Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Led Zeppelin. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Led Zeppelin. Mostrar tots els missatges

diumenge, 7 de juliol del 2019

In the city that never sleeps


Fa unes setmanes vaig estar de viatge a Nova York, visitant un amic que viu allà. Tota una experiència, sens dubte un lloc que val la pena visitar almenys una vegada a la vida. Evidentment, no em vaig perdre els imprescindibles de la ciutat; Times Square, el pont de Brooklyn, el World Trade Center, la 5th Avenue, Central Park, Rockefeller Center, l'ambient nocturn de l'East Village, etc... però servidor també té el seu costat freak, i no em vaig poder resistir a visitar algunes de les moltes referències musicals que té la Big Apple:

Led Zeppelin - Physical Graffiti (1975)



Els números 96 i 98 del carrer St. Mark's Place, a East Village, foren els escollits per a la portada del 6è àlbum de Led Zeppelin. Que vos puc contar d'aquest doble àlbum, que conté algunes de les millors cançons de la banda com Kashmir, In My time of Dying o Tampled Under Foot. El disseny gràfic de la portada fou bastant novedós per la època: les finestres de l'edifici s'obrien i es tancaven, amagant dedins lletra a lletra el títol del disc. Digau-me friki, però plantar-me davant de l'edifici, posar-me els auriculars i donar-li al play al disc, va ser tota una experiència.

Cafe Wha?


Situat al barri de Greenwich Village, és sobretot famós per haver estat lloc on en Bob Dylan va fer el seu primer concert. Cafè amb podi lliure, és a dir, l'escenari és obert a tota persona que hi vulgui actuar; Bruce Springsteen, Kool and the Gang, The Velvet Underground o comediants com en Bill Cosby han passat per aquest mític cafè.

Oasis - Standing on the Shoulder of Giants (2000)



L'inici de la decadència del grup de Manchester. L'anterior, hiperproduït, Be Here Now no havia estat ben acollit per la crítica, dos dels membres fundadors en Paul "Bonehead" Arthurs i en Paul "Guigsy" McGuigan, deixaren la banda segurament farts dels dos germans Gallagher, cosa que va obligar a nen Noel Gallagher a gravar totes les guitarres i baixos del disc. I a partir d'aquí, discos irregulars, amb cançons puntuals brillants, però que mai van tornar a estar a l'altura de la fabulosa parella inicial Definitely Maybe i Morning Glory. Com a títol del disc, una frase de n'Isaac Newton "If I have seen further it is by standing on the shoulders of giants" que en Noel va llegir en una moneda de 2 lliures; i com a portada del disc, una foto de l'Empire State i de la 5th Avenue, amb les torres bessones de fons.



Una vista molt similar a la que es pot gaudir des del Top of The Rock, al Rockeffeller Center. Per una banda, l'Empire State Building i tots els edificis de Lower Manhattan. I per l'altre Central Park. Una visita molt recomanable, sobretot anar-hi d'horabaixa per a gaudir de la posta de sol i veure com es van il·luminant els gratacels a mesura que es fa de nit.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Fira del Disc a Barcelona


Ahir vaig anar a la VIII Fira del Disc a Barcelona amb el meu amic Ximo. La fira presentava algunes novetats, començant per la ubicació, canviant el Palau Sant Jordi ( massa gran per la fira i massa allunyat de la ciutat) per l'estació del nord ( molt més acollidora ). La veritat és que més que fira del disc s'hauria de dir fira del vinil, ja que la presencia de CD's es testimonial, reduïda a singles i rareses. També es trobà a faltar música en directe, suplida per altaveus on no deixava de sonar "La escoba", dels Sirex, que eren allà firmant el seu llibre.

"Si yo tuviera una escoba... quantas cosas barreria"

La qüestió es que tant en Ximo com jo vam sortir d'allà amb dues joies en forma de vinil. Jo, el IV de Led Zeppelin. Ell l'Sticky Fingers dels Rolling Stones, però amb la portada espanyola, ja que la dels texans va ser censurada i canviada per un pot ple de sang amb dits. La veritat no sé perquè es va censurar, pareix més forta l'edició espanyola.
-
-