divendres, 26 de juny del 2015

Bob Dylan, Bamberg, 23 de juny


Encara que es digui així, tots sabem que el "Never Ending Tour" no pot durar per sempre. Per tant, quan vaig saber que en Bob Dylan passaria prop d'on visc, no vaig dubtar ni un segon en passar la nit de sant Joan amb ell.

Una nit que va començar amb puntualitat alemanya a les 20:00. La banda vestida amb les millors gales, i el mite vestit de negre i amb el seu capell blanc de sempre. Un mite però, que no venia a cantar velles glòries. Al contrari, venia disposat a reivindicar-se com a un artista actual, ja que basà el seu repertori en els seus darrers discs. Començà amb Things Have Changed, i la aplaudida She Belongs to Me, fou la única concessió als seus primers discos que va fer. A partir d'aquí, el repertori es basà en els discos recents, des de Time Out of Mind fins al seu darrer treball, Tempest, del qual caigueren 6 cançons. I que voleu que vos digui, els seus darrers discos estan bé, però servidor, i crec que la resta del públic, hagués volgut corejar més cançons seixanteres. Així mateix, caigueren Tangled Up in Blue i Simple Twist of Fate, del Blood on The Tracks. La banda va estar perfecta, enllaçant cançons amb molta elegància, mai sabies en quin moment acaba l'afinació dels instruments i començava la cançó. Després de dues hores de concert, van venir els bisos, on sí va caure per fi Blowin in the Wind i es va despedir amb Love Sick.

Em vaig quedar amb ganes d'escoltar moltíssimes altres cançons dels 60, però no era nit per parlar del passat. Era nit per parlar del present. I esperem que encara li quedi molt de futur. Fins la pròxima Bob!

diumenge, 26 d’abril del 2015

Joan Miquel Oliver - Pegasus (2015)


Sempre havia pensat que els discos que en Joan Miquel Oliver havia tret fins a la data Surfistes en Càmera Lenta i Bombón Mallorquín, eren pur entreteniment, purs "divertimentos". Grapats de cançons experimentals que no acabaven de lligar entre elles. Discos on en Joan Miquel senzillament posava tot allò que li donava la gana sense por a les crítiques. Però clar, una vegada ja no existeixen Antònia Font, era d'esperar que per al seu següent disc mos oferiria un producte molt més elaborat.

I així ha estat. Per començar ha fitxat per una multinacional i s'ha ajuntat amb en Quimi Portet, aconseguint una producció més potent i millorant també l'aspecte vocal. I el resultat, Pegasus, és un disc que entra beníssim, amb un so a estones minimalista i a estones ambiciós, on la temàtica és la que ja coneixem des de fa tants anys: postals de la vida quotidiana combinades amb planetes, asteroides i extraterrestres. L'horabaixa tan agradable a la platja de Marès a Radial amb el xiuleig de fons den Joan Miquel ja et fa entrar en un bon rotllo que no abandonaràs en tot el disc. Orthopedic Ragtime, Ecos d'Ambulàncies o Fémurs són de les meves preferides. Les cançons s'enllacen una darrera l'altra a la perfecció fins arribar al single Flors de Cactus i a Mil Bilions en Estrelletes, que acaba el disc amb una melodia de piano observant el cel estrellat. Seguirem enyorant Antònia Font, però Pegasus ajudarà a clamar la nostàlgia.

dissabte, 7 de març del 2015

Danko Jones - Fire Muisc (2015)


Lletres senzilles i música directa. Dones, drogues, sexe, rock n roll, cadillacs, xupes de cuir i bregues a mitja nit. Exactament el que necessitava! Rock n roll en estat pur i sense additius!

Això és el que son Danko Jones, banda canadenca que rockeja de ben de veres. Música honesta i  sense embuts, que voreja el punk. I tot i que només he escoltat els seus CDs més recents, ben segur que el concepte evolució no va amb ells. Ni falta que fa! Cansat d'esperar el nou disc de Airbourne? Danko Jones et farà l'espera més curta! Ara mateix estan de gira europea, no vos lo perdeu!