Euro Trash Girl? És una broma? Això es el que devia pensar més d’un ahir dirigint-se cap a la Sala [2] d’Apolo. Molta coincidència que el grup teloner es digues com una cançó de Cracker, no? Serien un grup de versions de Cracker? Tocarien Euro-Trash Girl? Molta curiositat. Vos imaginau que anau a veure els Rolling Stones i que els teloners se diuen Satisfaction?
Al final res de tot això. Un grup de rock clàssic amb una bona veu femenina. Poc a poc la sala se va anar omplint fins que van començar Cracker. Van començar tocant bàsicament cançons del seu darrer disc, Sunrise in the land of milk and honey. Yalla Yalla (Let’s go), Show me how this thing works i la corejada Turn On, Tune in Drop Out Whit Me. Les anaren intercalant amb cançons del seu primer disc com la divertida i irreverent Mr Wrong i Happy Birthday to me. Altres del darrer disc que van deixar caure van ser Hand Me My Inhaler o la country Friends.
Podriem dir que el concert va anar de menys a més i poc a poc el guitarrista Johnny Hickman va anar amollant-se fent diablades amb la guitarra. Això si que són dues guitarres ben aprofitades! En Johnny no va deixar de fer puntejats i solos tot el temps, mentre el cantant, en David Lowery, duia la guitarra rítmica. Així , en Johnny es va animar i va cantar algunes cançons com Lonesome Johnny Blues, o una que va començar tararejant lalalala que va resultar ser The Man in Me, una cançó d’en Bob Dylan per lo que he pogut veure al bloc d’en SanFreeBird. Altres clàssics que van caure van ser Teen Angst, Get off This (amb un gran final a cappela), Around The World, Big Dipper, Low o Euro-Trash Girl. Per introduir aquesta darrera en David ens va explicar una anècdota de que una dona de 75 anys al públic un dia lis demanava la “song about the whore!”. Ells no entenien res fins que lis va repetir “the european whore!”
Gran concert, en una sala on la pròximitat amb l’artista és total, i que va demostrar que Cracker, tot i rondar els 50, estan en molt bona forma. I per molts d’anys!
Al final res de tot això. Un grup de rock clàssic amb una bona veu femenina. Poc a poc la sala se va anar omplint fins que van començar Cracker. Van començar tocant bàsicament cançons del seu darrer disc, Sunrise in the land of milk and honey. Yalla Yalla (Let’s go), Show me how this thing works i la corejada Turn On, Tune in Drop Out Whit Me. Les anaren intercalant amb cançons del seu primer disc com la divertida i irreverent Mr Wrong i Happy Birthday to me. Altres del darrer disc que van deixar caure van ser Hand Me My Inhaler o la country Friends.
Podriem dir que el concert va anar de menys a més i poc a poc el guitarrista Johnny Hickman va anar amollant-se fent diablades amb la guitarra. Això si que són dues guitarres ben aprofitades! En Johnny no va deixar de fer puntejats i solos tot el temps, mentre el cantant, en David Lowery, duia la guitarra rítmica. Així , en Johnny es va animar i va cantar algunes cançons com Lonesome Johnny Blues, o una que va començar tararejant lalalala que va resultar ser The Man in Me, una cançó d’en Bob Dylan per lo que he pogut veure al bloc d’en SanFreeBird. Altres clàssics que van caure van ser Teen Angst, Get off This (amb un gran final a cappela), Around The World, Big Dipper, Low o Euro-Trash Girl. Per introduir aquesta darrera en David ens va explicar una anècdota de que una dona de 75 anys al públic un dia lis demanava la “song about the whore!”. Ells no entenien res fins que lis va repetir “the european whore!”
Gran concert, en una sala on la pròximitat amb l’artista és total, i que va demostrar que Cracker, tot i rondar els 50, estan en molt bona forma. I per molts d’anys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada