Tenia ganes de viure el Primavera Sound per dedins, sens dubte un festival de primera divisió dins l'Estat, amb una assistència massiva (de fet, aquest any han fet rècord d'assistència), una oferta de grups que no te l'acabes, i certa fama de festival de culte, que es confirma una vegada ets allà i veus la vestimenta de la gent i t'adones que la majoria d'assistents i de grups ja son veterans del festival. I per què negar-ho, amb especials ganes de veure per primera vegada els Arctic Monkeys.
Dijous vam rompre el gel amb The War on Drugs, una de les descobertes més agradables del cap de setmana. I es que el seu rock americà i temes com Pain o Holding On van entrar beníssim. Seguidament, vam veure començar l'actuació de la islandesa Björk, i s'ha de reconèixer que munta un bon espectacle que va més enllà de la música. Després, a l'escenari Ray-Ban, vam veure com els més joves gaudien amb el trap de C. Tangana al ritme de Mala Mujer. A mitjanit va arribar l'hora del cap de cartell del dia, Nick Cave & The Bad Seeds, en un concert on l'escenari va acabar ple amb uns 30 afortunats seguidors que van poder pujar a cantar les darreres cançons amb el seu idol. La nit als escenaris principals la van tancar els escocesos Chvrches, fent ballar al públic amb el seu electropop, la dolça veu de la seva cantant i temes com Gun o The Mother we Share.
Divendres vam arribar mentre començava The National a l'escenari Mango, on gaudirem de temes com I need my Girl o The day I die. A continuació estava prevista l'actuació del grup de trap americà Migos, però malauradament caigueren del cartell i els substituiren Los Planetas, que en realitat havien de fer una actuació sorpresa en una altre escenari i que compliren a la perfecció a l'escenari Seat. Seguidament actuaven les germanes americanes Haim, que ja son veteranes del festival però aquesta vegada venien com un dels cap de cartell, i que van convèncer amb el seu pop rock i cançons com The Wire.
Dissabte era segurament el dia que més esperàvem, i no deviem ser els únics ja que es notava que hi havia més gent. I el motiu principal era poder veure els Arctic Monkeys. Però abans d'ells ens vam entretenir d'allò més bé tant amb l'electropop de la sueca Lykke Li com amb el de la joveníssima novazelandesa Lorde, la qual ja vam veure per pantalla tot guardant lloc per veure d'aprop els de Sheffield. Uns Arctic Mokeys, que arrancaren com era d'esperar amb Four out of Five, single del seu darrer disc. Un disc que ha estat bastant polèmic i sens dubte és el més calmat de la seva discografia, però la veritat es que tampoc abusaren d'ell, feren un setlist ple de grans èxits on les cançons intercalades del darrer disc no desentonaren. Començaren amb molta força, enllaçant Brianstorm i I bet you look good on the Dancefloor. També caigueren molts de temes del disc AM, tancant abans dels bisos amb Do I wanna know? i acabant el concert definitivament amb de The View From the Afternoon i R U Mine? El concert s'ens va fer curt, però sens dubte va valer la pena. Per acabar la festa, i després d'agafar forces, despedirem el festival al ritme de Mujeres i el seu garage rock, que es notava que jugaven a casa i van reunir una bona munió de gent per cantar i ballar al compàs de temes com Aquellos ojos.
En definitiva, el Primavera Sound ha esta una gran experiència. Així que segurament tornarem a creuar els camins!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada