Wilco són una banda feliç. I això se nota en la seva música. Deu ser poder comptar per fi amb una banda estable des de els darrers tres treballs, o també el fet d'haver col·locat el grup en lo més alt, sense pressions ni haver de demostrar res a ningú, fent la música que senzillament les hi ve de gust fer. També hi ha una mica de autocomplaença i estancament musical, però que importa això si són capaços de brindar-mos aquest manat de cançons tan bones!
No conec la obra de Tweedy & Co. abans de l'Sky Blue Sky, però almenys puc assegurar que aquest és el seu millor disc des de llavors! Wilco van sobrats, molt sobrats. Només així s'explica que comencin el treball amb una futurista i psicodèlica The Art Of Almost de 7:16 minuts i tanquin amb la càlida i trista One Sunday Morning de 12:04 minuts!
I entremig, tot de cançons alegres, melòdiques i senzilles, com el single I might, Dawned on Me (no me la puc treure del cap!), Born Alone, Whole Love... Aquest disc és una capsa plena de llepolies! Això si, Wilco també es poden posar serios i poètics a una Black Moon que és de lo millor del disc. Potser que Wilco vagin amb el pilot automàtic, però deixant rere seu grandíssimes cançons!
Jo soc molt molt dels 3 primers discs de Wilco (AM, Being There i Summerteeth) i de Sky Blue Sky. La resta em sembla poca cosa, incloent aquest darrer The Whole Love, que té alguna cançó salvable però no massa més.
ResponEliminaSalut!
Signo les paraules de Simu.Es més el del camell hem va semblar un desastre i aquest poques cosetes salvaria. Però, com sempre, es questió del gust particular de cada un de nosaltres. Una abraçada.
ResponEliminaDiversió d'opinions respecte a The Whole Love, eh! La primera etapa de Wilco és un dels temes pendents que tenc!
ResponEliminaGràcis pels comentaris!
Salut!