Diversos Artistes - Illes dins un disc (2018)

Una grata sorpresa. Així és el disc tribut a nen Tomeu Penya que ha impulsat IB3 per a celebrar els 50 anys sobre els escenaris de l'artista de Vilafranca. Ho han fet reunint alguns dels noms més importants de l'escena musical actual a les illes, on cadascú ha pogut deixar la seva empremta versionant un tema d'en Tomeu. A jo personalment m'encanten els discos tribut, i m'ha servit tant per a conèixer nous grups com per a descobrir perles del cantautor que encara no coneixia.

Així, el disc comença amb el manacorí Roger Pistola, fent un elegant mig temps pop-rock amb "De Tot Cor". Seguidament, la formenterenca María José Cardona, converteix en acústica una "Lluna de Formentera"  que compta amb un increscendo preciós. Jorra i Gomorra posa la distorsió al disc, reivindicant una de les moltes cançons rockeres d'en Tomeu, "M'agrada es rock". Els joves de Salvatge Cor es fan seva "Plou", com també ho fan Roig! apropant "En Sentir una guitarra" a un pop psicodèlic que li queda d'allò més be.

El duo Jansky aporten el toc d'electrònica al disc, amb la sensual "Abaix, amunt". D'altra banda, Donallop despullen "Una aclucada d'ull" amb un duet preciós només acompanyat per una guitarra. L'Equilibriste proposen un vals per a la trista història d'"Un tassó de suc", mentre que na Marga Rotger i la seva banda reivindiquen la vessant més ecologista d'en Tomeu amb "Això especat", on la vesteixen amb el seu jazz i el seu swing. Vers Endis s'atreveix amb "Havanera", sens dubte una de les cançons més populars d'en Tomeu, i que sona beníssim de la veu de na Glòria Estelrich. Xanguito ens proposa la desconeguda i recent "No em donis sa culpa", quedant-lis de meravella. I finalment Ipops reivindiquen la vessant mes verbenera i festera d'en Tomeu amb una "Perdiu Revetllera", que ara balla a ritme de ska, i que podria convertir-se perfectament en la cançó de l'estiu a Mallorca. 

Felicitats a tots els artistes i a IB3 pel disc, i també a nen Tomeu pels 50 anys com a artista. I que siguin molts més!

Diversos Artistes - Alegria Revisitat (2011)

Enguany el disc de l’estiu no el trobareu en les millors tendes de discos, si no que haureu de passar pel quiosc. Alegria, aquell disc que Antònia Font varen fer de pressa i corrents l’any 2002 per a poder fitxar per la multinacional Virgin va suposar l’enlairament definitiu de la banda i la seva sortida fora de la illa. Però el que no lis degué passar mai pel cap a n’en Joan Miquel Oliver i companyia es que 10 anys després serien considerats els abanderats de la música en català i que els rendirien tribut amb aquell disc acabat de publicar.

Alegria Revisitat és un primer recull del disc de versions que sortirà a la venda cap a Octubre amb el títol de El Pop d’Antònia Font. Versions Hal·lògenes i ha estat disponible amb el numero de juliol de la revista Enderrock. El disc és 100% disfrutable tant per fans d’Antònia Font com per a descobrir alguns dels grups que participen al tribut. Destaca sobretot la immensa Alegria a càrrec d’en Tomeu Penya, que se la fa seva amb el seu particular country mallorquí, una cançó que de ben segur començarà a incloure al seu repertori. De fet tots els grups es fan molt seves les cançons, la qual cosa fa molt original el disc, tant els alt i baixos musicals de Mishima a Final, com la rítmica dins aquest Iglú de The New Raemon. Els mallorquins Oliva Trencada juguen amb l’electrònica i el folk a Alpinistes-Samurais, i en Marcel Cranc demostra com amb un arranjament senzill de veu i piano, les grans cançons com Vos Estim a Tots Iguals continuien éssent grans cançons.

També molt destacable la Patxanga de Gertrudis, que enlloc de tirar recte amb la rumba, fan una gran versió que camina de la delicadesa inicial cap a la festa final. En Joan Colomo crea un indie-reggetón guarro amb Asteroide núm. 15000 i la nota humorística és la bonus track de Vitamina Sol de El Belda amb la versió reagge d’un tema que originalment és un vals com ja excusava la seva lletra a Taxi:

“t’estim jo volia fer un reagge,

t’estim crec que això és més un vals”

Un disc molt disfrutable que només per haver coneixer alguns grups com The New Raemon, Mishima o Gertrudis ja val la pena. I per la tardor, més versions de Taxi i Batiskafo!

Finalment, aprofit aquest post per auto-felicitar Dies de Carretera pel seu segon aniversari i despedir-me fins setembre per agafar unes vacances cibernètiques. Molt bon estiu a tothom!!!!