Quina llàstima quan un grup desapareix de cop i volta. Sense previ avís, sense poder veure'ls per darrera vegada, sense poder despedir-te. I quina llàstima que aquest grup sigui Nothink, de lo milloret del rock nacional, que poc a poc havien picat pedra fins arribar al seu millor moment. Però bé, així és la vida i aíxi és el món del rock: un dia estàs en lo més alt de la teva carrera, duus una sòlida trajectòria basada en tres discassos (Bipolar Age, Spotlights i Hidden State), presentes un nou single (Let Me Go) com avançament d'un nou CD que promet un munt.... i l'ondemà el grup ja no existeix. Una pena.
En fi, gràcies Nothink per aquests anys de bona música, i grans concerts. Sempre tendré l'Spotlights aprop del reproductor de CD's per ser un dels millors discos de rock que s'han parit en aquest país. I a veure que mos depara la genial ment del seu cantant, Juan Blas, en el futur!
Ai, sí, aquestes pèrdues 'culturals' són una autèntica pena ... :(
ResponElimina(no els coneixia massa, però... potser ha arribat el moment!)
Si, una autèntica pena... A veure si t'agraden! :)
ResponEliminaCaram! Des del meu desconeixement, per què no s'han pogut acomiadar del seu públic? Per què han desaparegut? Altres projectes? Perquè se'ls hi ha donat l'esquena? Quants interrogants!
ResponElimina