dissabte, 27 d’octubre del 2012

Antònia Font - Vostè És Aquí (2012)


Confirmat: en Joan Miquel Oliver és una font inesgotable de creativitat. Ara ja podem estar tranquils davant qualsevol pròxim llançament que facin. I es que no les tenia totes amb el que s'anava descobrint d'aquest Vostè És Aquí abans del seu llançament, "el nostre disc menys convencional, més experimental", 40 cançons d'una tacada, tres discos en un de sol... s'havien tornat locos o què? Una cosa és estar en un bon moment creatiu i comptar amb una discogràfica pròpia que te permet fer lo que vulguis, però 40 cançons d'una tacada no serien massa?

Idò la resposta és no. Són 40 temes, sí, però d'una qualitat excepcional! A més són curtets, pocs passen dels 2 minuts. La idea era simplificar les cançons, deixar-se de repetir estrofes allargant cançons, i quedar-se amb la idea original. No t'en daràs compte i ja haurà acabat la cançoneta, però és igual, perquè tot d'una en començarà una altra de boníssima. Aquí trobam registres totalment nous per Antònia Font, fan cançons a capel·la (Per jo i tots es Ciclistes), es posen durs fregant el rock (no me puc treure del cap Punyeta món), s'atreveixen amb el francès (Nous patrons pour la France) i fins i tot amb el castellà, en la versió de Tots Sants Leyenda Negra. També trobam temes instrumentals o en Pau Debón cantant lo més agut que pot a Polaris, el darrer tema. Però sobretot, trobam aquestes joies d'Antònia Font, les seves cançons de sempre, ara en versió reduïda  que no ens oferien a discs conceptuals com Lamparetes. Estic xerrant de Sa casa des Carboner, Poesies malversades, S'Alegria des Conill, Camins de plàstic i tantes altres que me retornen als Antònia Font dels primers discs.

En definitiva, un discàs per a disfrutar de cada un de les 40 cançons. Ja no fa falta passar pena per futurs discs d'Antònia Font. Aquests no fallen. Ara a veure si continuen amb el ritme de disc per any. Des d'aquí ho agrairem!

diumenge, 7 d’octubre del 2012

The Gaslight Anthem - Handwritten (2012)


Que faríeu amb el vostre primer sou? O que és el que vàreu fer? Jo ho he tengut molt clar: anar directament a la tenda de discos més pròxima. De fet, només era la secció de música dels supermercats Müller, però que més dona! La qüestió era fer-se amb aquesta meravella de disc que no podia deixar d'escoltar via Spotify.

The Gaslight Anthem s'han sortit amb un discàs, i mira que l'anterior, American Slang, ja va ser per a jo lo millor de 2010. Però s'han superat, si senyor. Seguint amb la seva progressió, en Brian Fallon canta millor que mai, la guitarra de n'Alex Rosamilia guanya presència i fins i tot s'atreveixen a introduir pianos, violins i altres instruments. I si a això li sumam el gran so que deixa la producció d'en Brendan O'Brien....

Les cançons més ràpides entren directes com l'homenatge al vinil que és "45" o Handwritten, però per a jo és a les cançons més lentes i amb més sentiment, on se surten, com a Here Comes My Mind, Mulholland Drive o a Too Much Blood. Com diu en Nick Hornby al llibret del disc, The Gaslight Anthem no hauran inventant res de nou, però si que han recollit el millor del legat del rock americà per posar-hi el seu gra d'arena amb la seva pròpia personalitat. Només queda dir: un dels discs de l'any. Ara venen fer gira europea, no vos los perdeu!