diumenge, 23 de desembre de 2018

L.A., Es Gremi, 22 de desembre


Despedida a lo gran del grup mallorquí, que ho donà tot en el seu darrer concert abans d'iniciar una pausa indefinida. I lloc ben triat per a l'actuació, la sala 3 d'Es Gremi en la qual servidor no havia estat mai i que em recordà bastant a The Loft, de la sala Razzmatazz de Barcelona.

El concert havia penjat el cartell de SOLD OUT, i la sala es convertí en un forn degut als evidents problemes de climatització, cosa que encara va posar més suor i intensitat a la nit. La banda anà a per totes, sabent que potser era la darrera nit que tocarien junts. Començaren amb Close to you del Heavenly Hell, i seguiren amb Rebel i Perfect combination per anar encalentint al públic. Per a tocar Hands, pujaren a l'escenari els antics membres de la banda a la bateria i a la tercera guitarra, ajuntant-se així l'alineació inicial que va tenir el grup fa 10 anys. El so de la sala va ser realment bo, la secció rítmica sonava de meravella, i fins i tot el sempre tímid i introvertit Lluís Albert va parlar per a explicar els significats d'alguns dels seus temes, com la Crystal Clear que va dedicar a la seva parella.

Amb moltes cançons jugaren amb la tècnica d'anar de menys a més, començant moltes vegades en Lluís Albert tot sol a la guitarra i afegint-se després la resta de banda per acabar descarregant tota la potència musical que tenien. Una de les que van sonar millor va ser Dualize, cançó que van allargar amb un interludi carregat d'energia. També caigueren cançons del seu darrer disc com Leave it all Behind o Helsinki, però sobretot se centraren en els seus primers discos. A continuació, el cantant es quedà tot sol a l'escenari per a interpretar amb guitarra i veu temes tant preciosos com Ordinary Lies, Do you wanna dance with me next summer i Secrets undone. Finalment, la banda tornà a l'escenari i descarregant una potent Outsider van arribar els bisos.

I per acabar, les cançons més emotives. Va dedicar Microphones & Medicines al públic, tot explicant l'origen de la cançó, els seus inicis com a bateria en diverses bandes mallorquines, o tots els anys que va picar pedra tocant al Bluesville. Seguidament va caure la que segurament és la seva cançó més coneguda, Stop the Clocks, amb un gran increscendo i van acabar donant bon gust al seu comiat amb The Sweetest Goodbye.

Van ser dues hores de concert, intenses i emotives. Només en fa un dia i ja els enyoram. Amb ganes de veure quins camins prendrà la carrera musical d'en Lluís Albert. I amb l'esperança que algun dia L.A. se tornarà a reunir i podrem tornar a disfrutar així com ho vam fer ahir. Fins aviat!

diumenge, 16 de desembre de 2018

Suasi i els Electrodomèstics - Equilibrista emocional (2018)


Equilibrista Emocional és el fruit del procés de rehabilitació que va realitzar en Pep Suasi a Projecte Home per a superar els seus problemes amb les drogues. Durant la teràpia la inspiració tornà al cantant, que ha acabat per a publicar 10 temes, envoltat d'alguns dels millors artistes de la nostra illa, que han col·laborat en el CD. I és que si la música és un reflexe de la vida dels artistes, en aquest disc ho és més que mai. Un disc de superació personal, de tocar fons i tirar per amunt.

Des de les pors i temors que tenia abans de iniciar la rehabilitació, a repassar la seva vida per a saber com ha arribat a aquesta situació, o com quan esteim fotuts fins i tot les petites coses com pujar a una acera són complicades. Però a Projecte Home li donaren les eines per agafar les regnes de la seva vida i ser-ne l'actor principal. Aprendre a donar importància als petits detalls, a fer equilibris amb les emocions i amb els sentiments, i una vegada ho ha superat, sortir al carrer, que el món l'espera, sabent que ja no és el d'abans i que ha après a estimar-se.

