S'ha acabat la setmana de la Mercè. Una setmana amb molta festa i molta música. Amb cualque inauguració de pis inclosa. Musicalment ha estat de les millors que es recorden, gràcies evidentment a l'organització del BAM.
El dimecres 23 vaig poder veure a Berri Txarrak per primera vegada. Desgraciadament em vaig perdre els seus teloners, The Unfinished Sympathy. Però com que son de Barcelona segur que d'aquí poc tindré ocasió de veure'ls. El seu darrer treball Avida Dollars és un dels millors de l'any. I encara em queda escoltar el seu Rock for Food, definit per un bon amic com un gran disc a seques. Amb la Plaça Reial plena a vessar sortien els navarresos a defensar el seu nou treball Payola, amb baixista nou inclòs. Noves cançons com Maravillas, o Folkore formen part d'un disc que es presumeix més punk i més directe. Evidentment no faltaren el seus grans èxits com Oreka o Berba eta Irua. Ens van sorprendre amb un versió de Special K de Placebo. Van finalitzar amb una brutal Denak Ez du Balio, la cançó cantada a mitjes amb en Tim McIllrath de Rise Against. Deu ser increïble veure'ls junts cantant aquesta cançó. Quan sona "And so tonight we open up our heaths..." se't posen els pels de punta.
Dissabte el concert a seguir era a l'antiga fàbrica Damm. El bo i millor de Catalunya i Suècia s'ajuntaren en un marc incomparable, on els preus populars de la cervesa conviden a passar-hi una bona estona. Començaren el concert Manel, l'autèntica revelació de la música catalana dels darrers temps. Es un grup que agrada a tothom, com demostra el fet de trobar pares i fills junts entre el públic. Cantaren el bo i millor del seu disc Els millors professors europeus, versions de Pulp (Gent normal) i Els Pets (No t'enyoro) incloses. A continuació tocaren l'autèntic grup de l'estiu, per obra i gràcia d'Estrella Damm, Billie the vision and The Dancers. Realment vaig seguir el concert des de la barra, on es va poder apreciar a tota la gent entregada cantant el Summercat "tonight tonight !". Finalment arribà el plat fort de la nit, The Hives. Van fer en tot moment gala de la seva xuleria, proclamant que eren la millor banda del mon, i lo guapos que son... i tambè van ser bastant pilotes "Sou el millor públic del món!". Però la seva música va fer la resta. Amb un rock que convida molt a ballar, i vestits d'un blanc escrupulos es van guanyar el públic. Fins i tot es van permetre fer bromes com quedarse totalment quiets a mitja cançó durant més d'un minut. Bàsicament van tocar cançons del seu darrer treball The Black And White Album. Una gran traca final amb Hate to Say I Told You So i Tick Tick Boom van posar punt i final al concert. Es van despedir amb un visca The Hives, visca Barcelona i visca Ibrahimovic.
El dimecres 23 vaig poder veure a Berri Txarrak per primera vegada. Desgraciadament em vaig perdre els seus teloners, The Unfinished Sympathy. Però com que son de Barcelona segur que d'aquí poc tindré ocasió de veure'ls. El seu darrer treball Avida Dollars és un dels millors de l'any. I encara em queda escoltar el seu Rock for Food, definit per un bon amic com un gran disc a seques. Amb la Plaça Reial plena a vessar sortien els navarresos a defensar el seu nou treball Payola, amb baixista nou inclòs. Noves cançons com Maravillas, o Folkore formen part d'un disc que es presumeix més punk i més directe. Evidentment no faltaren el seus grans èxits com Oreka o Berba eta Irua. Ens van sorprendre amb un versió de Special K de Placebo. Van finalitzar amb una brutal Denak Ez du Balio, la cançó cantada a mitjes amb en Tim McIllrath de Rise Against. Deu ser increïble veure'ls junts cantant aquesta cançó. Quan sona "And so tonight we open up our heaths..." se't posen els pels de punta.
Dissabte el concert a seguir era a l'antiga fàbrica Damm. El bo i millor de Catalunya i Suècia s'ajuntaren en un marc incomparable, on els preus populars de la cervesa conviden a passar-hi una bona estona. Començaren el concert Manel, l'autèntica revelació de la música catalana dels darrers temps. Es un grup que agrada a tothom, com demostra el fet de trobar pares i fills junts entre el públic. Cantaren el bo i millor del seu disc Els millors professors europeus, versions de Pulp (Gent normal) i Els Pets (No t'enyoro) incloses. A continuació tocaren l'autèntic grup de l'estiu, per obra i gràcia d'Estrella Damm, Billie the vision and The Dancers. Realment vaig seguir el concert des de la barra, on es va poder apreciar a tota la gent entregada cantant el Summercat "tonight tonight !". Finalment arribà el plat fort de la nit, The Hives. Van fer en tot moment gala de la seva xuleria, proclamant que eren la millor banda del mon, i lo guapos que son... i tambè van ser bastant pilotes "Sou el millor públic del món!". Però la seva música va fer la resta. Amb un rock que convida molt a ballar, i vestits d'un blanc escrupulos es van guanyar el públic. Fins i tot es van permetre fer bromes com quedarse totalment quiets a mitja cançó durant més d'un minut. Bàsicament van tocar cançons del seu darrer treball The Black And White Album. Una gran traca final amb Hate to Say I Told You So i Tick Tick Boom van posar punt i final al concert. Es van despedir amb un visca The Hives, visca Barcelona i visca Ibrahimovic.
Aquesta podriem dir que ha estat la banda sonora de les festes de la mercè:
Berri Txarrak
Manel
The Hives
