Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Brams. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Brams. Mostrar tots els missatges

dimarts, 29 de desembre del 2009

La Festa de l'Estendard



Dia 31 de desembre és l’autèntica Diada de Mallorca. I dic l’autèntica, perquè de Diada ja n’hi ha una d’oficial, el 12 de setembre. Una data postissa creada del no res per el Consell de Mallorca. La del 31, la festa de l’Estendard, està molt més arrelada. Es tracta de la festa cívica més antiga d’Europa, i amb ella es commemora la conquesta catalana de 1229, i per tant, els nostres orígens com a poble. Aquell 31 de desembre de 1229 les tropes de Jaume I entraren a Madina Mayurqa, finalitzant així la conquesta de Mallorca. La festa s’ha fet ininterrompudament des del segle XIII i, tot i les diverses vicissituds històriques, sempre s’ha mantingut com el recordatori de les nostres arrels col·lectives.

En els darrers anys aquesta festa ha esdevingut molt reivindicativa, i musicalment sempre ha comptat amb artistes compromesos. Enguany hi ha un bon programa. Per començar, dia 29 al Teatre Principal tendrà lloc el ‘Protocol Estendard’. L’espectacle, dirigit per Francesc Ribera ‘Titot’ de Brams, combinarà música, dansa, teatre i audiovisuals. Comptarà amb la presència d’artistes com Miquela Lladó (Música Nostra), el cantautor valencià Feliu Ventura, Pep Toni Rubio (component de Mesclat, Ximbomba Atòmica i Música Nostra) o el també compositor valencià Borja Penalba i està organitzat per l’Obra Cultural Balear. Tot pel mòdic preu de 2 €.

Dimecres 30 hi ha el plat fort. Després de la manifestació que recorrerà els carrers de Ciutat, a la Plaça dels patins concert de Eixut i Brams. Aquets darrers, en la seva gira de reunió celebrant els vint anys de la creació del grup. Serà una de les seves primeres actuacions d’aquesta gira. Encara record el seu darrer concert a Mallorca, a l’Acampallengua de Porreres. Es tracta d’un grup amb un gran compromís social i nacional, i que va formar part de la fornada del rock català dels 90.

“Entre un porc i un feixista

La diferència és de pes:

del porc tot s’aprofita

i de l’altre no se’n treu res.

Però també tenen semblances,

I quelcom a compartir:

Tant al porc com al feixista

Li arriba el seu Sant Martí