Per cortesia de Radio 3, i el seu programa 180 grados (que vos recoman) ahir vaig poder assistir gratuïtament al concert de L.A. a la sala Sidecar. Un cartell anunciava el Sold Out del concert, cosa que també havien aconseguit a Madrid. Curiosa la Sala Sidecar, no hi havia estat mai. Petita, llarga i prima, plena de gent... em vaig poder imaginar perfectament com devien ser els concerts dels Beatles a The Cavern.
El concert va començar amb les primeres notes de Close To You, seguint Perfect Combination i Heavenly Hell. En Lluís Albert, acompanyat pels seus escuders mallorquins van tocar la totalitat del seu darrer disc, Heavenly Hell, com si es tractés del seu primer disc. Personalment, millor, perquè no conec gaire els seus altres treballs. La única cançó que coneixia dels seus discs anteriors és What I’m fighting For, cançó que feia anys que volia escoltar des de que va caure a les meves mans en un cd promocional de la fira del disc a Mallorca. Gran cançó si senyor, que va anar creixent poc a poc. També van avançar qualque cançó nova i van fer una versió de Girls Just Want to Have Fun. La més coreada, sens dubte, va ser Hands. Per al final van deixar les cançons més tranquil·les del disc com The Sweetest Goodbye, Microphones and Medicines o la darrera Stop de Clocks, on en Lluís Albert va acabar la cançó tocant la bateria. I es que en Lluís Albert ha picat molta pedra abans d’arribar fins aquí, fent de bateria de nombroses bandes mallorquines. Hora i quart de concert, dos bisos, i bones sensacions. I es que en directe sonen molt més rockers que en disc.
El concert va començar amb les primeres notes de Close To You, seguint Perfect Combination i Heavenly Hell. En Lluís Albert, acompanyat pels seus escuders mallorquins van tocar la totalitat del seu darrer disc, Heavenly Hell, com si es tractés del seu primer disc. Personalment, millor, perquè no conec gaire els seus altres treballs. La única cançó que coneixia dels seus discs anteriors és What I’m fighting For, cançó que feia anys que volia escoltar des de que va caure a les meves mans en un cd promocional de la fira del disc a Mallorca. Gran cançó si senyor, que va anar creixent poc a poc. També van avançar qualque cançó nova i van fer una versió de Girls Just Want to Have Fun. La més coreada, sens dubte, va ser Hands. Per al final van deixar les cançons més tranquil·les del disc com The Sweetest Goodbye, Microphones and Medicines o la darrera Stop de Clocks, on en Lluís Albert va acabar la cançó tocant la bateria. I es que en Lluís Albert ha picat molta pedra abans d’arribar fins aquí, fent de bateria de nombroses bandes mallorquines. Hora i quart de concert, dos bisos, i bones sensacions. I es que en directe sonen molt més rockers que en disc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada