diumenge, 1 d’abril del 2012

Bruce Springsteen - Nebraska (1982)


M'ha agradat bastant Wrecking Ball, crec que en Bruce està en forma! Però darrerament, m'he dedicat més a posar-me al dia de l'obra del Boss, de cara al seu concert el pròxim 17 de maig a Barcelona, i intentar descobrir tot el que desconeixia de la seva  obra. És a dir, tot el que no era ni Born to Run ni Born in the USA. I les dues joies que m'han atrapat més són Nebraska i The Wild, The Innocent & The E Street Shuffle. Avui xerram del primer, un discasso de MÚSICA en majúscules. 

Nebraska és el disc posterior a l'exitòs The River i anterior a l'encara més exitós Born in the USA, però no té res a veure amb aquestes altres obres. Sense artificis, sense banda d'acompanyament, només trobam en Bruce, la seva guitarra, la seva harmònica, els seus crits i històries de gent ordinària de l'Amèrica profunda. Nebraska són ni més ni menys que les demos que va gravar en Bruce en solitari per al futur disc. Però quan va ser l'hora de gravar amb la E Street Band, no estaven satisfets amb el material i van decidir publicar les demos talment. I així va quedar un disc cru i acústic, ideal per escoltar a altes hores de la matinada, davant la foganya amb una copa en la mà. O així, com a mínim, és com m'imagin en Bruce gravant aquestes demos.

Aquest disc amb temàtica de perdedors, comença amb la història d'en Charles Starkweather, un jove assassí en sèrie que amb la seva al·lota va matar 11 persones mentre escapava de Nebraska cap a Wyoming. Atlatic City és punyent i angoixant, els crits d'en Bruce t'arriben fins als ossos, amb un jove que viu en una ciutat depriment i només pensa en partir cap a Atlantic City:

"Well now everything dies baby that's a fact
But maybe everything that dies someday comes back
Put your makeup on fix your hair up pretty
And meet me tonight in Atlantic City"

Mansion in the Hill és la nostàlgia dels records dels jocs d'infància. Amb Johnny 99 tornam a tenir un criminal com a protagonista al que li cauen 99 anys de presó. És una història que continua ben vigent avui en dia: un home a l'atur amb hipoteca, amb deutes i amb desnonament imminent, que desesperat i sense futur atraca una tenda. En sentir la condemna, li demana per favor al jutge que l'executi.  I així continua el disc, amb retrats d'Amèrica sense final feliç. Un disc sense artificis, només guitarra, veu i sentiment. Això sí, la curiositat per a que qualque dia publiquin l'Electric Nebraska és total!

8 comentaris:

  1. Diuen les males llengües que Bruce estava fent un disc acústic semblant al Nebraska i que va parar-lo per fer Wrecking Ball.
    Mirant aquesta passada de precedent potser hauria estat millor que acabés de fer-lo.
    Convinc amb tu de que és una autèntica meravella de disc. L´altre dia penjava en el bloc la versió que van fer els The National del Mansion on the Hill...
    Ademés trobo perfecte que haguessis escollit "Atlantic City", per mi, de les millors cançons que s´hagin escrit mai.
    Enhorabona pel comentari.

    ResponElimina
  2. Encara no he escoltat aquest Nebraska, però tot el que he llegit sobre ell són bones critiques. Per cert, jo també aniré a Barna a veure al Jefe, però jo el día 18.

    Salutacions!!

    ResponElimina
  3. Home, et queda un mes i mig per fer un repàs a la discografia d'en Bruce...hauràs de fer un intenssiu !!!
    Pel que fa a Nebraska, gran disc, poc més puc afegir, en Txals en te una molt bona ressenya en un dels s eus blocs (ara no recordo quin)
    Home, potser ens veiem al concert...jo vaig al dos....je je je

    ResponElimina
  4. Un dels seus millors discos. L'obra major de Born in the USA, dels meus preferits. Jo també estaré el dia 18, la meva ressenya de Nebraska està en els dos blogs, en No sé viure sense rock si vols en català. Salut company, una molt bona ressenya.

    ResponElimina
  5. La veritat és que mai he escoltat cap disc del Bruce profundament a excepció d'aquest i del Seeger Sessions.

    Salut!!!!

    ResponElimina
  6. Un disc maravellòs. Al costat de Born To Run i The River forma la meva trilogía Springsteen. Inagotable. Salut!

    ResponElimina
  7. Enric: hagués estat molt interessant un nou disc a lo Nebraska! Però he de reconèixer que Wrecking Ball no està malament. I molt bona la versió de The National al teu bloc, no els coneixia!

    janvi: idò de cara a preparar el concert de dia 18, res millor que descobrir Nebraska!

    Bruce: veig que tots anam a veure el Boss eh! I tu per partida doble! Realment he fet un bon intensiu d'en Bruce darrerament, però encara me queden qualcunes joies, com Darkness on The Edge of Town.

    Chals: Vaig a veure la teva ressenya de Nebraska ara mateix!

    Simu: Idò mai està demés tastar una mica de Bruce!

    Manel: Certament, la trilogia que comentes és sublim!

    Veig que ni haurà molts de noltros que estirem pel concert d'en Bruce el mes qui vé. A veure que com està el Boss!

    Salut a tothom i gràcies pels comentaris!

    ResponElimina
  8. En Bruce és l'hòstia!!! Després tendrà cançons que agradaran més o menys però les seves lletres com les seves melodies, la majoria, són massa. És un artistàs de cap a peus, sens dubte!

    ResponElimina