I tot això, acompanyat d'un pop-rock fresc i vitalista que entra per les orelles d'allò més bé. I com hem dit al principi, molt ben acompanyat. Els seus ex-companys de Fora des Sembrat l'acompanyen per a cantar la vitalista Avui m'he fet grant, mentre que en Pep Àlvarez d'Anegats l'ajuda amb el mig-temps preciós d'Actor Principal. En Joan Toni Skarabat col·labora a Petits detalls, i al conte infantil Cavaller, podem gaudir del duet d'en Pep i de na Glòria Franquet d'Al-Mayurqa. En Marcel Cranc es deixa sentir a Maria, i a la versió Ramellet de Música Nostra, disfrutam d'un nou duet, aquesta vegada amb na Tiu. Finalment, tota la temàtica i sonoritat del disc es resumeix al tema Equilibrista Emocional, un tema eficaç i amb un to springsteenià que darrerament no puc deixar d'escoltar pel positivisme que desprèn. Per acabar, també podem sentir la veu d'en Pau Debón a El món l'espera i Boc posa banda sonora al Vals de na Maria, que tanca el disc.

En definitiva, un disc molt disfrutable. I que mos recorda que fins i tot dels pitjors moments de la nostra vida, en podem treure coses positives!

dilluns, 10 de desembre de 2018

Les 10 de 2018


D'acord, me declar incapaç de realitzar una llista amb els millors discos d'aquest 2018. Però si que tenc ganes de compartir les cançons d'aquest any que més m'han acompanyat aquests darrers mesos. Aquí van els 10 temes que més han sonat a Dies de Carretera durant el 2018:

1. Roger Pistola - De tot cor

El disc de versions per a celebrar els 50 anys de carrera d'en Tomeu Penya ha estat de les millors noticies musicals de l'any. Totes les versions tenen un gran nivell i qualsevol d'elles hagués pogut entrar en aquesta llista, però avui donarem una altra escolta al De tot Cor que se marca en Roger Pistola.

2. Da Souza - Migracions de salmons

Disc de l'any a Balears segons la revista ENDERROCK, Migracions de salmons és un exemple de les perles pop que amaga el seu darrer disc, Futbol d'avantguarda.

3. Arctic Monkeys - Four out of Five

Un disc que ha descol·locat a tothom i amb el so menys "Arctic Monkeys" de tota la seva carrera, però la sortida d'aquest CD i la seva actuació al Primavera Sound m'ha servit d'excusa per submergir-me dins la seva discografia i acabar enamorat de discos com AM.

4. Salvatge Cor - Pel que Fa al la-la-la de [fer(-se)] l'indie

Una de les revelacions de l'any. Guanyadors del Premi Joventut del Sona 9 2017, enguany han publicat disc on despleguen el seu indie-pop, experimental i original, amb perles com aquest la-la-la on s'enriuren de l'estil que ells mateixos practiquen.

5. Zoo - Omertà

No han tret disc enguany, però hem pogut gaudir del seu gran directe a Porreres, i a més han anat publicant singles com aquest Omertà, un cant a la llibertat d'expressió en un any on hem tengut els preocupants casos judicials contra en Valtònyc o en Pablo Hasel.

6. Suasi - Avui m'he fet gran

Equilibrista Emocional és el disc fruit del procés de teràpia per a deixar les drogues que va realitzar en Pep Suasi a Projecte Home. Durant el procés la creativitat va tornar al cantant, donant com a fruit aquest disc, amb col·laboracions de luxe com Anegats, en Pau Debón, Al-Mayurqa, Boc o els seus ex-companys de Fora des Sembrat.

7. Joan Miquel Oliver - Honey

Amb Elektra, en Joan Miquel Oliver tanca la seva trilogia de discos en solitari. Pel meu gust son treballs irregulars, però sempre hi trobes bons moments, com aquest Honey que me contagia molt bon rollo.

8. Weezer - Can't Knock The Hustle

Es tracta del primer single d'avançament del que serà l'esperat Black Album que treuràn l'any que vé. De primeres, sembla l'enèssima anada d'olla d'en Rivers Cuomo, però quan te despistes, la cançó t'acaba entrant i acabes tararejant "hasta luego, hasta luego". Moltes ganes de veure'ls l'any que vé al BBK Live de Bilbao!

9. Muse - Pressure

Encara no he escoltat el seu darrer disc, i els darrers discos també me van semblar bastant irregulars, però darrerament no me puc treure els riffs d'aquesta cançó del meu cap.

10. Pupil·les - Estima't

El País Valencià fa anys que és terra de música rap, i Pupil·les n'és un dels darrers exemples. Cançons amb missatges feministes acompanyades de bones melodies. Amb ganes de veurer-les en directe.