentes quan va sortir aquest disc del Boss de versions del soul. Però sincerament, en ser un gènere que desconec totalment, per jo ha estat com si es tractés d'un disc nou d'en Bruce. I he disfrutat molt comprovant que continua amb la veu finíssima a temes com Soul Days o a Nightshift. Amb ganes de poder veure'l en directe l'any que vé!

Da Souza - Futbol d'Avantguarda (2018)

Encaram el final d’Agost en l’estiu més estrany de les nostres vides, amb un mono de concerts brutal, i veient com les poques actuacions en directe que estaven programades, han anat caiguent com a mosques (Mobofest, Hortellafest) i la sensació que els que encara estan en marxa (Mallorca Live Summer Edition) pengen d’un fil davant aquesta segona onada de positius. Però en fi, toca adaptar-se a la situació, i a falta de música en directe, podem seguir escoltant discos. I un dels que m’acompanya aquest estiu és Futbol d’Avantguarda, de Da Souza.

Si Antònia Font es van batejar amb el nom de la seva amiga i admiradora Antònia, podríem dir que el gurú dels Da Souza era n’Agustí Simó de Da Souza, personatge peculiar del Raval de Barcelona , mig mallorquí mig brasiler, que va fer amistat amb el grup, el qual van batejar amb el seu segon llinatge. Poeta i amant del futbol, els seus textos van ser la llavor del disc que té el nom complet de Futbol d’Avantguarda. Somni i viatge d’Agustí Simó de Da Souza.

Un disc que significa un canvi de so respecte al seu treball anterior, on perden protagonisme les guitarres i la distorsió, a canvi d’un pop molt més exquisit, on se nota molt la mà a la producció del Petit de cal Eril. Amb perles com les Migracions de Salmons, metàfora del cicle de vida dels mallorquins, que s’assembla al dels salmons. Néixer, créixer, sortir de l’illa, per acabar tornant, reproduir-se i morir. Un tema que va merèixer estar a la llista de les meves 10 cançons preferides del 2018. El disc també conté temes més animats, com Finals o Geometria damunt Esferes. Palma, Pina i Cas Català és la que recorda més a les guitarres del seu disc anterior, el Gran Salt Endavant, mentre que temes com Transeunt o El Somni s’ha Acabat me recorden a les melodies de guitarres dels Wilco de l’època Sky Blue Sky.

Tristament n’Agustí Simó va morir poc abans de la sortida del disc, sense poder escoltar la obra acabada. Però convertint el disc en un gran homenatge de la banda a l’home que els hi va posar nom.

Da Souza, Teatre Principal, 18 de febrer

Feia molt de temps que no veia en directe un grup en una sala tan petita. I és que mai havia pujat a la 5ena planta del Teatre Principal, on s'hi amaga la Sala Petita, amb capacitat per a 144 persones i que t'ofereix l'oportunitat de disfrutar d'una proximitat amb l'artista difícil de trobar avui en dia. I l'artista en qüestió era Da Souza, que venien a defensar el seu nou disc, Salsa Agredolça, que tot just acaba de sortir a la venda.

Amb puntualitat britànica començaren a les 20:00, desgranant el seu darrer treball, que transita per la mateixa sonoritat pop que l'anterior, Futbol d'avantguarda, confirmant que s'han allunyat de l'indie - garage amb el qual els vaig descobrir a El Gran Salt Endavant. Guanyen pes teclats i sintetizadors, i el perden guitarres i saxo, en un disc on a banda d'en Lluís Cabot a les veus, també sentirem cantar el bateria Àngel Garau a Tira a Tira, i el segon guitarrista Xavier Hernandez amb Aeròlits o la Faula del Falcó. Pedres i Pals va ser de les novetats que millor va sonar, però també van caure tres dels millors temes de Futbol d'Avantguarda com Finals, Geometria damunt Esferes o la gran estimada en aquest bloc, Migracions de Salmons. Finalment acabaren amb el single que va avançar el disc, Metres per Segon. Una hora clavada de concert per a donar el Sus a la gira i per a demostrar que son de lo més interessant del pop a Mallorca a l'actualitat. I tot i que aquí enyoram les guitarres distorsionades i els ritmes més accelerats del Gran Salt Endavant, tastarem amb molt de gust aquesta nova Salsa Agredolça.

Les 10 de 2018

D'acord, me declar incapaç de realitzar una llista amb els millors discos d'aquest 2018. Però si que tenc ganes de compartir les cançons d'aquest any que més m'han acompanyat aquests darrers mesos. Aquí van els 10 temes que més han sonat a Dies de Carretera durant el 2018:

1. Roger Pistola - De tot cor

El disc de versions per a celebrar els 50 anys de carrera d'en Tomeu Penya ha estat de les millors noticies musicals de l'any. Totes les versions tenen un gran nivell i qualsevol d'elles hagués pogut entrar en aquesta llista, però avui donarem una altra escolta al De tot Cor que se marca en Roger Pistola.

2. Da Souza - Migracions de salmons

Disc de l'any a Balears segons la revista ENDERROCK, Migracions de salmons és un exemple de les perles pop que amaga el seu darrer disc, Futbol d'avantguarda.

3. Arctic Monkeys - Four out of Five

Un disc que ha descol·locat a tothom i amb el so menys "Arctic Monkeys" de tota la seva carrera, però la sortida d'aquest CD i la seva actuació al Primavera Sound m'ha servit d'excusa per submergir-me dins la seva discografia i acabar enamorat de discos com AM.

4. Salvatge Cor - Pel que Fa al la-la-la de [fer(-se)] l'indie

Una de les revelacions de l'any. Guanyadors del Premi Joventut del Sona 9 2017, enguany han publicat disc on despleguen el seu indie-pop, experimental i original, amb perles com aquest la-la-la on s'enriuren de l'estil que ells mateixos practiquen.

5. Zoo - Omertà

No han tret disc enguany, però hem pogut gaudir del seu gran directe a Porreres, i a més han anat publicant singles com aquest Omertà, un cant a la llibertat d'expressió en un any on hem tengut els preocupants casos judicials contra en Valtònyc o en Pablo Hasel.

6. Suasi - Avui m'he fet gran

Equilibrista Emocional és el disc fruit del procés de teràpia per a deixar les drogues que va realitzar en Pep Suasi a Projecte Home. Durant el procés la creativitat va tornar al cantant, donant com a fruit aquest disc, amb col·laboracions de luxe com Anegats, en Pau Debón, Al-Mayurqa, Boc o els seus ex-companys de Fora des Sembrat.

7. Joan Miquel Oliver - Honey

Amb Elektra, en Joan Miquel Oliver tanca la seva trilogia de discos en solitari. Pel meu gust son treballs irregulars, però sempre hi trobes bons moments, com aquest Honey que me contagia molt bon rollo.

8. Weezer - Can't Knock The Hustle

Es tracta del primer single d'avançament del que serà l'esperat Black Album que treuràn l'any que vé. De primeres, sembla l'enèssima anada d'olla d'en Rivers Cuomo, però quan te despistes, la cançó t'acaba entrant i acabes tararejant "hasta luego, hasta luego". Moltes ganes de veure'ls l'any que vé al BBK Live de Bilbao!

9. Muse - Pressure

Encara no he escoltat el seu darrer disc, i els darrers discos també me van semblar bastant irregulars, però darrerament no me puc treure els riffs d'aquesta cançó del meu cap.

10. Pupil·les - Estima't

El País Valencià fa anys que és terra de música rap, i Pupil·les n'és un dels darrers exemples. Cançons amb missatges feministes acompanyades de bones melodies. Amb ganes de veurer-les en directe.