dimecres, 28 de desembre del 2011

Collita 2011

L'any 2011 per servidor ha estat l'any Sopa de Cabra. No cada any el grup que te va marcar d'adolescent i te va introduir en el món del rock torna en els escenaris. I pot ser que no sigui ni el millor grup musicalment, ni els seus components siguin exemples a seguir, però ja ho diu en Lluís Gavaldà:

"Els grups que a mi m'han tocat més, els que m'emportaré sempre al meu costat, no són els que m'han fascinat a nivell musical. Són els que m'han agafat en el moment més tendre, en el moment més vulnerable"

I quin moment hi ha més tendre i ets més vulnerable que en plena adolescència? No ho negueu, tots teniu qualque grup així, per tant entendreu la emoció amb la que vaig viure l'anunci de gira, la interminable espera fins al concert, el repàs a la seva discografia, etc.

Però no només de sopa viu l'home, enguany s'ha recollit una collita musical excel·lent ja sigui amb els retorns triomfals de Foo Fighters, Antònia Font o Obrint Pas; despedides de nivell com R.E.M. o grans descobertes com són My Morning Jacket. Des de la més absoluta subjectivitat, aquest és el top 10 dels discos que més han sonat enguany a Dies de Carretera:

1. Wasting Light - Foo Fighters
2. Hard Times & Nursey Rhymes - Social Distortion
3. Lamparetes - Antònia Font
4. The Whole Love - Wilco
5. Circuital - My Morning Jacket
6. Collapse Into Now - R.E.M.
7. Ukelele Songs - Eddie Vedder
8. Blessed - Lucinda Williams
9. Coratge - Obrint Pas
10. Eric Fuentes & El Mal - Eric Fuentes

I per acabar, molts d'anys i feliç any nou a tothom!
-
Islas Baleares:

dilluns, 19 de desembre del 2011

La Gran Orquesta Republicana, Sala Assaig, 16 de desembre


Durant molts d’anys l’ska a Mallorca va tenir un nom: La Gran Orquesta Republicana. Cançons compromeses, amb ideals i ganes de transformar el món. Cançons d’ska, de punk, de reagge. Cançons que varen ser la banda sonora de l’adolescència de tota una generació. La veritat és que en el seu moment mai vaig entrar en profunditat en la discografia de La Gran. Però era qüestió de temps acabar fent-ho, i per això alegrar-me de l’anunci del seu retorn amb una gira i nou disc a la vista.

Divendres fou el tancament d’aquesta gira que els ha duit per tota Espanya, i no defraudaren. Entrega d’actitud i energia totals, i una banda que dóna el 100% damunt l’escenari. I una traca de cançons encadenades sense donar respir al públic, que feren que en 2 horetes i busques repassessin quasi tota la seva discografia, a base de temassos com Optimista, Mundo Libre, Loco, Republica o Vida de Colores. La Gran Orquesta Republicana han tornat en forma. Esperam amb ànsies el seu nou treball!

dimecres, 7 de desembre del 2011

Wilco - The Whole Love (2011)


Wilco són una banda feliç. I això se nota en la seva música. Deu ser poder comptar per fi amb una banda estable des de els darrers tres treballs, o també el fet d'haver col·locat el grup en lo més alt, sense pressions ni haver de demostrar res a ningú, fent la música que senzillament les hi ve de gust fer. També hi ha una mica de autocomplaença i estancament musical, però que importa això si són capaços de brindar-mos aquest manat de cançons tan bones!

No conec la obra de Tweedy & Co. abans de l'Sky Blue Sky, però almenys puc assegurar que aquest és el seu millor disc des de llavors! Wilco van sobrats, molt sobrats. Només així s'explica que comencin el treball amb una futurista i psicodèlica The Art Of Almost de 7:16 minuts i tanquin amb la càlida i trista One Sunday Morning de 12:04 minuts!

I entremig, tot de cançons alegres, melòdiques i senzilles, com el single I might, Dawned on Me (no me la puc treure del cap!), Born Alone, Whole Love... Aquest disc és una capsa plena de llepolies! Això si, Wilco també es poden posar serios i poètics a una Black Moon que és de lo millor del disc. Potser que Wilco vagin amb el pilot automàtic, però deixant rere seu grandíssimes cançons!