dijous, 19 d’abril del 2012

Diversos Artistes - Com Un Huracà: Versionant A Neil Young (1996)



M'agraden els discs de versions. Normalment, serveixen per a poder descobrir nous grups que versionen el teu grup preferit. Però també es pot donar la situació inversa, que gràcies a la versió que fa el grup que admires d'un fins ara desconegut, acabis descobrint un músic que et sacseja musicalment. I això darrer és el que em va passar a jo amb aquest disc, fent el meu primer pas dins l’increïble univers Neil Young. I es que descobrir la música d'en Neil, és de les millors coses que m'ha passat darrerament.

L'any 1996 la flor i la nata del rock en català és reunien per fer un disc d'homenatge a en Neil Young. Però esteim xerrant d'un any 96 en que l'onada del rock català de principis de dècada ja s'havia desfet. Sopa de Cabra encara no s'havien refet de la batacada de Mundo Infierno dos anys abans. Les composicions de Sau ja no emocionaven com en els seus inicis, Els Pets encara lis faltava un any per compondre la bomba que va ser Bon Dia i Lax n Busto encara havia de recórrer un llarg camí fins a l'èxit de Llença't. És a dir, que mos trobam amb disc enregistrat entre els dos booms del rock en català, però així i tot, amb unes versions molt bones.

Els Pets encara rockejaven de valent, convertint Campainger en un candidat frustrat a la Generalitat de Catalunya durant l'hegemonia Pujol. Lax n' Busto també es posen durs per donar forma a Hey, Hey, Mai, Mai!. Whiskyn's juguen amb la lletra de Over and Over per explicar la història d'un home de món. Gossos, encara acústics, entreguen una excel·lent Human Highway i Ossifar, banda còmica per excel·lència, es posen seriosos per executar una un deliciós Heart Of Gold rebatejat com a Un Poc d'Amor. En Pep Sala i en Carles Sabater s'enamoren de la noia de canyella a Cinamon Girl, i Sopa de Cabra broden una gran Rocking On The Free World. En Joan Bibiloni completa la quota mallorquina a Only Love Can Break Your Heart i en Marc Grau, ex-Ultimo de la Fila i integrant en aquella època dels Pets, es despenja a la cançó final amb una Like A Hurricane acústica.

En definitiva, lo bo i millor des Països Catalans retien homenatge al gran Neil. Si sou del rock català, una gran manera d'introduir-vos dins l'obra d'en Neil Young. I en cas invers, una bona manera de descobrir les grans bandes de ca nostra. En el meu cas, va ser l'inici de caure rendit a discassos com Ragged Glory o Eveybody Knows This Is Nowhere!


Sopa de Cabra: Resistint en el món lliure

Els Pets: Candidat

diumenge, 1 d’abril del 2012

Bruce Springsteen - Nebraska (1982)


M'ha agradat bastant Wrecking Ball, crec que en Bruce està en forma! Però darrerament, m'he dedicat més a posar-me al dia de l'obra del Boss, de cara al seu concert el pròxim 17 de maig a Barcelona, i intentar descobrir tot el que desconeixia de la seva  obra. És a dir, tot el que no era ni Born to Run ni Born in the USA. I les dues joies que m'han atrapat més són Nebraska i The Wild, The Innocent & The E Street Shuffle. Avui xerram del primer, un discasso de MÚSICA en majúscules. 

Nebraska és el disc posterior a l'exitòs The River i anterior a l'encara més exitós Born in the USA, però no té res a veure amb aquestes altres obres. Sense artificis, sense banda d'acompanyament, només trobam en Bruce, la seva guitarra, la seva harmònica, els seus crits i històries de gent ordinària de l'Amèrica profunda. Nebraska són ni més ni menys que les demos que va gravar en Bruce en solitari per al futur disc. Però quan va ser l'hora de gravar amb la E Street Band, no estaven satisfets amb el material i van decidir publicar les demos talment. I així va quedar un disc cru i acústic, ideal per escoltar a altes hores de la matinada, davant la foganya amb una copa en la mà. O així, com a mínim, és com m'imagin en Bruce gravant aquestes demos.

Aquest disc amb temàtica de perdedors, comença amb la història d'en Charles Starkweather, un jove assassí en sèrie que amb la seva al·lota va matar 11 persones mentre escapava de Nebraska cap a Wyoming. Atlatic City és punyent i angoixant, els crits d'en Bruce t'arriben fins als ossos, amb un jove que viu en una ciutat depriment i només pensa en partir cap a Atlantic City:

"Well now everything dies baby that's a fact
But maybe everything that dies someday comes back
Put your makeup on fix your hair up pretty
And meet me tonight in Atlantic City"

Mansion in the Hill és la nostàlgia dels records dels jocs d'infància. Amb Johnny 99 tornam a tenir un criminal com a protagonista al que li cauen 99 anys de presó. És una història que continua ben vigent avui en dia: un home a l'atur amb hipoteca, amb deutes i amb desnonament imminent, que desesperat i sense futur atraca una tenda. En sentir la condemna, li demana per favor al jutge que l'executi.  I així continua el disc, amb retrats d'Amèrica sense final feliç. Un disc sense artificis, només guitarra, veu i sentiment. Això sí, la curiositat per a que qualque dia publiquin l'Electric Nebraska és total!