dijous, 29 de desembre del 2022

Les 10 de 2022


2022, any en que per fi hem pogut recuperar la normalitat post-covid i hem tornat a anar de concerts i festivals sense restriccions. Provocant un estiu amb una allau d'oferta musical com no record mai a Mallorca. Mallorca Live Festival, Canet Rock, Mobofest, els concerts de Mallorca Live Summer i els de Son Fusteret. A més de les verbenes de tota la vida. I també any en Antònia Font i La Gran Orquesta Repúblicana, dos dels grups de les nostres vides, han tengut gloriosos retorns. En quant a discos, hem tengut un any interessant, que com sempre vos resumesc en 10 temes. Les 10 cançons que han sonat més a Dies de Carretera aquest 2002.

Antònia Font - Un Minut Estroboscòpica

La veritat és que el seu primer disc en 10 anys em va sonar més a un disc en solitari d'en Joan Miquel Oliver cantat per en Pau, que no a un disc d'Antònia Font. I massa baix de revolucions pel meu gust. Així tot, si que vaig disfrutar aquest Minut Estroboscòpica, que sona als Antònia Font de tota la vida, i amb el qual van iniciar el seu gloriós retorn en directe aquest estiu a Inca.

Eddie Vedder - Picture (feat. Elton John)

Per fi surt del so de l'ukelele dels seus primers dos discos, per oferir-mos ara sí un disc de rock. Un disc que no té res a envejar als darrers treballs de Pearl Jam, però del qual he gaudit sobretot de les genials col·laboracions que s'ha marcat a les darrers cançons, amb l'harmònica de n'Stevie Wonder a Try, la bateria d'en Ringo Starr a Mrs. Mills o aquest genial duet a Picture amb un Elton John acabant la cançó tornant-se loco al piano. Genial.

León Benavente - Canciones Para No Dormir

Per fi els hem pogut veure en directe enguany, i comprovar que son un grupasso en viu. I l'any que ve al MLF, en tendrem una altra ració. El seu nou disc, ERA, confirma que la transició del rock a l'electrònica és un fet. Pel meu gust, no arriba al nivell del seu anterior disc Vamos a Volvernos Locos, peró té cançons molt disfrutables com aquesta Canciones Para No Dormir.

Liam Gallagher - Everything's Electric

Es confirma que en Liam és l'autèntic guardià de l'essència Oasis, en un 2022 on s'ha clavat 2 concerts a Knebworth per celebrar el 25è aniversari de la mítica actuació de la banda el 1997. I amb un tercer disc, on ha intentant sortir de la seva zona de confort, oferint cançons diferents a lo que mos té acostumats. Algunes d'elles brillants, com aquesta Everything's Electric composta a mitges amb en Dave Grohl

Red Hot Chili Peppers - Black Summer

El retorn del gran John Frusciante a la banda era motiu més que suficient per donar una oportunitat a les noves cançons dels californians. En un any en que han tres dos (!) discos nous en un atac de creativitat compulsiva que me recorda al doble album Stadium Arcadium que es van clavar el 2006. I com en aquell moment, me declar incapaç d'escoltar els dos discos al complet, però si de disfrutar de bons temes com aquest Black Summer

Weezer - A Litle Bit Of Love

Soc fan de Weezer. Però soc totalment incapaç de seguir el seu ritme de publicació de nous discos. Ja me va venir just l'any passat on van treure dos discos. Però es que enguany han tret 4 EPs, la sèrie SZNZ amb un EP dedicat a cada estació de l'any. I de lo poc que he escoltat, si que he gaudit molt d'aquesta primaveral A Little Bit Of Love.

Muse - Won't Stand Down

Encara se me posen els pèls de punta en recordar la majestuosa actuació d'aquest estiu al Mallorca Live Festival. Pentura per això, vaig estar tot l'estiu escoltant el seu darrer disc, Kill or Be Killed. Per això o perquè realment es tracta d'un molt bon disc, m'atreviria a dir que el millor que han tret des de Black Holes & Reveletions, i aquí esteim parlant de 2006. Sigui com sigui, un disc on tornen a les guitarres i al rock n roll, amb grans cançons com Compliance, You Make Me Feel Like is Halloween o aquesta tremenda Won't Stand Down

Els Pets - No t'escolto

Un nou disc d'Els Pets sempre és una bona notícia. En Lluís Gavaldà, el meu gurú musical de capçalera que imparteix classes magistrals cada dia al seu programa El Celobert, segueix en la seva recerca del pop més pur, amb un disc anomenat 1963 que no només és l'any en que van néixer els tres de Constantí, si no que sona a clar homenatge al pop dels anys 60 i als seus estimats Beatles.

Da Souza - Bomba de fum

Da Souza continua amb la seva regularitat de regalar-mos un disc cada dos anys. A Dies d'Attrezzo es confirma lo còmodes que se troben al pop que ja practicaven als seus darrers treballs. Aquí a més, guanyen protagonisme les cançons cantades per els diversos components del grup. Però personalment, jo me seguesc quedant amb la veu d'en Lluís Cabot, com en aquesta senzilla però efectiva bomba de fum, que tots hem fet alguna vegada a la vida.

Bruce Springsteen - Nightshift

Vaig llegir crítiques dolentes quan va sortir aquest disc del Boss de versions del soul. Però sincerament, en ser un gènere que desconec totalment, per jo ha estat com si es tractés d'un disc nou d'en Bruce. I he disfrutat molt comprovant que continua amb la veu finíssima a temes com Soul Days o a Nightshift. Amb ganes de poder veure'l en directe l'any que vé!

dilluns, 12 de desembre del 2022

Airbourne, Gasometer Viena, 9 de desembre

 


Una inoportuna grip me va privar de poder veure Airbourne a Barcelona el passat dia 2 de desembre, 12 anys després de veurer-los per primer pic. Així que mentre m'anaven arribant notícies del seu concert a la Sala Razzmatazz alhora que també me pujava la febre, les ganes de vuere els australians van augmentar tant que vaig repassar la resta de la seva gira a veure si alguna cita em quadrava. I en pocs minuts ja tenia entrada + bitllet d'avió + hotel per anar a Viena una setmana després. Cap virus em privaria de la meva dosi de hard rock! Back in The Game!

I efectivament, va valer totalment la pena. I es que Aribourne mos dona exactament el que necessitam, el pack complet de concert de rock, amb tots els extres inclosos. Comença el concert amb Ready To Rock, amb el guitarista i el baixista corrent d'una banda a l'altra de l'escenari i ja saps que avui vespre ho donaran tot. Com quan es claven el solo de Too Much, Too Young, Too Fast movent els instruments en perfecta sincronia. Com quan a Girls in Black el cantant Joel O'Keeffe es passeja entre el públic damunt un segurata mentre obre una cervesa clavant-se cops de llauna al seu cap. O com quan a Burnout the Nitro es clava el solo de guitarra fent un Duck Walk al més pur estil Angus Young.

I podem continuar, perquè a Breakin' Outta Hell es va dedicar a muntar un moshpit entre el públic, a It's All For Rock van treure una barra on es va dedicar a fer cubates de Jack Daniels pels seus companys, mentre anava presentant la banda. A Live It Up es va dedicar a tirar cerveses al públic, abans de arrancar la cançó que va comptar amb un solo esquizofrènic. I finalment, a Runnin Wild, literalment va desaperèixer entre el públic, per mostrar-se de cop a l'altra banda de la sala acabant el solo de guitarra, com si d'un truc de màgia es tractés. 

Lo dit, un concert de rock n roll amb tots els extres inclosos que hom pugui demanar. L'unic però, es que potser allarguen massa les cançons amb tot aquest show, i un es queda amb les ganes d'escoltar més cançons. Però dit això, un concertasso. Agafarem tots els vols que siguin necessaris per tornar-los a veure i seguir defensant el rock. Stand Up For Rock n Roll!